Descarrega

Distància

6,67 km

Desnivell positiu

334 m

Dificultat tècnica

Moderat

Desnivell negatiu

334 m

Altitud màxima

1.095 m

Trailrank

21

Altitud mínima

818 m

Tipus de ruta

Circular

Temps

3 hores 46 minuts

Coordenades

2295

Data de pujada

6 d’octubre de 2021

Data de realització

d’octubre 2021
Comparteix
-
-
1.095 m
818 m
6,67 km

Vista 71 vegades, descarregada 5 vegades

a prop de Sant Grau d'Entreperes, Catalunya (España)

Components de la sortida: Miquel Colomer, Toni Bach, Josep Rius i Xevi Vergés

Per fi ha arribat la tardor atmosfèrica. Les temperatures matinals i capvesprals obliguen a posar una flassada al llit i a tenir un suet a mà. El Pirineu llueix la primera nevadeta. Els teis del carrer de casa groguegen i perden fulles a cabassos. El liquidàmbar del jardí insinua els vermells que esclataran a primers de novembre. El bosc està farcit de bolets, bons i dolents. Pinetells i rovellons, vaquetes, ous de monjola, ceps, els primers escarlots... Tot i un matí enllaganyat, s’insinua a llevant un cel de tramuntana d’un blau intens, fort i punyent. Els millors dies de l’any per gaudir de la natura.

Aparquem el cotxe a tocar de la font del Serradell, sobre Sadernes, per tal d’encaminar-nos cap al Treu Petit, pas que ens permet salvar l’espectacular cinglera de Gitarriu sobre la Vall de Riu. Em ve a la memòria una excursió de tarda –encara treballàvem- amb aquest mateix itinerari, que es va acabar com el rosari de l’aurora: abans d’arribar al treu, a menys d’un quart de camí, hi havia una immensa escampadissa de fredelucs vora pista que no es podia pas deixar, i se’ns van fondre les hores tot caçant-los. Quan ens en vam adonar, només teníem el temps just de tornar al cotxe amb llestesa, si no volíem caminar a les fosques. No es pot xuclar i bufar. Ens vam engrescar amb els bolets... i l’excursió a fer punyetes. Avui correm un risc semblant, per bé que, essent al matí, tenim més hores de marge. Tanmateix, no ho veig pas del tot clar. Ja caldrà que anem llatins. S’estan fent molts bolets i...

En poc més de mitja hora arribem al Treu Petit, pas que ens permet canviar de vessant. Deixem el solell, amb alzinar, i entrem al bac, amb faig, pi i boix bàsicament. Vista preciosa sobre sant Feliu i la vall de Riu, en primer terme; la Muntada, Talaixà, sant Marc i puig de les Bruixes un xic més enllà, a ponent; i el majestuós Bassegoda que ens tanca la vista per la banda de llevant. Sobresurt a tots plegats el Canigó, que avui llueix una empolsinada de neu acabada de caure.

Baixem amb compte per la tartera fins al marcat camí que mena a can Gustí de Riu. Nosaltres el deixem per seguir un corriol en direcció a llevant que, a mig aire de la serra, ens porta a la font del Còdol, primer, i al coll d’Alp després. Hem fet més de dues hores de camí. Aquí hem de canviar de direcció, ara cap a sud, per anar a buscar, en sàvia i curta pujada, el Treu Gros. Un cop superat, ja li tenim el peu al coll, a la sortida. En poc més de mitja hora serem al cotxe. Platxeriosa baixada fins a coll de Faja i pista amb una vista excepcional, penso que de les millors de la Garrotxa, tot passant per Sant Andreu de Gitarriu i el Serradell.

I els bolets no han pas anat malament. Un parell de menjades de pinetells i de vaquetes de pi ja hi són. Tendres que enamoren. Ja els ensalivo.

I demà activitat radicalment diferent: visita amb l’ACUGA a can Framis i audició de les 6a i 7a simfonies de Beethoven a l’Auditori de Barcelona. Som uns afortunats. Vida de jubilats. Vida regalada. Nogensmenys ningú no sap quant de temps de vida hem gastat del que ens pertoca. Molt. Segur. Cal aprofitar el poc o molt que ens queda. Ho fem.

Veure més external

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.