Temps  5 hores 43 minuts

Coordenades 994

Data de pujada 28 / de juliol / 2016

Data de realització de juliol 2016

  • valoració

     
  • informació

     
  • Fàcil de seguir

     
  • Entorn

     
-
-
1.227 m
900 m
0
2,5
5,1
10,13 km

Vista 17374 vegades, descarregada 530 vegades

a prop de Gósol, Catalunya (España)

Pel camí dels cints. Retorn pel marge de l’Aigua de Valls.

El Pont Cabradís o Quebradís és una meravella geològica de primer ordre. El riu de Gósol s’engorja en travessar el congost entre les serres del Verd i d’Ensija. En la part més profunda i abrupte de la afrau, passa per dins d’un llarg pont natural.
Envoltat d’altíssimes cingleres de conglomerat, salta i s’entolla ens un grogs on adquireix un to turquesa bellíssim. Pren el nom d’Aigua de Valls en entrar al terme d’aquest poble, un dels set que conformen el municipi de Guixers al Solsonès. Finalment desguassa al riu Cardener, al pantà de la Llosa del Cavall.
Un entorn natural espectacular malmès en part, aigües avall, per l’aprofitament hidroelèctric.
En aquestes contrades a cavall entre el Berguedà i el Solsonès, els rius s’anomenen pròpiament “aigua” —Aigua de la Corba, Aigua de Valls, Aigua de Llinars, que més endavant rep el nom d’Aigua d’Ora— els cingles “cints” i les feixes que els solquen “rues”.
És un indret força concorregut, especialment a l’estiu. Podem accedir-hi des del Berguedà per Feners, seguint el GR 107. Un camí hi mena des del Coll de Castellar, entre el Molí de Güell i Bonner. Pel del Solsonès el més habitual és anar-hi seguint el curs del riu, bé des del nucli de Valls o bé des de la Bauma de les Pintes, retornant pel mateix camí. Aquest itinerari, partint d’aquesta balma, hi arriba per la ruta dels cints i retorna pel riu.
L’itinerari és senyalitzat. Trobarem indicacions a les principals cruïlles i diversos penells explicatius sobre flora, fauna i orografia de l’entorn. Si bé el camí de pujada té trams pocs fressats i la senyalització de continuïtat, a base d’estaques, és més aviat escassa, les fites treuen de qualsevol dubte. A partir de la Torre de la Corriu el camí ja és molt fressat.
És un itinerari fàcil, tot i que en més d’un punt ens caldrà ajudar-nos amb les mans. Però tots els passos que podrien resultar delicats, especialment en cas de mullena, estan protegits amb passamans. És també molt ombrívol, pel que es pot realitzar en ple estiu.
El proposem en el sentit de les busques. D’aquesta forma superem els pendents més forts, entre la Torre i el Pont Cabardís, de baixada. Tot i que es ben factible fer-lo a l’inrevés.
Nota: hi ha força discrepàncies entre els topònims del mapa excursionista i el de l’ICGC, amb algun error conceptual en aquest darrer que, fins i tot, s’ha traslladat als penells explicatius de l’itinerari (per exemple “cims” per “cints”).

Accés
Entre els punts quilomètrics 20 i 21 de la LV-4241 de Berga a Sant Llorenç de Morunys, prenem la carretera que puja a Sisquer (Xisquer) i Montcalb (Montcaub). A la mateixa cruïlla ja trobem indicacions al Pont Cabradís. Al cap de sis quilòmetres, més amunt de Sisquer, la deixem per una pista a mà esquerra, apta per a tota mena de vehicles, en direcció al Molí de la Corriu i al Pont Cabradís, entre altres.
Als quatre quilòmetres i mig, quan fa un gir de 180º, som al costat de la resclosa de la Bauma de les Pintes.

Bauma de les Pintes (990m)
Hi ha una resclosa de captació per la central del Molí de la Corriu. La bauma pròpiament és uns metres més amunt. Ampli espai per aparcament.
Seguim la pista (S) pel marge esquerre del riu fins atènyer l’edifici de la central hidroelèctrica. Per un pontarró passem a l’altra riba, on hi ha el molí.

