Temps  5 hores 48 minuts

Coordenades 423

Data de pujada 4 / de juliol / 2017

Data de realització d’abril 2005

-
-
1.318 m
440 m
0
5,0
10,0
19,92 km

Vista 401 vegades, descarregada 6 vegades

a prop de Cànoves i Samalús, Catalunya (España)

Excursió que corona el Sui des de la fondalada de Vallforners.

L'ascens es fa remuntant la riera de Vallforners, en la que a banda de l'entorn natural, en ple Parc Natural del Montseny, destaca l'impressionant mas de Vallforners, situat en una posició amb molt bones vistes.

L'ascensió de Vallforners al Pla de la Calma és llarga i feixuga, amenitzada per les vistes que es van obrint de la vall de Vallforners a mesura que es va guanyant alçada. Al final de l'ascensió és un extrem del Pla de la Calma, a l'anomenada Casanova de Vallforners. A partir d'aquí, el desnivell es suavitza notablement i les vistes s'eixamplen, degut a que la vegetació canvia radicalment. En una cruïlla de camins a les envistes de la Barraca d'en Ramon, girem al sud-est per anar a buscar, seguint la carena, l'ample cim del Sui.

Seguim la carena, que ens porta a coronar el Turó d'en Cuc després de passar pel Coll del Roure Gros. Al Collet dels Pous d'en Besa girem a migjorn en un descens vertiginós cap a la zona del Sot de Malforat, on hi ha -si volem visitar-lo- el Castanyer Gros d'en Cuc. Per no carregar encara més les articulacions -i no repetir el darrer tram en excés-, al Sot de Malforat seguirem la pista, planera, que mena a can Cuc i a Sant Salvador de Terrades, i que en alguns llocs ens regala vistes a l'embassament de Vallforners. Passat can Cuc deixem la pista principal i prenem la que es dirigeix a migjorn, un altre descens pronunciat, aquesta vegada vers la presa de Vallforners.

En el darrer mig quilòmetre d'itinerari desfem el camí d'ascens.

Índex IBP: 91.

