Descarrega

Distància

16,75 km

Desnivell positiu

1.009 m

Dificultat tècnica

Moderat

Desnivell negatiu

1.009 m

Altitud màxima

1.018 m

Trailrank

49

Altitud mínima

544 m

Tipus de ruta

Circular

Temps

8 hores 20 minuts

Coordenades

2996

Data de pujada

11 de juliol de 2021

Data de realització

de juliol 2021
Sigues el primer a aplaudir
Comparteix
-
-
1.018 m
544 m
16,75 km

Vista 18 vegades, descarregada 1 vegades

a prop de Sant Llorenç Savall, Catalunya (España)

[0% Asfalt/carrer] [12% Pista] [88% Corriol] [0% Poc marcat/camp traves]

Ruta circular començant el Pàrquing del Marquet de la Roca, pujant pel Torrent de la Vall, anant a buscar el canal del Llor un cop que arribem al collet del Llor.
Un cop arribem al coll d'Eres, continuarem pel camí que va des de el coll d'estenalles cap a la Mola. Un cop arribem al Morral del Drac agafarem el camí cap a Santa Agnès.
Baixarem fins a Sant Pere de Mur i anirem bordejant la cinglera per tornar cap al pàrquing.
Aparcament

Parking public gratuit

Intersecció

Pont de la Font del Llor

Font

Font del Llor

Collada

Collet del Llor

Intersecció

Cruilla

Panoràmica

Mirador dels Llimacs

Intersecció

Camí de la Cova Simanya

Cova

Cova Simanya

Cova

Simanya Petita

Cova

Cova seca o del triangle

Collada

Coll de les Eres

Arbre

Roure de Palau

Collada

Collet dels tres Termes

Cova

Foradada del Tòtem

Panoràmica

Mirador del Morral del Drac

Punt d'interès

Morral del Drac

Cova

Cova del Drac

Intersecció

Corriol a la esquerra

Lloc religiós

Santa Agnès (s.XVIII)

L'ermita de Santa Agnès és una capella construïda sota la roca, prop del monestir de Sant Llorenç del Munt, del qual en depenia. Està situada en la cova que porta el seu nom. Està documentada des del segle XIV i va tenir culte fins a la darreria del segle xviii. És un dels vestigis arquitectònics al parc de Sant Llorenç del Munt que avui dia perduren. És a la canal de Santa Agnès per la cara nord de la Mola a uns 900 metres, aproximadament, sobre el nivell del mar. En un passat va ser un convent de dones religioses encara que poc se sap de la congregació a la qual pertanyien. Com a punt ressenyable trobem unes basses a l'interior de la cova que podien haver servit safareigs de l'època, i la seva capella d'estil romànic. Aquesta capella com diem romànica, va ser reconstruïda a l'època gòtica en forma d'una petita nau de volta apuntada que a la part de la capçalera aboca a la roca viva, deixant un espai excavat on hi havia en el seu dia un altar. Es troba documentada l'existència de l'Ermita des del segle XIV i se sap que varen realitzar-se cerimònies fins entrat el segle XVIII.
Font

Font Gentil

Intersecció

Anada i tornada

Punt d'interès

Barraca del Bord

Punt d’informació

Sant Pere de Mur

Sant Pere de Dalmau i la masia de can Dalmau estan molt a prop l'una de l'altre, a ponent del pujol de Rocamura, a la vessant esquerra de la Vall d'Horta. La masia és de dos plantes amb la teulada a dues vessants. Té un graner i el barri o era al davant. La capella és petita i de planta rectangular. No conserva avui dia la mateixa imatge que oferia en l'època de la seva inauguració en el 1101. No té absis, ja que li va ser suprimida a principis del segle XVIII. En l'interior la nau rectangular està coberta amb volta de canó. Actualment la l'orientació de l'església està capgirada perquè en el mur on hi havia l'absis s'ha obert la porta d'entrada amb una inscripció a la llinda que diu "Antoni Dalmau, 1722"; per sobre de la porta hi ha un òcul i coronant la façana un campanar d'espadanya d'un ull que també és fruit de la reforma. A migdia i a tramuntana s'hi poden veure encara dues portes tapiades, de caràcter romànic, amb arcs de descàrrega, timpà llis i llinda. El parament és força regular, fet de pedres escapçades de petites dimensions excepte als angles i a les portes que es van fer servir carreus de pedra.
Punt d'interès

el Daví

Intersecció

Corriol a la dreta

Jaciment arqueològic

Forn de Pega del Marquet

Els forns de pega (o pegueres) van ser utilitzats fins a principis del segle XX per extreure resines de la llenya mitjançant un procés de doble destil·lació. A Sant Llorenç del Munt i l'Obac aquesta activitat va ser marginal, a diferencia de la gran difusió que van tenir els forns de calç. La resina era utilitzada com aïllant de la humitat i impermeabilitzador de diversos productes (com ara botes de vi, soles de sabata), embarcacions, etc. Antigament també va servir per a guarir bestiar domèstic. La pega ja era produïda a l'edat de bronze. A Catalunya està documentada l'existència de forns de pega a partir del segle X.

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.