-
-
1.079 m
632 m
0
1,6
3,2
6,39 km

Vista 23 vegades, descarregada 1 vegades

a prop de la Vall del Bac, Catalunya (España)

Caminants: Toni Bach, Miquel Colomer I Josep Rius

Aquest any tenim una tardor molt plujosa, cosa que fa que avui també canviem el veral de l’excursió a última hora. Havíem previst d’anar a Sant Miquel de les Formigues però, com que és una zona de terreny molt argilós, la por de les relliscades ens fa decantar per l’Alta Garrotxa. D’altra banda, el fet que el Montmajor és més proper a casa i que la tarda és molt i molt curta fa la decisió més fàcil.

Aparquem el cotxe al coll de Colldecarrera i enfilem el camí que en direcció a llevant ens menarà al mateix cim.

No passen ni cinc minuts que trobem el primer pinetell. Fotuda Roc! La caminada anirà més lenta del que és habitual i , ai las, portem poques bosses on encabir els que anem trobant. El sotabosc és humit i tot sembla indicar que enguany tindrem una bona temporada de bolets. Darrere del pinetell venen els escarlots, i els fredelucs, i els peus de rata ... i més pinetells.

Ens anem separant, però, com si fóssim cabres, amb quatre crits anem tirant lentament cap amunt. Triguem quasi dues hores a arribar al cim. Amb en Toni fem petar la xerrada mentre esperem en Josep . Finalment se’ns presenta amb una faldada d’escarlots i amb una rialla d’orella a orella; de cop s’entrebanca i els bolets surten disparats com si hagués explotat una granada de mà. Tots a can pistraus!

Enmig de rialles fem una mica de berenar en una de les millors balconades de la Garrotxa, però un aire fi com el tall d’un ganivet ens apressa a tirar avall.

Recollim els escarlots que han quedat sencers i n’hi ha més dels que podem encabir a les bosses. No ens passarà pas més! Arribant a casa posarem bosses grosses a les motxilles!

Ara és l’hora de discutir si entre els fredelucs que hem caçat n’hi ha de bords. No pas gaire lluny d’aquí, en una altra sortida, en vam trobar, i s’ha d’anar amb compte a no confondre’ls, perquè els tòxics provoquen nàusees, vòmits i problemes digestius prou importants. Un dels tres es juga una ampolla de Dubois que tots són comestibles. Jo tinc molts dubtes, per la mida, pel lloc on els hem trobat, per la forma de la pota... És veritat que s’assemblen molt, però...

Com que no ens n’acabem de fiar, tots els fredelucs, els bons i els dolents, acabaran a les escombraries. És el que s’ha de fer amb els bolets quan es té el mínim dubte de si són comestibles. Cal tenir en compte el que diu en Petràs de la Boqueria: “ De comestibles ho són tots, però alguns només una vegada”.Tanmateix, els escarlots, els pinetells i els peus de rata aniran a la cassola.

I dimarts vinent el dedicarem íntegrament a caçar bolets. Ja tenim triat el lloc!

Veure més external

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.