El Sui des d'altres llocs:
Les obres de l'embassament de Vallforners començaren el març del 1985. El projecte, confeccionat pel DARP pels enginyers Cà¡ndido Avendaño Salas i Miguel A. Carrillo Suà¡rez, comprenia l'excavació de l'embassament, en el qual es va treballar des de principis de març del 1985: la construcció de la presa, el desviament de la riera, la instal·lació dels aparells d'auscultació per a comprovar l'entrada i sortida dels cabals, la construcció d'un nou camí d'accés de 1670 metres de longitud i de 5 d'amplada, puix l'antic camí ja està inundat per les aigües; i el traçat d'un altre camí de 160 metres de longitud per 10 d'amplada fins el coronament de la presa. El 1989 foren tancades les comportes de la presa a fi que el pantà comencés a recollir les aigües que cauen a l'embut muntanyenc, que té una superfície de 12'5 km², i que està format per un cinyell de muntanyes, de turons i serrats des del Pla de la Calma a l'obaga d'en Cuc, entre els quals hi ha Roca Centella, el Mojó, el Turó Monner, el Puig del Sui (el punt culminant amb 1322 metres d'altitud), el Turó d'en Cuc (en el que confronten els termes de Cànoves, Tagamanent, Montseny i Sant Pere de Vilamajor), i la collada i la serra dels Palestrins, i en el centre del qual hi ha el mas de Vallforners. L'embassament té una superfície inundable de 112400 m², la capacitat total és de 2.156.600 m³ i la longitud de les aigües embassades, des de la presa a la cua de l'embassament, és de 1100 metres. La presa té una longitud de 160 metres, una alçària màxima de 61'50 metres i 10 d'amplada en el coronament, amb un nucli impermeable d'argila, amb filtres i l'escullera de protecció formada per un talús, aigües amunt, de material granular, en proporció de 2'5 metres de longitud per cada metre d'alçària i un altre talús, aigües avall, en proporció de 2:1. El cabal de les aigües ajuntades a l'embassament és interceptat per un mur aixecat a base de terra compactada i impermeable i serveix de nucli per a l'aixecament d'una Muntanyola artificial. Sobre aquest pujol s'hi ha plantat arbres i matolls a fi de simular que la presa és un paratge natural. Aquest tipus d'embassament, inspirat en construccions d'origen italià, amb el nom tècnic de la leghetto collinari, s'aixequen enmig de les vessants de dues muntanyes per entremig de les quals discorre un riu o una riera. Aquest serà el primer i el més important embassament d'aquesta mena construït a Catalunya, un tipus de pantà que posteriorment s'expandiria i que permet la plena integració de la presa en el marc natural on està enclavada. Una iniciativa que, al mateix temps que permet aprofitar les aigües que es perdin durant vuit mesos de l'any, no modificarà per res la configuració del massís del Montseny.
Vallforners és un antic casal, el barri del qual és envoltat i tancat per un vallat de tipus modernista. Documentat el 1009 quan els comtes Ramon Borell i Ermesenda lliuraren la meitat del seu domini aloidal als vescomtes Ramon Folc i Ermessenda. Fou renovat a finals del XVI (com es documenta en un sector de la casa) pels senyors de Tagamanent. Dins la capella hi ha una làpida de marbre on en llatí es diu que la casa va ser edificada pel senyor de Tagamanent i restaurada el 1610 pel seu fill Dalmau de Rocabertí, de la família dels vescomtes de Peralada. Les darreres reformes les podem documentar en època modernista. A la capella hi ha una làpida de marbre on es pot llegir: "Dalmacius de Rocabarti Dominus castri de Tagamanent et de la Vall Fornes quat en us est sita in termino castri de Tagamanent ex familia comitum petra late et vie comitum de Rocabarti ob ore regis Philipi testii Hispaniarum et indiarum regis hec edificia a parte syi a fundamentis erecta ampliacit et decoravit anno 1610". El gran mur de contenció d'estil modernista es construí al 1915, en un context de reforma de la casa. Sota el casal hi ha dos plans envoltats de murs on s'hi havia fet una fira de bestiari que s'ha de relacionar amb el caràcter ramader de la masia, com a centre aglutinador de la resta de masies de la zona. Actualment és un grup d'edificacions que està constituït la casa dels masovers, la masia, l'antiga torre forta i una capella; formant un conjunt de planta rectangular de tres cossos. La masoveria presenta planta baixa i un pis i està construïda amb murs de paredat comú, a perda vista, i coberta a doble vessant amb ràfec de teula girada. En destaca la portalada d'arc de mig punt de grans dovelles a prop de la masia, i una altra porta d'arc rebaixat amb brancals i carcanyols de totxo. Les finestres es distribueixen de forma regular, presenten llinda