Coordenades 215

Data de pujada 27 / de gener / 2013

-
-
130 m
15 m
0
0,8
1,5
3,06 km

Vista 4405 vegades, descarregada 29 vegades

a prop de L'Alqueria de la Comtessa, Valencia (España)

Més informació a http://www.auntirdepedra.com/2013/03/el-rabat.html
El Rabat, a banda de la ciutat dels jardins del Marroc, és una humil muntanyeta que emergeix al bell mig de la planura saforenca, compartida i estimada pels llogarets de l'Alqueria de la Comtessa, Rafelcofer i la Font d'en Carròs i cresol del més important jaciment ibèric de la comarca. La gran senzillesa de la seua ascensió i la seua escassa alçaria, només 176 m, no desmereixen en absolut l’enorme atractiu paisatgístic, etnològic i arqueològic d’una ruta apta per a qualsevol persona, especialment recomanable per iniciar als més menuts.

Ens dirigirem a Rafelcofer, poble de precioses façanes, i en direcció est seguirem el traçat de l’antic camí de Xàtiva (actual avinguda); eixirem del poble paral·lels a la sèquia Comuna d'Oliva, l'aigua de la qual veurem dividir al rústic i bonic cano o partidor d'aigua del Molí de Baix del segle XVI, reconstruït l'any 1849 damunt antigues restes islàmiques; el partidor és una menuda però visible mostra d’un valuosíssim patrimoni arquitectònic, continuació de la ruta de l’aigua de Potries, base de la implantació del regadiu a la comarca i servei d’antics molins fariners i arrossers com els de Català o de Baix (segle XVIII), a la vora del qual passarem.
Uns 200 m després i a la dreta girarem seguint el camí de la Fonteta de la Quaresma, envoltarem la muntanyeta de sant Miquel amb la seua ermita i, només passar les instal·lacions d’un conegut polvorí, deixarem els vehicles junt un entrador a la dreta, a escassos 50 m de l'inici de la senda.
Junt un senyal amb un mapa del recorregut alçarem el cap per a distingir el Rabat, la muntanya de la Creueta o el Perico, una menuda muntanyeta juràssica de 176 m amb una clara orientació NO-SE i una longitud superior al quilòmetre; un turó que perfectament podríem catalogar com a part de la serra Gallinera, malgrat esdevenir una menuda illa calcària aïllada. Després d'una breu però decidida pujada seguint un costerut camí rocallós connectarem amb un ample i acurat camí que discorre entre pins, oliveres i garrofers amb una costera molt còmoda i assequible per a qualsevol estat físic.

A la fi d’una llarga recta iniciarem un breu ziga-zaga travessant una espessa pineda, des d’on gaudirem d’unes fabuloses vistes inalterades d’un interminable mar de tarongers que s’estenen fins el blau del Mediterrani.

Prompte i sense adonar-nos ens trobarem a una ampla i humida zona d'esplai amb un porxo de fusta i taules, estratègicament situades envoltant la recollida font de la Quaresma, topònim rebut pel fet que l'arrendatari del lloc hauria nascut en Divendres Sant, per la qual cosa se li atribuirien facultats sanadores a l’aigua.
No busqueu la típica fonteta amb xorros o canaletes, ja que la Quaresma no és més que una menuda excavació obrada destinada a recollir les infiltracions de la pluja, modesta però tremendament carregada d'història ja que possiblement fora descoberta i utilitzada des de l’Edat del Bronze, sent clau per a l’existència de l’important poblat iber que es desenvoluparia al cim del Rabat, proper objectiu de la nostra excursió.

Encara que el cansament encara no s’haurà presentat farem una bona aturada per a gaudir de les vistes, fixant-nos que junt a la propera muntanyeta i ermita de sant Miquel es troba l’antic mas del Rabat, un topònim associat tant a la muntanya com a les partides d’horta i reg adjacents; acadèmicament Rabat provindria de l'àrab ribât, nom sovint associat a oratoris o menudes mesquites ubicades a les afores dels nuclis urbans, que malauradament no s'ha pogut trobat al nostre turó.

Ens acomiadarem de la font i en direcció est travessarem antics conreus de secà fins assolir un menut replanell junt una espessa pineda, punt on uns senyals ens indiquen la presència de la modesta coveta del Tio Vorillo, situada al vessant nord-est i d’escàs interès. Amb vistes al castell del Rebollet i la serra Gallinera remuntarem la cresta del Rabat, no sense abans fer una ullada a la propera cova del Bombo, accessible per un tancat túnel vegetal i plena de caixons de taronges.

