Temps  4 hores 49 minuts

Coordenades 909

Data de pujada 12 / de maig / 2018

Data de realització de maig 2018

-
-
545 m
208 m
0
2,5
5,0
9,94 km

Vista 213 vegades, descarregada 7 vegades

a prop de Bigues i Riells, Catalunya (España)

Excursió que s'ha realitzat dins dels actes de la inauguració dels treballs arqueològics i de rehabilitació del Castell de Montbui per part de l'Ajuntament de Bigues i Riells. Aprofitant aquesta avinantesa, s'ha intentat realitzat un recorregut que no fos excessivament llarg, que fos circular i minimitzés l'asfalt, ja que l'entorn té forces urbanitzacions. Per aquest motiu, s'ha recorregut a corriols existents però poc habituals.

Des de la plaça del Mercat ens dirigim cap a la Baliarda, on creuem el Tenes per la passera que hi ha instal·lada (km 0.3). A l'altra banda del riu, dins el bosc, ascendim fins a una cruïlla de camins (km 0.4), que seguim a l'esquerra cap al veïnat de can Tesà fins arribar a l'Avinguda Francesc Maspons, que seguirem de front fins a creuar-la (km 0.8) per anar cap a can Maspons (km 1.1). Passada l'era, seguim a ponent, passem al costat d'una vella estructura de pedra que ha funcionat de capella i creuem el torrent fins arribar a un extrem de la urbanització de Font Granada (km 1.4). Seguim de front pel camí de terra, passem pel costat de la Font de can Granada (km 1.6), al costat del torrent, que creuem i ascendim per a l'altra banda fins a un carrer asfaltat que seguim a la dreta. Creuem de nou el torrent i, per la seva esquerra, el remuntem (km 1.8). A la dreta, elevada respecte al nostre nivell, queda can Lledó. Creuem el camí asfaltat de can Ribes (km 1.9) i seguim remuntant el torrent, primer per l'esquerra i posteriorment per la dreta, fins arribar de nou a la pista asfaltada de can Ribes (km 2.3), que ara sí seguim.

Després de finalitzar l'asfalt, per evitar la monòtona pista, ens desviem per un corriol a la dreta (km 2.6), que més endavant retorna a la pista (km 3.1), que seguim. Poc després (km 3.4), la deixem i seguim per un camí, en llarg i constant ascens, vers mestral. Creuem el carrer del Falciot (km 4.1) i seguim pel corriol que ressegueix la part posterior de diverses finques. Abandonem el corriol abans d'endinsar-se en una mena de congost (km 4.5), mantenint la direcció, per anar a buscar la carena, que la resseguim a ponent fins arribar al conjunt de la capella de Sant Mateu de Montbui i del castell de Montbui (km 5).

Després de la visita al conjunt, extremadament recomanable, baixem per un corriol força degradat (km 5.2) fins a trobar el carrer asfaltat, que el seguirem fins pràcticament arribar a una torre de tensió (km 5.3). Més o menys seguint els cables elèctrics, un corriol es desprèn a la dreta a gregal fins arribar al carrer inferior, carrer del Càdec (km 5.5), no asfaltat, que seguim a l'esquerra. Al final, es converteix en un corriol, que es bifurca més endavant (km 5.9) i seguim a la dreta en direcció a una altra torre de tensió fins arribar al final del carrer de l'Om (km 6.1). Continuem descendint per dins el bosc, al costat d'una tanca metàl·lica, per un corriol fins arribar a una pista (km 6.2), que seguim a l'esquerra. Aquesta pista, quan recupera la direcció mestral, comença a enfilar-se (km 6.4); és en aquest moment quan la deixem i seguim de front per un corriol que creua unes antigues vinyes plenes de cirerers i avellaners, i amb una curiosa barraca amb una bassa. Finalment, s'arriba a una nova pista (km 6.6), que seguim a la dreta.

Passem per davant de can Duran (km 6.8) i el paisatge s'obre entre unes vinyes, amb boniques vistes dels Cingles de Bertí i amb can Pont Pla (km 7.1) a mitja baixada. Al final de la mateixa (km 7.2) seguim la pista de l'esquerra i quan arribem a un camp d'avellaners (km 7.4) la deixem i seguim a la dreta, més o menys a llevant, no massa lluny, resseguint el torrent de la Vernaguera per la seva esquerra, per un corriol marcat però poc fressat i exhuberant de vegetació. Més endavant, el creuem (km 8) i després d'una petita pujada amb un pas cada cop més ample arribem, de nou, a l'asfalt, a l'açada de l'antic Ford Dakota (km 8.3).