de fusta i brancals i àmpit de totxo, arrebossats i emblanquinats. La masia presenta planta baixa i dos pisos de paredat comú de pedres petites, parcialment arrebossat amb argamassa, amb pedres cantoneres. Les obertures es distribueixen de forma simètrica, amb una porta rectangular amb llinda monolítica i brancals de carreus ben tallats i marxapeu de pedra; una finestra emmarcada al costat de la porta, dos balcons al primer pis de diferents tractaments i dues finestres petites amb llinda de fusta, brancals de carreus irregulars i leixa emmotllurada, al segon pis. Per damunt la porta del casal hi hauria hagut un escut en marbre dels Rocabertí (ara, reutilitzat, a la capella). Respecte la torre forta, aquesta té la mateixa alçada que la masia, però amb un aparell de pedres de dinemisons més petites i amb pedres cantoneres a la dreta. Té cinc obertures, tipologicament semblants a les espitlleres, disposades de forma vertical i emmarcades per carreus de pedra. La capella està mig enrunada, i fa les funcions de corral. Es conserven els brancals de l'antiga porta d'accés, els murs de la nau i l'absis donant-li una forma semi-circular. Només està coberta la nau ja que l'absis funciona de pati del corral. La nova porta és més estreta, d'arc de mig punt i brancal de totxo vist. Hi ha una làpida de marbre que informa d'una restauració de la casa al 1610. Davant de la casa hi ha una gran terrassa, sobre un mur de maçoneria carejada, formant talús i amb una tanca composta per un muret acabat. S'accedeix travessant una porta amb reixa, construïda el 1915 i limitada per dos pilars de forma cilindrica iamb elements ornamentals d'inspiració vegetal. Als angles de l'esplanada hi trobem sengles guaitadores.
Estructura excavada a terra, en una suau pendent cap al Sot del Avets. Es tracta d'una construcció senzilla, de mesures irregulars oscil·lant entre uns 3 metres d'amplada i una fondària indefinida entre 4 i 5 m. Es tracta d'una construcció aïllada, situada al costat d'un camí, facilitant el treball d'empouar la neu: La part superior presenta un petit talús construït a mode de feixa per equilibrar la construcció.
La Casanova de Vallforners, anomenada també Corral de Vallforners, és una construcció de planta rectangular, amb una sèrie de cossos afegits que s'adapten a la pendent natural del terreny. La masoveria es troba en runes i sense coberta, mentre que encara s'utilitza una part com a corral per guardar i aixoplugar el bestiar. Hi trobem les finestres amb brancals de pedra i llindes planes.
La barraca d'en Pito segueix la tècnica constructiva de la resta de barraques documentades a la Calma. Aquestes construccions apareixen a tota l'àrea mediterrània i venen condicionades per les relacions econòmiques amb el medi, com en aquest cas serien les tasques relacionades amb el pastoreig i la ocupació de les zones més aptes per pastures. La seva adscripció cronològica és de difícil precisió; aquestes construccions d'antiga tradició, s'han datat a partir del segle XVII i XVIII, donada l'explotació de les parts més altes de la muntanya, tant per pastures com per carboneig o desforestació. Tot i que en aquest cas podem parlar d'una utilització força moderna de l'estructura, doncs part de les reformes de la barraca i el seu manteniment han estat realitzats pel pastor del Molar.
Amb un dia nítid i ventós, el paisatge del Montseny és espectacular. Camí del Sui vam fer una parada per esmorzar, en un lloc mínimament arraserat del vent, però amb l'omnipresent regal de les vistes. En primer terme, les Carenes d'en Bosc i la Casanova de Vallforners, en els contraforts occidentals del Pla de la Calma i, per extensió, del massís del Montseny. Tot seguit els Cingles de Bertí, que són un conjunt de cingleres i relleus que formen part de la Serralada Prelitoral i que separen l'altiplà del Moianès de la depressió del Vallès. Reben el nom de la parròquia de Sant Pere de Bertí ubicada a la part central del seu recorregut. Els Cingles de Gallifa, a continuació, formarien part de la mateixa unitat estructural. Més enllà veiem el massís de Sant Llorenç del Munt, situat entre les comarques catalanes del Vallès Occidental i el Bages. Pertany a la Serralada Prelitoral Catalana i els seus cims principals són el Montcau (1056,8 metres) i la Mola (1104 metres), on es troba el monestir de Sant Llorenç del Munt. Juntament amb la serra de l'Obac, més allunyada encara d'on ens trobem, conforma el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Tancant la imatge el massís de Montserrat, massís força prominent que ha destacat en la tradició catalana gràcies a, d'entre altres motius, una geologia i topografia pròpies molt característiques, que han estat valorades estèticament de forma positiva. Situada a cavall de les comarques del Bages, l'Anoia i el Baix Llobregat, s'hi aixeca el Monestir de Montserrat, una abadia benedictina consagrada a la Mare de Déu de Montserrat, una marededéu trobada. De formes singulars, s'enlaira bruscament a l'oest del riu Llobregat fins als 1236,4 metres del cim de Sant Jeroni. Altres cims montserratins són el Cavall Bernat, les Agulles, el Serrat del Moro, el Montgròs, Sant Joan, la Palomera, etc. Va ser declarat parc natural el 1987 per garantir-ne la conservació.
