Temps  4 hores 38 minuts

Coordenades 977

Data de pujada 28 / d’abril / 2018

Data de realització d’abril 2018

-
-
542 m
212 m
0
2,9
5,9
11,71 km

Vista 180 vegades, descarregada 3 vegades

a prop de Bigues i Riells, Catalunya (España)

Excursió que hem realitzat preparant una excursió circular no excessivament llarga que porti de Bigues al castell de Montbui. L'itinerari, fins als Manantials, minimitza al màxim l'asfalt; a partir dels Manantials (km 9.5) fins al final és pràcticament tot asfalt, fet que fa aquest darrer tram força feixuc.

Des de la plaça del Mercat ens dirigim cap a la Baliarda, on creuem el Tenes per la passera que hi ha instal·lada (km 0.4). A l'altra banda del riu, dins el bosc, ascendim fins a una cruïlla de camins (km 0.5), que seguim a l'esquerra cap al veïnat de can Tesà fins arribar a l'Avinguda Francesc Maspons, que seguirem de front fins a creuar-la (km 0.8) per anar cap a can Maspons (km 1.1). Passada l'era, seguim a ponent, passem al costat d'una vella estructura de pedra que ha funcionat de capella i creuem el torrent fins arribar a un extrem de la urbanització de Font Granada (km 1.4). Seguim de front pel camí de terra, passem pel costat de la Font de can Granada (km 1.6), al costat del torrent, que creuem i ascendim per a l'altra banda fins a un carrer asfaltat que seguim a la dreta. Creuem de nou el torrent i, per la seva esquerra, el remuntem (km 1.8). A la dreta, elevada respecte al nostre nivell, queda can Lledó. Creuem el camí asfaltat de can Ribes (km 1.9) i seguim remuntant el torrent, primer per l'esquerra i posteriorment per la dreta, fins arribar de nou a la pista asfaltada de can Ribes (km 2.3), que ara sí seguim.

Després de finalitzar l'asfalt, per evitar la monòtona pista, ens desviem per un corriol a la dreta (km 2.6), que més endavant retorna a la pista (km 3.1), que seguim. Poc després (km 3.4), la deixem i seguim per un camí, en llarg i constant ascens, vers mestral. Creuem el carrer del Falciot (km 4.1) i seguim pel corriol que ressegueix la part posterior de diverses finques. Abandonem el corriol abans d'endinsar-se en una mena de congost (km 4.5), mantenint la direcció, per anar a buscar la carena, que la resseguim a ponent fins arribar al conjunt de la capella de Sant Mateu de Montbui i del castell de Montbui (km 5).

Després de la visita al conjunt, extremadament recomanable, baixem per un corriol força degradat (km 5.2) fins a trobar el carrer asfaltat, que el seguirem fins pràcticament arribar a una torre de tensió (km 5.3). Més o menys seguint els cables elèctrics, un corriol es desprèn a la dreta a gregal fins arribar al carrer inferior, carrer del Càdec (km 5.5), no asfaltat, que seguim a l'esquerra. Al final, es converteix en un corriol, que es bifurca més endavant (km 5.9) i seguim a la dreta en direcció a una altra torre de tensió fins arribar al final del carrer de l'Om (km 6.1). Continuem descendint per dins el bosc, al costat d'una tanca metàl·lica, per un corriol fins arribar a una pista (km 6.2), que seguim a l'esquerra. Aquesta pista, quan recupera la direcció mestral, comença a enfilar-se (km 6.4); és en aquest moment quan la deixem i seguim de front per un corriol que creua unes antigues vinyes plenes de cirerers i avellaners, i amb una curiosa barraca amb una bassa. Finalment, s'arriba a una nova pista (km 6.6), que seguim a la dreta.

