-
-
328 m
44 m
0
1,7
3,5
6,98 km

Vista 65 vegades, descarregada 1 vegades

a prop de Torroella de Montgrí, Catalunya (España)

Components de la sortida: Toni Bach, Tomàs Costa, Lluís Busquets, Kiku Berga, Francesc Espuña , Xevi Muñoz, Josep Fernández , Miquel Colomer, Miquel Vila, Eduard Arbós, Josep Darnaculleta i Maria, Pere Guitart, Joan Masoliver, Joan Ventura, Albert Nogué, Carles Aulí, Joan Ramon Tornés, Delfí Santiago, Enric Serra, Josep Genoher, Amat Las Heras

Quan s’acosta el diumenge de Rams, la Colla del Dissabte fa una calçotada. Avui hi hem afegit la celebració del sant dels Joseps i que en Carles i la Glòria han tornat a ser avis.

Ja a la sortida d’Olot fem dos grups : un que va directament a preparar la intendència a casa d’en Josep i la Maria, a Fonteta, i l’altre que es dirigeix a Torroella de Montgrí per tal de pujar al castell.

El dia és cloc-i-piu i frescal. Ascendim pel Coll de la Creu (o de Santa Caterina) i en tres quarts arribem a la immensa baluerna del castell del temps de Jaume II, obra militar una vegada més totalment inútil ja que es va quedar a mig construir.

La vista, malgrat les boires , hi és extraordinària. Josep Pla fa des d’allà una descripció del paisatge imaginativa i immillorable:
“L'Empordà —l'Alt i el Petit— fa com una roda de carro. El botó d'aquesta roda és la muntanya de Santa Caterina del Montgrí. És una muntanya seca, grisa, amb pampallugues morades i malves, que de vegades sembla ratllada pel vol de les perdius. A sobre hi ha un castell de l'època reial, que fa un gran efecte. Des de qualsevol punt de l'Empordà veureu els seus carreus, la roda de carro que formen aquestes terres. Les parets del castell cúbic tanquen unes enormes cisternes. Davant de l'atracció que sento per aquest país, de la fatal tendència de la meva vida a donar voltes a aquesta roda, de vegades penso si el meu esperit no està lligat amb l'aigua freda, fosca, misteriosa, fascinadora, d'aquestes solitàries cisternes.” Notes Disperses
Tornem per un camí agrest en direcció a llevant, cap al coll d’en Garrigàs i l’ermita de Santa Caterina. El terra és sembrat de lliris de color cardenalici. Fan la primera picada d’ullet de la primavera, que aviat ens vestirà els camps i camins amb robes de tots els colors.

Santa Caterina és l’espai on es mou bona part de l’esplèndida novel•la Solitud, de Víctor Català. Les seves parets ens porten el record de la tensa i impossible relació de la Mila i en Maties, de la bonhomia i saviesa del pastor, de la maldat animal de l’Ànima... Hi passem de pressa, per tal de tornar a Torroella i agafar els cotxes que ens portaran a trobar de nou els companys d’Olot.

Quan arribem a Fonteta, els calçots i el pop ja estan a punt. Els companys ens expliquen que han tingut temps d’anar a fer una visita als Clots de Sant Julià, una pedrera que pel que sembla ja era explotada en temps dels romans i que es troba a pocs minuts de la casa d’en Josep i la Maria, casa que altra vegada ens han ofert amb tanta generositat.

Una altra diada magnífica per guardar al sac dels bons records!

Veure més external

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.