Molí de la Corriu (915m)
Edifici restaurat, habitat ocasionalment, després de passar uns anys abandonat. Anys ha, era el punt de confluència dels masos de la contrada. Té tres ulls, un per cada carcabà, amb dos rodets horitzontals i un de vertical.
Hi ha diversos pals indicadors.
Revoltem per sobre l’edifici on prenem un corriol (W) pel marge esquerre de la Rasa de l’Horta (o Torrent de la Corriu). Més amunt creuem a l’altre marge (senyalitzat per una estaca) i, camí enllà, sortim sobre una pista que seguim pocs metres, quan tornem a creuar el torrent i, a la bifurcació, anem a l’esquerra (senyalitzat per una altra estaca). Més amunt una gran fita ens assenyala el camí de la Torre, a mà dreta.
En tot aquest tram de pujada, molt ombrívol, hi predomina la pineda.

Torre de la Corriu (1195m)
Envoltades d’antigues feixes de conreu, al peu del cingle de l’Espluga, hi ha les ruïnes d’un gran casal. Ha perdut la coberta i solament conserva les parets laterals i un cobert annex.
L’antiga construcció degué ser una casa forta senyorial o d’un pagès acabalat cap al segle XIII. Després es deuria abandonar o ensorrar arran de la crisi demogràfica de la baixa edat mitja, fins que es va reaprofitar al segle XVIII. Es va trobar un cementiri al costat. De l’antiga construcció es conserva només els murs de migjorn i ponent, a l’angle sud-oest de l’edifici modern. L’alçada de l’antiga edificació deuria ultrapassar els 10 metres. L’edifici modern, de tres plantes, és del segle XVIII.
Marxem per un camí carreter (E) que deixem aviat per un camí a mà dreta (pal indicador) en baixada.

Mirador dels Cintells (1225m)
A mitja alçada del cingle que del Cap de Tolosa es despenja fins al riu, és una bona talaia sobre la vall. A migdia albirem les serres dels Tossals, de Valielles, dels Bastets i de Busa. I per l’altra banda la d’Ensija.
Som al punt més alt de l’itinerari, però això no vol pas dir que a partir d’aquí tot serà baixada. Ens cal baixar, sovint en fortíssim pendent, però també recuperar cota per salvar plecs del terreny i torrents com el de Vilacireres (o dels Cints) (1). El camí és ben fressat seguint les rues —lleixes— que tallen els cints. Passem per diverses baumes i un altre mirador. En aquest tram més solell, hi predomina l’alzinar, espurnejat de pi i boix.
Perdem alçària progressivament fins que la remor de l’aigua ens adverteix que som prop del riu. Encara ens cal flaquejar bona entona fins que, en creuar una torrentera, un indicador ens adverteix que cal davallar a l’objectiu principal de l’itinerari.
A mesura que ens hem anat engorjant el paisatge s’ha tornat més selvàtic i ombrívol. Aquí és la boixeda i el faig prenen el relleu. També hi trobem exemplars de teix i grèvol.

Pont Cabradís (1050m)
Unes cadenes ens ajuden a baixar a la llera, on hi ha la sortida d’aigües.
Es considera que l’origen d’aquesta meravella geològica és deguda a grans blocs despresos encastas entre les parets de la afrau, propiciant una gran formació de tosca per sota de la qual s’hi esmuny el riu, en un pont natural d’uns cinquanta metres de llargària. Perquè el Pont Cabradís (o Quebradís, i altres denominacions semblants) no solament és l’agua del riu el que el travessa, també se n’escorre i en raja de les parets i el sostre. Això fa que sigui especialment espectacular a l’hivern, amb els caramells penjant.
En fort pendent remuntem la torrentera per la que hem baixat. Després flanquegem per enfilar-nos sobre el pont (pal indicador). Un doll d’aigua raja de la soca d’una gran alzina.
Vers el nord, surt el camí al Coll de Castellar, no indicat als rètols. Nosaltres marxem en sentit contrari, per un camí ombrívol i fressat pel marge esquerre del riu, entremig d’una boixeda amb exemplars considerables.
El pas d’algunes codines podria resultar delicat amb terreny humit, però està ben protegit amb cadenes i sirgues.

Aigües Juntes (1025m)
Baixem a la llera al punt on dos torrents desguassen al riu. El del marge esquerre és el Torrent Fondo (1). És un indret bellíssim on un torrent d’aigua cristallina, fent bo el seu nom, forma una gorja profunda, fosca i estreta. El creuem a gual remuntant fort a l’altra banda. Llavors baixem per un tram on ens caldrà ajudar-nos amb les mans.

L’Escalars (1025m)
Una sòlida escala d’uns quatre metres, amb passamà, ens ajuda a baixar prop de la llera des d’una lleixa.
Poc més avall el camí s’eixampla i transcorre planer. Passem pel costat de la Font de la Fam, uns degotalls sobre una formació de tosca coberta de molsa. Ben aviat atenyem la Bauma de les Pintes.

