Dificultat tècnica   Fàcil

Coordenades 252

Data de pujada 16 / de desembre / 2012

-
-
187 m
62 m
0
1,1
2,3
4,56 km

Vista 3913 vegades, descarregada 41 vegades

a prop de Fuente-Encarroz, Valencia (España)

http://www.auntirdepedra.com/2013/01/el-castell-del-rebollet.html

La ruta és extremadament senzilla, només 1.8 quilòmetres d’anada alternant trams de senda, asfalt i terra sense pràcticament desnivell, magnífica per tant per a que els més menuts es desfoguen i alimenten la seua imaginació amb històries d’antics castells mitològics, cavallers encantats i boscos de fades. Aprofitant el passeig visitarem el contrafort més oriental de la serreta de les Covatelles, punt terminal d’un gegantesc subsistema de serres que naixen a la llunyana serra de Beneixama i penetrant a la Vall d’Albaida per la Solana i el Benicadell enllacen amb la Safor per la serra d’Ador i arriben a la mar amb els suggeridors noms de l’Albuerca, Safor, Almirall, Gallinera, Mustalla i Oliva.

Ens dirigirem a la Font d'En Carròs. Presidint el centre del poble i a l'ombra de dos monumentals i agraïts aurons blancs o falsos plataners (Acer pseudoplatanus) es troba la font dels Xorros, un emblemàtic espai cresol de l'original topònim del poble. Coronada amb un rosetó amb la data 1826, només l’icònic canó central i els sis canons laterals són les restes originàries d’una font, utilitzada des de l’època islàmica per a regar els horts, que patiria nombroses remodelacions al llarg dels anys, incloent fins i tot el seu trasllat l'any 1971 des d'un cantó de la plaça a la seua situació actual.
Ens dirigirem cap al sud-est travessant la plaça de l'ajuntament; davant del porticat edifici de la casa consistorial hi trobarem l'ajuntament vell, un edifici del segle XIV que en l'actualitat alberga l'oficina de turisme. Continuarem en la mateixa direcció fins el carrer del Cementeri Vell, on unes costerudes escales ens deixaran als peus de l'església gòtica de Sant Antoni Màrtir, del segle XIV, antiga mesquita àrab construïda a la zona més elevada del poble. L'envoltarem cap al nord-est i fent cas dels senyals resseguirem el carrer del Calvari fins a trobar-nos a la nostra dreta un descampat envoltat per un ample fragment de muralla, el Rafalí.

Les muralles del Rafalí (71 m)

Les muralles del Rafalí són les últimes restes del primer nucli fortificat de la Font d'En Carròs, un primitiu conjunt emmurallat amb troneres al qual hom accedia pel seu únic accés, el Portal Roig, situat junt al camí del castell del Rebollet. Traspassat el portal cap a l’oest i arribats a la plaça de l'Església el mur trencava pel nord seguint el carrer Regaliziar (realment una ampliació més moderna) i a continuació envoltava el casc antic seguint els curvilinis carrers Major i plaça de l'Ajuntament, tancant el recinte pel carrer del Cementeri. L'antiga població s'articulava doncs radialment al voltant de l'església, formant un menut fortí emmurallat.

Dels aproximadament 800 m lineals de muralla hui dia només resta un fragment d'uns 100 m, un traçat construït en estil morisc corresponent a les darreres reformes cristianes del segle XIV que envoltarien l'hort del Rafalí, possiblement un antic rahal musulmà adossat a la vila medieval.
Ens acomiadarem del camí del Calvari, no sense abans descobrir gratament l’existència de trams del camí empedrat original, i situats junt al primer cantó de la muralla seguirem les marques verdes i blanques del SL-60 que ens conduiran a l’inici d’una descuidada senda. Després de passar junt els murs d’una casa i als 60 m obrirem be els ulls, ja que la senda s’escindeix i caldrà triar el ramal a la dreta; al poc assolirem de nou l'asfalt, i entre xalets avançarem uns 200 m per a connectar amb una nova sendeta que suaument ens guiarà fins un camí de terra.
Per fi ens acomiadarem de les casetes i les construccions i ens endinsarem a una zona ombrívola i frondosa, un agraït bosquet de pins (Pinus halepensis) que ens recordarà gratament que estem a la serra més boscosa de la comarca, amb zones que assoleixen una cobertura arbòria del 100%; un verger insòlit només alterat per la presència de dues enormes urbanitzacions. Envoltant la muntanyeta Blanca caminarem a la vora d'una canalització que ens acompanyarà, després de creuar un barranquet i superar una breu i suau ascensió, fins un verd i enorme dipòsit d'aigua que vorejarem per l'esquerra. De nou a l'asfalt, amb el castell ben visible davant nostre, caminarem paral·lels a una sèquia, en tot moment gaudint de privilegiades vistes a la mar i a la muntanyeta del Rabat.
Al poc arribarem a un encreuament de camins, entre la sèquia de la Foia i el barranc de Montanells; dalt nostre, coronant un tossalet, se’ns mostren les ruïnes de l'antiga fortalesa musulmana del Rebollet (segle XIII), anomenada en l'època “Reboylen” o “Rebolen" i construïda aprofitant fonaments de l’època romana i les restes d'un antiquíssim poblat de l’Edat del Bronze.