Tornats al camí i desprès de travessar una zona humida i verda veurem una plana tremendament antropitzada, travessada de nord a sud per laboriosos marges que ens ajudaran a ascendir fins el punt més elevat (176 m), l'anomenat Perico (nom no massa popular), també conegut com les Taules de la Llei per trobar-se al mateix vèrtex geodèsic quatre pedres grans i llises aparentment tallades d'un colp, semblants a les conegudes taules bíbliques.

Descendirem junt una zona emmurallada i travessarem una gran plana, el Pla de la Creu, a la dreta del qual trobarem les restes del poblat ibèric més important de la comarca, d’entre mitjans del segle V a.C i les primeries del segle I d.C.

El Rabat, encara que desconeixem el nom original, seria com s’aprecia a simple vista un poblament de gran extensió que s'estendria des del punt més elevant d'on provenim fins la propera creu de ferro, a la fi de la plana. Alineades d'est a oest poden apreciar clarament, encara que parcialment soterrades per la vegetació, una sèrie d'habitatges adossats a una antiga muralla d'entre els segle II i I a.C., dels quals encara es conserva la base dels murs; entre les construccions els arqueòlegs trobaren un antic magatzem de gra i un àmfora romana, el que demostra la forta romanització que patirien els habitants d’un indret travessat per l’antic camí romà de Xàtiva, principal artèria de comunicació comercial entre Saetabis i Dianum.
Els ibers, antics habitants de l'est i sud-est de la Península, s'estengueren al sud de terres del Xúquer amb el nom de contestans fundant importants poblats a la comarca com el Rabat, el castell de Borró (Ròtova), el Castellar (Oliva), el Molló dels Corbs (Oliva), el Tossal de Castellonet o la Barzella de Xeraco. Les restes arqueològics, tant de l'època ibèrica com romana, poden ser visitats als proper museu arqueològic de Rafelcofer.
L'any 1886 les habitants de Rafelcofer plantaren al cim una enorme creu com acció de gràcies per haver sortit indemnes d'una epidèmia de còlera. Per l'existència de la creu el turó és conegut com la muntanyeta de la Creu. L’any 1999 la primitiva creu seria substituïda per l’actual de ferro. Diuen que a les nits era freqüent veure una llum al pic de la muntanya que indicava que algú havia demanat un favor a la creu del Rabat.
Des de la creu, gràcies a l'estratègica posició del Rabat, al bell mig de la comarca, gaudirem de la més privilegiada panoràmica de la comarca, destacant entre totes possiblement el cim del Mondúver, literalment al nostre abast estirant el braç. A la nostra esquerra, si fem una ullada al vessant sud del Rabat, veurem un parell de descomunals badalls produït durant la construcció de l'autopista A7, circumstància que provocaria el desplaçament d'enormes blocs.

Ens acomiadarem de la creu i crestejant pel vesant oest ràpidament assolirem un enorme dipòsit d'aigua on obviarem el camí asfaltat i descendirem l'últim tram costerut; passarem junt un estratègic banc de fusta que ens convidarà a fer una aturada que amablement rebutjarem, ja que ens trobem a escassa distància del cementeri, punt final de la nostra curta però intensa ruteta.
Arribats al cementeri cal tornar al punt on deixàrem els vehicles. Girarem a la dreta i seguint un camí de terra caminarem paral·lels al Rabat en direcció est fins assolir de nou el polvorí; l'envoltarem i situats al peu de la muntanyeta de Sant Miquel temporalment buscarem una menuda sendeta que ascendeix a la mateixa, pel vessant sud
Després d'una molt breu ascensió arribarem dalt de la muntanyeta de Sant Miquel (54 m), un apèndix aïllat del Rabat coronada per l'ermita dedicada a Sant Miquel Arcàngel, propietat de la Font d'en Carròs malgrat ubicar-se a terme municipal de l'Alqueria de la Comtessa. L'ermita, del segle XVI, va ser edificada per damunt de les ruïnes d'una ermita anterior, antiga vila rústica romana al segle I d.C. i conseqüentment jaciment clau per a l'estudi de la romanització saforenca.

Veure més external

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.