A les envistes de can Duran (km 6.8), després de passar a tocar d'una nova torre de tensió, un corriol es desprèn a l'esquerra, que s'endinsa a un alzinar on comença un descens -compte, aquí el recorregut pot ser una mica perdedor!- fins arribar a un camí que seguim a l'esquerra (km 7), que creua un torrent just sota de la línia elèctrica (km 7.2) i anem seguint el corriol, cap a la dreta. Passa pel costat d'una barraca enrunada amb un rellotge de sol desdibuixat (km 7.4). Poc després, seguim per una pista a la dreta, al costat d'uns conreus (km 7.5) després de deixar enrere una gran alzina. Després de deixar un camí barrat a l'esquerra que s'enfila, passem a tocar d'una antiga bassa (km 8) i a la següent cruïlla (km 8.1) seguim a la dreta, a llevant, que va baixant d'una manera suau i constant d'una manera bastant oberta fins la següent cruïlla (km 9.2), passant pel costat de diverses barraques enrunades força amagades per la vegetació. En aquesta cruïlla seguim a gregal, deixem enrere una altra barraca enrunada i arribem a l'entrada dels Manantials (km 9.5).

A partir d'aquí, pràcticament tot és asfalt. Baixem intensament pel carrer de can Mainou, la columna vertebral d'aquesta urbanització enclotada entre turons. Al final de la urbanització creuem el torrent de can Garriga (km 10) i seguim per la carretera, feixuga, però amb la frondositat del torrent com a paisatge. En alguns trams ens podem "sortir" de la carretera i seguir pel voral de terra, més agradable. Passem pel costat de la Torre (km 11), imponent casa forta de Bigues i de l'Hotel Molí de la Torre (km 11.2), creuem el Tenes i just després, per una explanada de terra, retornem al punt d'inici.

Índex IBP: 47.
aparcament

Centre Cívic de Bigues

Riu

La Baliarda (El Tenes)

El Tenes neix als altiplans del Moianès, a la serra de la Sauva Negra, rebent en els seus orígens el nom de riera de Castellcir, ja que passa just per davant de l'església romànica de Sant Andreu de Castellcir. Per la pròpia natura del terreny (roques calcàries fàcilment erosionables), s'encaixa molt ràpidament, formant pintorescs gorgs i saltants d'aigua, els més destacats dels quals es troben entre Sant Quirze Safaja i Riells del Fai, destacant els de l'entorn de Sant Miquel del Fai, on rep, per l'esquerra, després de tres espectaculars saltants d'uns centenar de metres d'alçada en el seu conjunt, el Rossinyol. A partir d'aquest punt s'obre a la depressió del Vallès, a través de la vall de Sant Miquel, per unir-se per la dreta al Besòs entre Montmeló i Mollet del Vallès, destacant el torrent de Vallderròs, tributari per l'esquerra a l'alçada de Riells, després de la unió de diversos torrents que baixen del Bertí i zones properes en el Gorg de Vallderròs, lloc d'una singularitat especial i font de moltes de les llegendes del lloc, com la típica de les dones d'aigua.
Edifici d'interès

Can Tesà / Can Curt / Can Cisteller

Can Tesà és un conjunt format per tres cases adossades d'un sol cos i de diferent alçada, però de la mateixa època. Configurant una L construïda davant un pati d'accés. Les façanes estan emblanquinades i pintades, emmarcant les obertures per un regruix d'obra. Can Curt i can Cisteller són un edifici entre mitgeres, de dos cossos, de planta baixa i pis i coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal. En aquesta façana s'hi poden veure les obertures emmarcades amb pedra arenisca treballada amb motius renaixentistes, especialment en les finestres del primer pis. Adossat a la façana principal hi ha un pou, amb elements de ferro forjat.
Edifici d'interès

Can Maspons

Can Maspons és una de les masies històriques del poble de Bigues. L'edifici actual està conformat per diverses construccions adossades. Destaca l'edifici central, de planta baixa i dos pisos, de tres cossos perpendiculars a façana i la coberta de teula a quatre aigües. L'accés es fa per un portal adovellat amb un arc de mig punt, i la resta d'obertures, emmarcades en pedra, tenen carreus rectangulars, sense ornamentació en les llindes planes. En la porta d'accés s'hi pot llegir la data de 1682. En el segle XVII moltes grans masies van veure incrementat el seu poder en terres i beneficis, i va ser una època de reformes i ampliacions dels edificis familiars. Annexa al costat meridional la capella de la Mare de Déu del Pilar. Al costat sud de l'era hi ha un safareig, en vies de restauració, i a sobre la masia, al costat esquerre, la bassa, parcialment enrunada. També, prop del safareig, es conserva l'arcada del rec que hi portava l'aigua. Can Maspons és la casa pairal dels Maspons, família vinculada al moviment de la Renaixença: Francesc, Marià i Maria del Pilar Maspons i Labrós, la darrera coneguda com Maria de Bell-lloc, que destacaren en les facetes d'escriptors i folkloristes en el seu moment, a més de Marià, que fou un destacat polític (fou diputat del Partit Liberal Conservador a les Corts de Madrid). Francesc de Paula Maspons i Anglasell (Barcelona, 1872 - Bigues, Vallès Oriental, 1966) fou un jurista català, fill de Francesc de Sales Maspons i Labrós. Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona i el 1897 obtingué la càtedra de dret civil a la Universitat d'Oñati, a Guipúscoa. S'especialitzà en dret català, del 1918 al 1920 fou escollit president de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya i treballà com en l'Oficina d'Estudis Jurídics de la Mancomunitat de Catalunya, des d'on defensà el dret català. Del 1925 al 1931 també fou president del Centre Excursionista de Catalunya i el 1930 el primer president de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya.
font