Ascendim pel carrer Berenguer i seguim a l'esquerra pel carrer Solei, que abandona suaument l'ascens per pronunciar-se pel descens, progressivament més marcat, fins arribar a l'Avinguda del Castell de Montbui davant per davant de l'IES Maria de Bell-lloc (km 8.8), avinguda que seguirem en sentit descendent fins a una rotonda amb una escultura de Ferran Capdevila (km 9.4). Continuarem pel camí de terra entre ca l'Espasa i l'Avinguda de Francesc Maspons i ben aviat tombem a l'esquerra (km 9.5) per baixar a la Baliarda, creuar el Tenes per on ho havíem fet al principi i arribar, finalment, al Centre Cívic (km 9.9).

Índex IBP: 47.

Veure més external

El Tenes neix als altiplans del Moianès, a la serra de la Sauva Negra, rebent en els seus orígens el nom de riera de Castellcir, ja que passa just per davant de l'església romànica de Sant Andreu de Castellcir. Per la pròpia natura del terreny (roques calcàries fàcilment erosionables), s'encaixa molt ràpidament, formant pintorescs gorgs i saltants d'aigua, els més destacats dels quals es troben entre Sant Quirze Safaja i Riells del Fai, destacant els de l'entorn de Sant Miquel del Fai, on rep, per l'esquerra, després de tres espectaculars saltants d'uns centenar de metres d'alçada en el seu conjunt, el Rossinyol. A partir d'aquest punt s'obre a la depressió del Vallès, a través de la vall de Sant Miquel, per unir-se per la dreta al Besòs entre Montmeló i Mollet del Vallès, destacant el torrent de Vallderròs, tributari per l'esquerra a l'alçada de Riells, després de la unió de diversos torrents que baixen del Bertí i zones properes en el Gorg de Vallderròs, lloc d'una singularitat especial i font de moltes de les llegendes del lloc, com la típica de les dones d'aigua.
Can Tesà és un conjunt format per tres cases adossades d'un sol cos i de diferent alçada, però de la mateixa època. Configurant una L construïda davant un pati d'accés. Les façanes estan emblanquinades i pintades, emmarcant les obertures per un regruix d'obra. Can Curt i can Cisteller són un edifici entre mitgeres, de dos cossos, de planta baixa i pis i coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal. En aquesta façana s'hi poden veure les obertures emmarcades amb pedra arenisca treballada amb motius renaixentistes, especialment en les finestres del primer pis. Adossat a la façana principal hi ha un pou, amb elements de ferro forjat.
Can Maspons és una de les masies històriques del poble de Bigues. L'edifici actual està conformat per diverses construccions adossades. Destaca l'edifici central, de planta baixa i dos pisos, de tres cossos perpendiculars a façana i la coberta de teula a quatre aigües. L'accés es fa per un portal adovellat amb un arc de mig punt, i la resta d'obertures, emmarcades en pedra, tenen carreus rectangulars, sense ornamentació en les llindes planes. En la porta d'accés s'hi pot llegir la data de 1682. En el segle XVII moltes grans masies van veure incrementat el seu poder en terres i beneficis, i va ser una època de reformes i ampliacions dels edificis familiars. Annexa al costat meridional la capella de la Mare de Déu del Pilar. Al costat sud de l'era hi ha un safareig, en vies de restauració, i a sobre la masia, al costat esquerre, la bassa, parcialment enrunada. També, prop del safareig, es conserva l'arcada del rec que hi portava l'aigua. Can Maspons és la casa pairal dels Maspons, família vinculada al moviment de la Renaixença: Francesc, Marià i Maria del Pilar Maspons i Labrós, la darrera coneguda com Maria de Bell-lloc, que destacaren en les facetes d'escriptors i folkloristes en el seu moment, a més de Marià, que fou un destacat polític (fou diputat del Partit Liberal Conservador a les Corts de Madrid). Francesc de Paula Maspons i Anglasell (Barcelona, 1872 - Bigues, Vallès Oriental, 1966) fou un jurista català, fill de Francesc de Sales Maspons i Labrós. Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona i el 1897 obtingué la càtedra de dret civil a la Universitat d'Oñati, a Guipúscoa. S'especialitzà en dret català, del 1918 al 1920 fou escollit president de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya i treballà com en l'Oficina d'Estudis Jurídics de la Mancomunitat de Catalunya, des d'on defensà el dret català. Del 1925 al 1931 també fou president del Centre Excursionista de Catalunya i el 1930 el primer president de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya.
La font de can Granada es troba a la capçalera del torrent de can Maspons, nissaga a la qual es troba molt relacionada, a la que pertanyien tant Francesc Maspons i Labrós com Maria de Bell-lloc, pseudònim de la germana d'en Francesc, Pilar, i el jurista Francesc Maspons i Anglesell. Tot i aquesta relació, l'aprofitament directe de la font el feien, per proximitat, els habitants de can Granada, i d'aquí el nom.
