tbach

Temps  3 hores 35 minuts

Coordenades 513

Data de pujada 5 / de juny / 2017

Data de realització de juny 2017

-
-
957 m
576 m
0
1,3
2,7
5,33 km

Vista 78 vegades, descarregada 0 vegades

a prop de Bassegoda, Catalunya (España)

Components de la sortida: Lluís Bardají, Francesc Espuña, Eduard Arbós, Lluís Busquets, Miquel Colomer, Josep Darnaculleta, Maria Mosquera, Ton Prat, Enric Plantalech, Ton Prat, Toni Bach, Quel Vila, Pere Guitart, Amat las Heras, Enric Serra, Josep Genoher, Tomàs Costa i Kiku Berga

Ja fa temps que l’Enric Plantalech ens va convidar a fer una sortida per la zona del Martanyà, amb esmorzar-dinar a can Gustí, i es va responsabilitzar de tota l’organització. Per naps o per cols, però, hem trigat més d’un any a posar fila a l’agulla. Mai no és tard...

Abans de les vuit ja hem aparcat els quatre cotxes a can Gustí de Riu. Som quinze els que volem resseguir un camí molt garrotxí, un camí que fa temps que no hem trepitjat: el que fa tota la volta al Martanyà. Els altres tres companys aprofitaran per anar xino-xano a fer una passejada per la banda de Santa Maria d’ Agulles.

Comencem l’ascensió en el sentit invers a les agulles del rellotge. Tenim una pujada d’una hora llarga i no convé cremar el motor. El pas és petit i constant, no fem parades i guanyem alçària en poca estona. Passem per l’escaler , tan ben dibuixat, i per la placeta vora cingle, just a sobre del Tumany, allà on hem esmorzat tantes vegades. Vint minuts més d’espitregada i ja som al Coll de les Motxilles. Cal dir que aquest topònim té pocs anys de vida. Ningú no sabia el nom del collet i uns excursionistes d’Olot el varen batejar amb aquest nom. I ha fet fortuna: som molts els que el fem servir quan passem per aquest veral.

Com que encara ens queda molt de camí i déu n’hi do el que hem desnivellat, deixem per un altre dia la pujada al cim. Ara anem a buscar, ja a la cara nord, un sender molt desdibuixat que segueix una lleixa encinglerada entre el Puig del Martanyà i el Coll Roig. I a partir d’ aquí comença una mena de Camel Trophy garrotxí i a peu: el corriol no és fàcil de seguir, rellisca com una mala cosa, aquí i allà hi ha esllavissades, hem de sortejar faigs immensos ajaguts enmig del camí, hi ha passos delicats en què una relliscada ens fotria daltabaix del cingle... i de seguida sorgeixen tres subgrups: els que no diuen res i van fent mansoiament, els que s’ho passen bé com camells i els que es recorden de la parentela del que va a davant. Però tots som al mig del ball i tots hem de ballar. Poc a poc anem avançant i, aquí caic allà m’aixeco, enllacem amb el camí que baixa del cim del Martanyà pel caire de ponent. Ja estem salvats, s’han acabat els mal passos i es pot caminar de manera platxeriosa.

Al cap de tres quarts ens estem remullant a la font de can Gustí, cansats i satisfets d’haver seguit aquest itinerari oblidat durant tants anys. Més d’un, però, promet solemnement que aquesta haurà estat l’última vegada que l’haurà recorregut. Déu dirà!

Al voltant d’una taula ben parada, passem una estona inoblidable assaborint les costelles a la brasa d’un xai de la casa , servits amablement per en Joan, la Dolors i la seva filla, la Marta, a qui alguns de nosaltres havien tingut d’alumna a l’institut.

I com que ha anat tan bé, l’any vinent repetirem l’experiència amb una caminada una mica més assenyada. Salut hi hagi!

Veure més external

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.