Temps  2 hores 23 minuts

Coordenades 150

Data de pujada 8 / de març / 2017

Data de realització de desembre 2002

-
-
823 m
521 m
0
1,8
3,6
7,18 km

Vista 248 vegades, descarregada 17 vegades

a prop de Gallicant, Catalunya (España)

Ruta que recorre la part superior dels Sots Feréstecs i que ens ofereix un grau, un dels camins que tradicionalment han comunicat la part inferior dels cingles amb la part superior, i panoràmiques sobre els Sots Feréstecs, més tancats, a la vessant del Congost, i el Sot de Bellobir, més oberts, a la vessant del Tenes.

L'itinerari comença on s'acaba la carretera asfaltada (BV-1489) de Montmany, poc abans de l'Ullar. Després de passar per l'església de Montmany, un dels llocs de referència dels Sots Feréstecs, ens dirigim vers les runes de la Rovira. Aquí, a l'alçada de l'era, surt un corriol -que pot ser de difícil seguiment- que puja al camí del grau de Montmany, i que un cop el trobem el seguirem vers el nord per enfilar-nos als cingles.

Un cop dalt, un corriol vers el sud ressegueix la cinglera en el sentit contrari al que l'hem ascendida, passant per alguna bonica balma i amb grans vistes dels Sots Feréstecs cap a llevant i alguna vista interessant a ponent, on destaca la fantasiosa silueta del Clascar. Un cop passat el Puig Ciró, el camí gira a ponent i baixa per anar a trobar la pista que uneix Puiggraciós amb el Pla de la Garga.

Quan arribem a la pista, la seguim vers llevant, en sentit descendent. En aquest tram, el protagonista és la vista del Sot de Bellobir, els mateixos Cingles, els pobles de Bigues i Sant Feliu de Codines i l'horitzó, on podem reconèixer el cingle de Gallifa, la serralada de Sant Llorenç del Munt, el Farell, Barcelona i la Mediterrània. Passat el coll de can Tripeta, seguim la pista principal i arribem al Santuari de Puiggraciós, l'altre centre neuràlgic dels Sots Feréstecs, on a banda de la visita al Santuari tenim quasi tota la plana del Vallès Oriental al davant nostre.

Una pista paral·lela a la que ens ha conduït a Puiggraciós baixa fortament vers Montmany i el punt d'inici de l'excursió. Perquè aquesta no sigui massa curta, no deixem la pista, que fa alguna volta més que altra, fins arribar a davant per davant de la casa de l'Ullar, d'on retornarem al punt d'inici.

Índex IBP: 39.
Edifici d'interès

L'Ullar

Casal habitat documentat ja a l'any 1251, l'antiga masia de l'Ullar de Montmany (Uià segons la fonètica de la zona) és situada, un xic elevada, al bell mig del sot de Montmany, es troba en bon estat de conservació i és habitada. L'edifici està inclòs dins el catàleg d'edificacions d'interès històric i artístic del municipi de Figaró-Montmany. En els darrers anys s'han construït diverses edificacions que no respecten les tipologies constructives tradicionals i que presenten un greu impacte paisatgístic. A causa de que no es van emprendre mesures legals en el moment de la seva construcció bona part de les infraccions urbanístiques comeses ja han prescrit.
Arquitectura religiosa

Sant Pau de Montmany

Sant Pau de Montmany és una antiga parròquia rural del municipi de Figaró-Montmany. El temple que ha arribat als nostres dies va ser construït entre els anys 1600 i 1606 en estil gòtic tardà. Té planta de creu llatina d'una sola nau, coberta amb volta de canó, amb absis poligonal, que junt amb les dues capelles del creuer estan cobertes amb voltes de nervis. Mesura 11'28 metres de llarg per 5'10 d'amplada, mentre que els braços laterals ténen una longitud de 3'20 metres i una amplada de 3. L'alçada aproximada de la nau és de 6'5 metres. Els arcs i els pilastres de les capelles laterals, així com els marc de la portalada, que és coronada per un frontó amb tríglifs i mètopes, són de pedra picada. A l'any 1910 fou definitivament abandonada al traslladar-se el culte al Santuari de Puig-Graciós.
Ruïnes

La Rovira

Sobre els límits del terme municipal del Figaró hi ha aquest antic mas enrunat; mitja casa hi pertanyia i l'altra mitja ja era terme de Sant Quirze de Safaja. Es conserven algunes estructures dempeus. Tenia planta baixa i dues plantes. Coberta desapareguda (era a doble vessant, est-oest). Murs de pedra irregular, predominant les planes o quadrangulars (de mides diverses), lligada amb fang; cantonades diferenciades. Queden dempeus les murs nord i est; la resta està molt enderrocada.
Waypoint

Grau de Montmany

Els graus són els camins que s'enfilen a la cinglera des de la vall, aprofitant les zones més planeres de la paret de la muntanya o fent llaçades en els trams més costeruts. Un d'aquests graus és el de Montmany, ja que comunicava la part alta de la cinglera amb el nucli rural que li dóna nom.
Intersecció

Cruïlla

A la dreta, seguiríem pujant tot resseguint la cinglera en direcció a la Taula de pedra i a la Trona. Si baixem pel corriol d'enfront ens dirigiríem cap al Clascar o a can Mestret. Seguim per l'esquerra, que ressegueix la cinglera per la zona dels Sots Feréstecs en direcció al Puig Ciró.
panoràmica

Mirador del Puig Ciró

El Puig Ciró és el cim dels Cingles de Bertí més proper al canvi d'orientació que fa la cinglera prop del Coll de can Tripeta i del Puiggraciós. A un nivell inferior del cim, hi ha un petit espai on es tenen excel·lents vistes del Puiggraciós, dels Sots Feréstecs, de la vall del Congost i del sector de ponent del Massís del Montseny.
Collada

Coll de Can Tripeta

Coll que uneix els Cingles de Bertí amb el Puiggraciós i que separa el Sot de Montmany, a llevant, que forma part de la conca del Congost, amb el Sot de Bellobir, a ponent, que pertany a la conca del Tenes. Des d'aquí podem baixar a Riells o a Montmany, enfilar-nos als Cingles o anar a l'Ametlla i la Garriga per Puiggraciós.
Arquitectura religiosa

Santuari de Puiggraciós

El Santuari de Puiggraciós fou edificat entre els anys 1701 i 1711 en un lloc molt proper on, segons la tradició, es va trobar la imatge de la Mare de Déu. Històricament ha format part de la parròquia de Montmany, però des de després de la Guerra Civil, concretament l'any 1946 i després d'un breu període en què va estar assignat a la parròquia del Figaró, es troba vinculat a la parròquia de l'Ametlla, des d'on l'accés és més fàcil, tot i que, administrativament, sí que és de Figaró-Montmany. L'església té la planta de creu llatina amb una cúpula al creuer. A la façana hi observem un portal allindat, una obertura circular i un campanar de cadireta. Es completa amb un cor i un cambril, de planta quadrada, que va ser acabat l'any 1771, i amb una casa, que originàriament era la de l'ermità que estava autoritzat a residir-hi, i que actualment és un petit monestir d'una comunitat benedictina depenent de Sant Pere de les Puel·les.

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.