Can Ribas de Montbui és una casa pairal del segle XV, propietat de la família Oliver Parellada, restaurada i convertida en casa de colònies i escola de natura des de 1982 amb 23 hectàrees d'espai natural. També es dedica a la restauració per a esdeveniments. És fruit de la unió de diverses edificacions durant el temps. Sembla que la torre i l'edifici principal són les construccions més antigues, i conserven les obertures emmarcades amb pedra treballada d'estil renaixentista. La torre és de planta quadrada, de planta baixa i tres pisos d'alçada, i actualment està coberta amb una teulada a quatre aigües de teula àrab. L'edifici adossat a la torre té la composició d'una masia de dos cossos, de planta baixa, pis i golfes. En el fogatge de 1533 apareix Elionor Riba Fort, però ja durant aquest segle deixen de ser-ne propietaris. Les reformes més importants es van fer abans de l'any 1936, per la família Vila.
El castell de Montbui està ubicat al cim d'una muntanya entre les poblacions de Sant Feliu de Codines, de Bigues i Riells (municipi al que pertany) i Caldes de Montbui. Al seu costat hi ha l'ermita pre-romànica de Sant Mateu de Montbui, edifici d'una sola nau amb un absis de planta de ferradura. Del castell només resten alguns murs construïts amb una estructura d'opus spicatum. El castell, documentat des de 987, era la residència de la baronia de Montbui. En 995, els comtes de Barcelona li assignen en feu a Gombau de Besora. Aquest morí al 1050 i traspassà el castell de Montbui a la seva filla Guisla de Besora, segona esposa de Mir Geribert, príncep d'Olèrdola. Mir estava enfrontat amb el comte de Barcelona, Ramon Berenguer I, qui s'oposà a aquest traspàs de domini, fins que l'any 1059 fan les paus i el comte donà en alou a Mir Geribert les terres que formarien la baronia de Montbui. Aquestes terres eren les parròquies de Sant Pere de Bigues, Sant Esteve de Palaudàries, Sant Mateu de Montbui, Sant Feliu de Codines, Santa Eulàlia de Ronçana, Sant Genís de l'Ametlla, Sant Andreu de Samalús i, es pensa que també, Santa Maria de Caldes. Més tard foren propietaris els Bell-lloc, senyors de la Roca del Vallès, els Cabanes i Pere de Sentmenat, que el 1178 el comprà a Ramon de Cabanes. El 1240 passà sota domini del bisbe de Barcelona, qui manà reconstruir-lo el 1308. Entre 1381 i finals del segle XV la propietat s'alterna entre la corona i altres nobles com Ramon de Planella o Ramon de Torrelles, senyor de la Roca del Vallès. Finalment, en 1490 hi va haver un canvi de jurisdicció i la baronia de Montbui va passar, pel Privilegi de l'Entrega, a la jurisdicció del Consell de Cent de Barcelona, considerant l'indret com un carrer de Barcelona. La nova jurisdicció suposava pagar una redempció al baró i formar el seu propi govern (el Consell de la Baronia), que va tardar a funcionar correctament. Amb tot, els Torrelles varen mantenir la possessió del castell i, més tard, ho passaren als Sentmenat. Els consellers de Barcelona, mantingueren la baronia fins el 1714. El castell es va abandonar a partir de mitjan segle XIX. L'any 1949 va ser declarat Bé Cultural d'Interès Nacional.
Bifurcació de corriols. Seguir a la dreta, en direcció a la torre de tensió.
Petita barraca agrícola de planta rectangular, de parets de paredat i coberta a una aigua de rajola ceràmica. La porta està emmarcada per maó massís.
Can Duran és una construcció del segle XX al sector nord-oest del terme municipal de Bigues i Riells, prop del límit amb Sant Feliu de Codines, al sud-est de la urbanització dels Saulons d'en Déu, a l'esquerra del Xaragall de Can Duran al nord del Sot de Santa Elvira.Està inclosa en el Catàleg de masies i cases rurals de Bigues i Riells. En aquesta zona hi ha molt bones vistes dels Cingles de Bertí.
Can Pont Pla és una construcció del segle XX al sector nord-oest del terme municipal de Bigues, prop del límit amb Sant Feliu de Codines, al sud-est de la urbanització dels Saulons d'en Déu. És a l'esquerra del Xaragall de Can Duran, a prop i a llevant de Can Duran. Està inclosa en el Catàleg de masies i cases rurals de Bigues i Riells.
Antic restaurant braseria, però el nom en el lloc perdura. Tornem a l'asfalt.
Casa de planta baixa i pis, de planta rectangular, amb coberta de teula àrab a dues aigües, i el carener paral·lel a la façana principal. La composició de les obertures de façana és simètrica. El tipus constructiu és de principis de segle XX, amb les obertures emmarcades en maó massís i la resta de panys de paret són de paredat, amb carreus a les cantonades. A la part posterior hi ha un cobert i un pou d'aigua de pedra, molt ben conservat.

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.