Font de can Granada

La font de can Granada es troba a la capçalera del torrent de can Maspons, nissaga a la qual es troba molt relacionada, a la que pertanyien tant Francesc Maspons i Labrós com Maria de Bell-lloc, pseudònim de la germana d'en Francesc, Pilar, i el jurista Francesc Maspons i Anglesell. Tot i aquesta relació, l'aprofitament directe de la font el feien, per proximitat, els habitants de can Granada, i d'aquí el nom.
Edifici d'interès

Can Ribas

Can Ribas de Montbui és una casa pairal del segle XV, propietat de la família Oliver Parellada, restaurada i convertida en casa de colònies i escola de natura des de 1982 amb 23 hectàrees d'espai natural. També es dedica a la restauració per a esdeveniments. És fruit de la unió de diverses edificacions durant el temps. Sembla que la torre i l'edifici principal són les construccions més antigues, i conserven les obertures emmarcades amb pedra treballada d'estil renaixentista. La torre és de planta quadrada, de planta baixa i tres pisos d'alçada, i actualment està coberta amb una teulada a quatre aigües de teula àrab. L'edifici adossat a la torre té la composició d'una masia de dos cossos, de planta baixa, pis i golfes. En el fogatge de 1533 apareix Elionor Riba Fort, però ja durant aquest segle deixen de ser-ne propietaris. Les reformes més importants es van fer abans de l'any 1936, per la família Vila.
Castell

Castell de Montbui

El castell de Montbui està ubicat al cim d'una muntanya entre les poblacions de Sant Feliu de Codines, de Bigues i Riells (municipi al que pertany) i Caldes de Montbui. Al seu costat hi ha l'ermita pre-romànica de Sant Mateu de Montbui, edifici d'una sola nau amb un absis de planta de ferradura. Del castell només resten alguns murs construïts amb una estructura d'opus spicatum. El castell, documentat des de 987, era la residència de la baronia de Montbui. En 995, els comtes de Barcelona li assignen en feu a Gombau de Besora. Aquest morí al 1050 i traspassà el castell de Montbui a la seva filla Guisla de Besora, segona esposa de Mir Geribert, príncep d'Olèrdola. Mir estava enfrontat amb el comte de Barcelona, Ramon Berenguer I, qui s'oposà a aquest traspàs de domini, fins que l'any 1059 fan les paus i el comte donà en alou a Mir Geribert les terres que formarien la baronia de Montbui. Aquestes terres eren les parròquies de Sant Pere de Bigues, Sant Esteve de Palaudàries, Sant Mateu de Montbui, Sant Feliu de Codines, Santa Eulàlia de Ronçana, Sant Genís de l'Ametlla, Sant Andreu de Samalús i, es pensa que també, Santa Maria de Caldes. Més tard foren propietaris els Bell-lloc, senyors de la Roca del Vallès, els Cabanes i Pere de Sentmenat, que el 1178 el comprà a Ramon de Cabanes. El 1240 passà sota domini del bisbe de Barcelona, qui manà reconstruir-lo el 1308. Entre 1381 i finals del segle XV la propietat s'alterna entre la corona i altres nobles com Ramon de Planella o Ramon de Torrelles, senyor de la Roca del Vallès. Finalment, en 1490 hi va haver un canvi de jurisdicció i la baronia de Montbui va passar, pel Privilegi de l'Entrega, a la jurisdicció del Consell de Cent de Barcelona, considerant l'indret com un carrer de Barcelona. La nova jurisdicció suposava pagar una redempció al baró i formar el seu propi govern (el Consell de la Baronia), que va tardar a funcionar correctament. Amb tot, els Torrelles varen mantenir la possessió del castell i, més tard, ho passaren als Sentmenat. Els consellers de Barcelona, mantingueren la baronia fins el 1714. El castell es va abandonar a partir de mitjan segle XIX. L'any 1949 va ser declarat Bé Cultural d'Interès Nacional.
Intersecció