El Sui, a cavall dels municipis de Montseny i Tagamanent, és, amb 1318 metres d'altitud, el cim més emblemàtic del Pla de la Calma. És coronat per una estructura de pedres, i és tradició que cada excursionista que hi arriba col·loqui en el piló -força malmès, tot s'ha de dir- una pedra. Amb un dia nítid i ventós com aquest, el paisatge és espectacular.
Cim de 1237 metres situat a la mateixa carena on hi ha el Sui.
Collet herbat on comença el llarg i vertiginós descens de retorn cap a la fondalada de Vallforners.
Cruïlla de camins. Podem anar a veure el proper Castanyer Gros d'en Cuc, podríem acabar de baixar directament a la fondalada de Vallfornès, concretament a la cua de l'embassament, o podem planejar suaument, per recuperar forces, cap a can Cuc.
Les obres de l'embassament de Vallforners començaren el març del 1985. El projecte, confeccionat pel DARP pels enginyers Cándido Avendaño Salas i Miguel A. Carrillo Suárez, comprenia l'excavació de l'embassament, en el qual es va treballar des de principis de març del 1985: la construcció de la presa, el desviament de la riera, la instal·lació dels aparells d'auscultació per a comprovar l'entrada i sortida dels cabals, la construcció d'un nou camí d'accés de 1670 metres de longitud i de 5 d'amplada, puix l'antic camí ja està inundat per les aigües; i el traçat d'un altre camí de 160 metres de longitud per 10 d'amplada fins el coronament de la presa. El 1989 foren tancades les comportes de la presa a fi que el pantà comencés a recollir les aigües que cauen a l'embut muntanyenc, que té una superfície de 12'5 km², i que està format per un cinyell de muntanyes, de turons i serrats des del Pla de la Calma a l'obaga d'en Cuc, entre els quals hi ha Roca Centella, el Mojó, el Turó Monner, el Puig del Sui (el punt culminant amb 1322 metres d'altitud), el Turó d'en Cuc (en el que confronten els termes de Cànoves, Tagamanent, Montseny i Sant Pere de Vilamajor), i la collada i la serra dels Palestrins, i en el centre del qual hi ha el mas de Vallforners. L'embassament té una superfície inundable de 112400 m², la capacitat total és de 2.156.600 m³ i la longitud de les aigües embassades, des de la presa a la cua de l'embassament, és de 1100 metres. La presa té una longitud de 160 metres, una alçària màxima de 61'50 metres i 10 d'amplada en el coronament, amb un nucli impermeable d'argila, amb filtres i l'escullera de protecció formada per un talús, aigües amunt, de material granular, en proporció de 2'5 metres de longitud per cada metre d'alçària i un altre talús, aigües avall, en proporció de 2:1. El cabal de les aigües ajuntades a l'embassament és interceptat per un mur aixecat a base de terra compactada i impermeable i serveix de nucli per a l'aixecament d'una Muntanyola artificial. Sobre aquest pujol s'hi ha plantat arbres i matolls a fi de simular que la presa és un paratge natural. Aquest tipus d'embassament, inspirat en construccions d'origen italià, amb el nom tècnic de la leghetto collinari, s'aixequen enmig de les vessants de dues muntanyes per entremig de les quals discorre un riu o una riera. Aquest serà el primer i el més important embassament d'aquesta mena construït a Catalunya, un tipus de pantà que posteriorment s'expandiria i que permet la plena integració de la presa en el marc natural on està enclavada. Una iniciativa que, al mateix temps que permet aprofitar les aigües que es perdin durant vuit mesos de l'any, no modificarà per res la configuració del massís del Montseny.
Can Cuc és una masia molt enlairada del terme de Cànoves, a 760 metres d'altitud, des de la qual es divisa una bona part de la plana vallesana. Es troba en el mateix indret que hi ha l'ermita de Sant Salvador de Terrades i la masia de Can Quintana, amb certa distància entre elles, puix que s'ha de fer una gran volta perquè hi ha un xaragall que baixa al mig. És una assolellada masia, construïda amb pedra gres l'any 1711.
Punt d'inici/final de l'excursió.

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.