El castell del Rebollet (149 m)

Una curta senda asfaltada ens conduirà a l’accés occidental de la fortalesa, on travessarem un enderrocat portal en forma de colze per a dificultar l’accés, protegit per paraments de rajola i un estret pas de ronda per a la guàrdia; al buit deixat per la porta encara podem observar uns forats laterals on assegurar-la una vegada tancada.

Un curt passadís envoltat de trams de muralla fets de tàpia ens durà fins les restes de la principal torre del castell, la torre de l'Homenatge, la més alta i forta i on residia l’alcaid i el senyor.
Es tracta d’una construcció rectangular de tres plantes, coberta de volta, i comunicada per un pas de ronda amb merlets, construïda a base de maçoneria i maó al segle XV i reforçada amb sòlids carreus de pedra tosca als cantons. En l’actualitat no conserva cap sostre, i el mur sud es troba completament enfonsat.

Travessant la torre i girant a l’esquerra arribarem al pati d'armes, una ovalada i llargueruda explanada d'uns 60 m, atapeïda amb oliveres i envoltada només pels fonaments del desaparegut mur del primigeni recinte islàmic.

Cap al nord i a la vora dels cingles és obligatori asseure's una estona per a gaudir, sorprenentment malgrat l’escassa altitud, d'una de les més privilegiades vistes de la comarca de la Safor, una increïble panoràmica des de Potries fins Oliva només alterada per la presència de la muntanyeta del Rabat i el seu valuosíssim despoblat ibèric.

Un primer colp d’ull ens permet prendre consciència de l'estratègica ubicació de la nostra fortalesa, perfectament comunicada visualment amb la resta de talaies defensives del voltant. Cap al nord i sense necessitat de prismàtics es distingeixen clarament els castells de Bairén i de Cullera, malgrat trobar-se aquest últim a 30 quilòmetres de distància. Cap a l'oest l’omnipresent castell de Palma domina tant l'horitzó com el control als possibles accessos des de l'interior, i cap a la mar només els últims contraforts de les Covatelles ens oculten parcialment la vista cap a les terres del sud.

Continuant el nostre passeig cap a l’est ens trobarem una construcció rectangular de tàpia, accessible per una porta realitzatda a posteriori i que ens permet visitar el seu interior. Es tracta de l'aljub on s’emmagatzemava l'aigua, lluït amb estuc al seu interior i cobert per una volta enderrocada.

Adossat a l'aljub es troben les restes de la torre que tancava el vessant oriental i un estratègic desguàs de rajola penjat a l'abisme, que faria les funcions de latrina.

Resseguint el perímetre cap al sud baixarem un marge i ens endinsarem al segon recinte defensiu, d’època cristiana, on hi ha les restes millor conservades de la fortalesa. Creuant un espès bancal d'oliveres ens toparem amb el llenç d'una gruixuda muralla, d'aproximadament uns 3 metres d'alçada, i si girem el cap a l’abisme confirmarem la presència del fonaments que reforçaven el caràcter militar de la fortalesa. En total els dos recintes sumaven uns 3.400 m2 on habitava la menuda població del Rebollet, de la qual el castell i la posterior baronia heretarien el nom.

Per tot arreu ens trobarem mig ocultes per les oliveres restes de murs i estructures enrunades, conseqüència no només de segles d’abandonament i el pas de Pere el Cruel el 1364, l’Atila castellà; malgrat ser reconstruït el 1368 per Berenguer de Vilaragut, el segon dia del nadal del 1598 es va produir el terratrèmol més gran que es té documentat a Oliva, un moviment sísmic d'intensitat VII en l'escala de Mercali que enderrocaria cases i esglésies, monestirs com el que hi havia a l'ermita de Sant Antoni, la torre de la Seo de Gandia i castells com el de Santa Anna o el nostre, el del Rebollet.

Una de les nefastes conseqüències del terratrèmol seria, com extret d’una novel·la clàssica, l’històric confrontament entre dos pobles que s’estendria durant dècades. Però aquesta historieta requereix obrir un breu parèntesis històric per a traslladar-nos a l'any 1239, època en què un almirall de l'armada catalana, el noble Pere Eiximen Carròs, conqueriria la nostra fortalesa, cap d'un important nucli musulmà que comprenia els actuals termes municipals de la Font d’En Carròs, l’Alqueria de la Comtessa, Potries i Beniflà. Nombrat senyor de la Baronia de Rebollet, a més de donar nom al proper poble construiria dins de la fortalesa l’església de Sant Nicolau, a l'interior de la qual descansarien anys després els sarcòfags del seu net, Francesc Carròs I, i del seu besnét, Francesc II, actualment dipositats a l'església del poble.

Durant segles el santuari seria centre de pelegrinatge dels creients de tota la comarca per a demanar aigua per als conreus, ja que al seu in

Veure més external

  • Foto de Muralles del Rafalet
  • Foto de Dipòsit
  • Foto de Torre de l'Homenatge
  • Foto de Torre de l'Homenatge
  • Foto de Aljub
  • Foto de Muralles
  • Foto de Muralles
  • Foto de Església de sant Antoni
  • Foto de Font dels Xorros
  • Foto de Font dels Xorros
  • Foto de Portal
  • Foto de Torre

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.