-
-
730 m
566 m
0
2,2
4,4
8,84 km

Vista 96 vegades, descarregada 10 vegades

a prop de Sant Cristòfol de les Fonts, Catalunya (España)

Caminants: Toni Bach, Josep Rius, Miquel Colomer, Pere Rifà i Joan Cortadellas

Com que aquest vespre a les 7 el Russian Classical Ballet, dirigit per Evgeniya Bespalova, representa al Teatre Principal El Trencanous i alguns el volem anar a veure, fem l’excursió a poc més de cinc minuts de cotxe de la ciutat.

Aparquem al Centre d’ Informació del P.N.Z.V. (can Serra). En un primer moment, entrem dins la Fageda d’en Jordà, passem per sota de la casa i anem a sortir a la pista asfaltada que mena a la Cooperativa la Fageda (can Casals).

Aquí voregem la propietat de cal Sastre, envoltada per un mur de pedra tosca, ample i ferreny, aixecat amb la tècnica de paret seca. N’hem vist pocs de tan llargs i ben fets. Hi havia treballat hores i hores, durant anys, el seu propietari. És una obra titànica construïda per una sola persona.

Continuem per la pista que ens deixaria a can Xel, però nosaltres trenquem abans, just en el caire del Puig del Volcà de la Costa. A partir d’aquest punt, el camí s’enfila de manera decidida i en menys de deu minuts ja som al cim, davant de l’oratori de sant Miquel, que té la curiositat de compartir fornícula amb sant Jordi. A qui se li devia acudir de posar els dos sant junts? Es barallen? No sé pas que passi enlloc més.

Iniciem el descens pel caire de ponent fins a la casa de la Costa i l’església de la Cot. Com que anem bé de temps, decidim continuar pel camí del bac, un cop deixats el collet del Grill, les quatre ruïnes del que havia estat el Castell de Sacot i el camí que porta al Castell de Colltort. Amb la llum de la tarda, la vista nord sobre la cassola d’Olot i el Pirineu nevat és esplèndida, enlluernadora. Per la banda de migdia el panorama és més suau: s´hi retalla un volcà amb tot detall, el de Santa Margarida, el més bonic i visitat de tots. Algú comenta que, de fa poc, tant l’ermita com la casa i els terrenys del voltant han estat comprats per l’administració, no sabem si la Generalitat o la Diputació. És igual. El que és important és que finalment sigui de titularitat pública.

Tot seguit, transitem amb pas alegre per una pista secundària fins a les ruïnes de can Talaia. En aquesta banda de la Serra del Corb els boscos i les masies es passen un parell de mesos d’hivern sense que els toqui el sol ni un minut. Per això trobem raconades ben gelades i les fagedes són tan ufanoses.

Unes petites fites ens indiquen que hem de baixar per un corriol força rost que desemboca darrere mateix de can Betra, casa que ha estat restaurada per a segona residència. Tornem a ser a la Fageda d’en Jordà, ara ja a poca distància dels cotxes.

Berenem en una esgarrapada a les taules del pàrquing i, abans de les set, alguns ja estem asseguts al teatre, ben nets i clenxinats, disposats a gaudir d’un espectacle que serà d’una qualitat més que destacable. La sala és plena de gom a gom. Llàstima que la música hagi de ser enllaunada i que l’escenari sigui tant petit: els 25 ballarins i ballarines, quan hi són tots, se’n veuen una per moure’s amb comoditat. Però Olot és una ciutat de comarques, el teatre té poca capacitat i ja és un miracle que s’hi puguin fer espectacles de tanta qualitat.

Veure més external

2 comentaris

  • Foto de Manel_49

    Manel_49 19/01/2018

    Excel·lent descripció. Me la guardo. Salut i Cames!

  • Foto de Manel_49

    Manel_49 29/03/2018

    Ja he fet la sortida. M'ha agradat molt. Gràcies per compartir. Salut i Cames!

Si vols, pots o aquesta ruta.