Bifurcació

Bifurcació de corriols. Seguir a la dreta, en direcció a la torre de tensió.
Ruïnes

Barraca de la Font de la Patets

Petita barraca agrícola de planta rectangular, de parets de paredat i coberta a una aigua de rajola ceràmica. La porta està emmarcada per maó massís.
Ruïnes

Can Duran

Can Duran és una construcció del segle XX al sector nord-oest del terme municipal de Bigues i Riells, prop del límit amb Sant Feliu de Codines, al sud-est de la urbanització dels Saulons d'en Déu, a l'esquerra del Xaragall de Can Duran al nord del Sot de Santa Elvira.Està inclosa en el Catàleg de masies i cases rurals de Bigues i Riells.
Ruïnes

Barraca del rellotge de sol

Barraca enrunada que consta d'un parell d'edificacions annexes que es comuniquen entre elles.
Llac

Bassa

Seca, queda a l'esquerra del camí just després d'un camí barrat a l'esquerra.
Waypoint

Els Manantials

Fi dels camins de terra i inici de l'asfalt. Dins la urbanització, la baixada és forta.
Edifici d'interès

La Torre

La Torre és una de les masies històriques del poble de Bigues, en el terme municipal de Bigues i Riells, a la comarca del Vallès Oriental. Està situada a ponent del Rieral de Bigues, en el carrer del Camí de la Torre i està catalogada com a Element d'interès municipal per l'ajuntament de Bigues i Riells. Es tracta d'una masia fortificada del segle XVI d'estil gòtic tardà que es distribueix segons una planta rectangular de planta baixa i pis amb una torre de quatre plantes adossada en la cantonada dreta, que és la que dóna nom a la masia. En la façana de llevant, la principal, presenta un portal amb arc de mig punt amb dovelles de grans dimensions, i quatre finestres. Les dues finestres del cos principal tenen decoracions d'estil renaixentista, amb trencaaigües de pedra treballada amb cares i motius florals. El recinte de la masia està envoltat amb un barri de pedra, guardat per un portal de fusta amb coberta a dues aigües de teula àrab. Un conjunt de vuit cases arrapades al cos central formen el petit veïnat de la Torre.
refugi

Hotel Molí de la Torre

La Fàbrica Vella està situada a la riba dreta del riu Tenes i està orientada cap el sud buscant l'aprofitament de la llum del sol durant tot el dia, i la força de l'aigua, seguint la tendència que s'havia iniciat a Catalunya a arrel de la revolució industrial. La Fàbrica Vella forma part d’un conjunt històric situat al barri del Rieral de Bigues. Aquest conjunt està format per la fàbrica com a edifici principal, la bassa adjacent, la masia el Molinet, la Porteria o Casa de la Fàbrica i la masia la Polvoreria. En la construcció d'aquesta nau es va aprofitar part de l'estructura d'un molí anterior, que queda situat a l'extrem nord de la façana sud-est. En aquesta façana es poden veure el tipus constructiu del molí, de murs de pedra, i el carcavà situat a la part inferior, amb arc de mig punt i dovelles de pedra. També va aprofitar la bassa d'aquest molí, situada al darrera, amb unes arcades de pedra que reforçaven el mur de contenció. Tant la bassa com el rec, que ve des de Can Noguera, es conserven en relatiu bon estat. El lloc on està emplaçat s'anomena la Resclosa, i és un antic parc de principis de segle XX, avui abandonat. De la resclosa que encara es conserva en el riu Tenes en surt el rec que alimenta Ca l'Ainé, el molí situat més avall, i els camps de regants del Rieral. Actualment és l'hotel Molí de la Torre.

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.