-
-
1.504 m
1.255 m
0
2,1
4,2
8,48 km

Vista 33 vegades, descarregada 3 vegades

a prop de Vidrà, Catalunya (España)

Caminants: Quel Vila, Enric Plantalech, Pere Guitart, Josep Darnaculleta, Maria Mosquera, Eduard Arbós, Miquel Colomer, Toni Bach, Amat la Heras, Joan Masoliver, Francesc Espuña

Avui no és un dissabte qualsevol. Milers d’excursionistes pugem a 18 cims emblemàtics de Catalunya per tal de reclamar i exigir l’alliberament dels presos polítics i el retorn dels exiliats.

Per raons de proximitat, i perquè ha estat escollit pel president Puigdemont, ens dirigim cap al Puigsacalm. Ja fa dies que s’han tancat les inscripcions ( només 500!) per pujar des del Coll de Barcons i s’ha comunicat que es tancarà la carretera per evitar aglomeracions, cosa que ens obliga a fer l’ascensió per un itinerari alternatiu, el de Pla Traver.

Tot just clareja quan passem per Coll Fred i circulem embolcallats per una boira espessa, freda, ingrata, que no ens deixarà fins a la tornada. Hi ha molt poc trànsit i no serà fins a pocs metres de la casa de Pla Traver que trobarem mitja dotzena de cotxes aparcats que, segurament, han tingut el mateix pensament que nosaltres.

Quan baixem del cotxe, l’ambient és força inhòspit: estem a 13 graus, hi ha boira i un ventet constant dona una sensació freda i desagradable. Ens abriguem i cap amunt!

Entre un indicador mal posat, que estem en zona de prats sense camí clar, i que no veiem més enllà d’una vintena de metres, en poca estona ja anem a la deriva. Sort del GPS i que no és la primera vegada que passem per aquests verals; si no, la perduda estaria assegurada. No triguem gaire a sentir crits de gent desorientada ... i tothom fa el que pot.

Finalment, en tres quarts ja som als Rasos de Manter i, en cinc, a dalt del Puigsacalm. Hi trobem una cinquantena d’excursionistes que han pujat amb el primer autocar des de Sant Esteve d’en Bas pel Coll de Barcons. Estan arraulits i abrigats fins a les orelles. Avui, al cim no s’hi pot viure.

Vista la situació, esperem una estona per tal de reagrupar la colla, demanem que ens facin una foto per deixar constància de la nostra vinguda, i tirem avall sense torbar-nos pels revolts. Ara és, però, el moment en què hi ha més afluència de muntanyencs que pugen i , una i altra vegada, es repeteixen les mateixes preguntes : “ Falta gaire per arribar a dalt? Hi ha bona vista? Hi fa fred? S’hi cap? Ja hi ha el president Torra? Ja baixeu?...” i les nostres respostes són també sempre les mateixes, no cal escriure-les. Però sí que hem de dir, una vegada més, que els joves i els vells, les famílies amb nens petits – moltíssimes-, les colles d’amics ... tothom puja content, amb pas ferm, convençut que avui, una vegada més, està fent el que toca.

Ens sap greu no sentir els parlaments però, mentre esmorzem com cada dissabte a tocar dels cotxes, sabem que, en aquesta mateixa hora, al Canigó, a la Pica d’Estats, al Matagalls, a les Agudes, al Puigmal, al Montgrí, a la Gallina Pelada, al Pedraforca, a la Mola, a Sant Jeroni, a la Roca Corbatera, al Tossal del Rei, al Tossal de les Torretes, al Montsec, al Montsent de Pallars, al Mont Caro, al Comabona i al Carlit es diuen unes paraules semblants, segurament justes i mesurades, que demanen i exigeixen més democràcia, més llibertat , més referèndums, més consultes als pobles... Algú les escoltarà i actuarà en conseqüència?

Veure més external

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.