(1) Aquests torrents estan equipats i s’hi practica el descens d’engorjats.

Veure més external

23 comentaris

  • Foto de carbogosol

    carbogosol 29/07/2016

    Preciosa ruta d'estiu. Jo també la he fet des de Feners, a la carretera que va a Gósol (pot ser una mica més técnica en alguns trams), però igualment maca.

  • Foto de Toni Planas

    Toni Planas 29/07/2016

    Hi vull tornar a l'hivern i ho faré per Feners, però pensava que el tram "complicat" era entre Bonner i el Pont Cabradís. Quines son les dificultats?

  • Foto de carbogosol

    carbogosol 29/07/2016

    Un tram de desgrimpada en roca on t'has d'agafar be per que es cara avall. S'ha d'anar en compte. Es menys popular pero mes entretingat

  • Foto de julia slesareva

    julia slesareva 25/08/2017

    se puede baÑarse?:)

  • Foto de Toni Planas

    Toni Planas 25/08/2017

    Si clar, que jo sàpiga no hi ha cap restricció

  • Foto de Xurrixic

    Xurrixic 09/10/2017

    He fet aquesta ruta  veure detalls

    Molt recomanable. Tenir en compte que hi ha cordes, cadenes, escala per poder fer la part més propera al Pont Cabradís.
    Hi ha algun tram de pujada dura.

    Però a part d'axó és una ruta assequible.

  • Foto de Toni Planas

    Toni Planas 09/10/2017

    Gràcies Xurrixic!

  • Foto de Carlos Valenzuela 78

    Carlos Valenzuela 78 07/08/2018

    He fet aquesta ruta  verificat  veure detalls

    Ruta fàcil de fer, encara que hi ha tres o quatre pasos equipats amb cadenes i/o cordes i s'ha de fer també tres o quatre destrepes. La ruta es per una zona obaga que hem fet el 6 d'agost sense patir calor.
    Recomable portar escarpins si un vol fer un bany. Hi ha tres punts on es pot entrar al riu.

  • Foto de Toni Planas

    Toni Planas 07/08/2018

    Gràcies Carlos pels teus comentaris i valoració.

  • Foto de senderscornella

    senderscornella 08/08/2018

    He fet aquesta ruta  veure detalls

    Ruta molt bonica sobretot a la part més alta dels miradors.
    Bon camí fins que et trobes amb els passos equipats amb cadenes i cordes, aquí cal utilitzar-los i tenir força per aguantar el pes del teu cos. La caiguda pot ser mortal. Això vol dir NO apte per tothom.
    Només per això jo la qualifico entre Moderada i Difícil.
    Ens varem trobar dues parelles amb nens de 10 anys que portaven la mateixa ruta i tots plegats varem passar una mala estona.
    Bona resenya però minimitza un risc evident.

  • Foto de Toni Planas

    Toni Planas 08/08/2018

    senderscornella, gràcies pel comentari i la valoració.

  • carlesvalver 21/08/2018

    No apte per nens si no vols passar un mal moment. Te alguns passos complicats que fan patir una mica pero la resta asequible. No anar amb gossos grans ja que hi ha una escala metalica d'uns 3 o 4 metres

  • Foto de Toni Planas

    Toni Planas 21/08/2018

    Agraït pel comentari i la valoració, carlesvalver

  • Marcelenca 01/09/2018

    Vaig seguir el teu track, però al arribar al Pont Cabradís a peu de riu, baixava molta aigua, i no vaig poguer o saber travessar al altre cantó i vaig haver de tornar pel mateix lloc. De totes maneres gràcies pel track.

  • Foto de Toni Planas

    Toni Planas 01/09/2018

    Marcelenca: No cal creuar a l'altre marge a gual. Tal com dic a la ressenya es torna enrere i es travessa per sobre el pont natural: "En fort pendent remuntem la torrentera per la que hem baixat. Després flanquegem per enfilar-nos sobre el pont (pal indicador)".

  • elena juanola 05/05/2019

    He fet aquesta ruta  veure detalls

    Passos complicats i molt difícils de passar amb cadenes i tot. Hi ha slgún pas que no té cadenes. De fàcil res. Un patiment a partir del Pont Cabradís.
    Per tant ruta difícil.

  • Foto de Toni Planas

    Toni Planas 06/05/2019

    elena, això de la dificultat és tant subjectiu...Bé, gràcies pel comentari.

  • silviamaringalindo 02/08/2019

    Hola, mi marido, mi hija y yo decidimos hacer la ruta para llegar a Pont del Cabradís por lo espectacular que se veía en Internet. Aparcamos el coche donde está la Central Eléctrica y empezamos a caminar. Tengo que decir que llevábamos también 2 perros de raza grande y cuando vimos que, primero se ha de subir una escalera metálica que hay en una pared de piedra, con los perros en brazos, después hay que caminar por un camino muy estrecho que bordea el río por la montaña y para rematarlo hay que colgarse por cadenas y cuerdas que hay en las paredes. La verdad es que yo me caí de la cuerda, se me soltó, caí al precipicio, aparte de todos los golpes y magulladuras que recibí en la caída, me quedé inmóvil, no podía moverme. No hay cobertura en el móvil, mi marido tuvo que deshacer todo el camino hasta que encontró cobertura y pudo llamar a emergencias. Enviaron un helicoptero que venía de la Seu d'Urgell, me tuvieron que sacar en grua los bomberos. Luego una ambulancia me llevó al Hospital de Berga y después de hacerme unas placas me dijeron que me había roto el tobillo, astillado, y ahora espero que me operen este mes de Agosto. En urgencias me dijeron que podía haberme matado ( en la caída me di con una piedra en la cabeza) y cuando les pregunté a los bomberos me dijeron que no era la primera persona que caía en ese trozo por culpa de las cuerdas y las cadenas. Por favor, escribo esto para que a NADIE le pase lo que me ha pasado a mí. No es una excursión fácil y menos con niños y perros.

  • Foto de Toni Planas

    Toni Planas 03/08/2019

    silviamaringalindo, desitjo que et puguis recuperar ben aviat d'aquest accident i no en resti cap altre vestigi que el d'una mala experiència.

  • silviamaringalindo 03/08/2019

    Gracias Toni, eso espero.

  • Foto de Toni Planas

    Toni Planas 03/08/2019

    L’acotació de la dificultat és òbviament subjectiva. La majoria de ressenyes a wikiloc s’inclina per la de “moderada” i així és qualificat també al penell informatiu a l’inici de l’itinerari. Personalment, com alguns altres, la considero “fàcil”. La guia excursionista de l’Editorial Alpina (Vall de Lord/Port del Comte) també li assigna un grau de dificultat baix.
    Amb la premissa que cal llegir les ressenyes, on s’explica que hi ha passos on cal ajudar-se amb les mans, cadenes, sirgues i una escala, cada ú ha de valorar si està preparat per afrontar un itinerari d’aquest perfil i si és adequat portar-hi mainada o gossos. Perquè cada persona o animal és diferent. Fa anys, quan hi havia una escala prou bona però menys fàcil que l’actual, vaig fer aquest itinerari amb el meu gos i solament em va caldre seguir uns metres llera amunt per cercar-li un pas adequat.
    Malgrat que no estiguem d’acord en aquell criteri de dificultat, qualificar de “dolenta” la informació quan l’explicació de l’itinerari sobrepassa les 100 línies, o la facilitat de seguir el camí o l’entorn, em sembla poc encertat, oimés quan l’opinió sobre la dificultat tècnica ja té un apartat especial.
    A banda de tot plegat, l’exposició a l’accident és quelcom que malauradament hem d’assumir aquells que fem activitat en el medi natural.

  • silviamaringalindo 03/08/2019

    Perdona Toni, en cap moment he dit que fos dolenta l` informació. El que tu dius és veritat, és una cosa subjectiva, pero tampoc és per dir que sigui facil, perque no ho és. Jo crec que és de dificultat moderada, en alguns trams, que és on jo vaig caure, més complicat. Cadascú ho veu a la seva manera. Jo sóc una persona acostumada a fer excursions a la muntanya desde fa molts anys i físicament estic en forma, vaig al gimnas, camino cada día 8 km passejant gossos per la muntanya. Jo crec que vaig tenir mala sort en caure pel barranc.

  • Foto de Toni Planas

    Toni Planas 03/08/2019

    Silvia, el comentari no anava únicament per a tu. En el teu cas, pel que dius, vas estar de mala sort. Espero que et puguis recuperar aviat per seguir gaudint de la natura i dels teus gossos. El meu ja és molt vellet per acompanyar-me com ho feia abans.

Si vols, pots o aquesta ruta.