-
-
173 m
62 m
0
1,0
2,1
4,15 km

Vista 3521 vegades, descarregada 98 vegades

a prop de Montjoi, Catalunya (España)

El Cap Norfeu és un cap situat al SE de la península del cap de Creus, al litoral de l'Alt Empordà i al N de la Costa Brava, que s'endinsa 2 km en la mar Mediterrània formant una estreta península allargada i corbada entre la badia de Jóncols (al N) i la badia de Montjoi (al S), al fons de les quals hi ha les cales dels mateixos noms. Aquest cap tanca pel N el golf de Roses.

L'àrea del cap pertany al terme municipal de Roses i forma part del Parc Natural del Cap de Creus. És una zona sota protecció integral, terrestre i marina, per la gran riquesa natural del paratge i del medi submarí.

Accés:

L'accés en vehicle de motor és possible, però complicat, i únicament permès seguint el camí de terra de Roses a Cadaqués (GR-92). La gran bellesa dels paratges vora mar que travessa aquest camí, dit de ronda, i el respecte pel medi natural fan molt recomanable el seu recorregut a peu.

Natura:

És una península rocosa, retallada per l'erosió de la tramuntana i del mar, amb costes altes en forma de penya-segats i multitud de coves naturals, i rica en aqüífers. Al SE té uns illots rocosos, anomenats illes Mòniques, alguns dels quals amb formes capricioses que la imaginació ha batejat com el Cavall Bernat i el Gat.

Aquesta zona està formada per esquists metamòrfics, com al Pirineu axial, que aquí són recoberts per una banda N-S de roques calcàries neocretàcies metamorfosades en marbres molt durs i llicorella, que donaren origen a la petita península.

És un indret de gran diversitat botànica. Sobre la península rocosa, la vegetació arbòria més comuna és el pi i l'alzina; i l'arbustiva, l'estepa, el llentiscle i el garric.

A l'àrea de Norfeu nidifiquen i hivernen nombroses espècies d'ocells, tant d'hàbitats aquàtics com terrestres.

La torre de Norfeu:

Al punt més elevat de la península (169 m), des del qual es domina una gran extensió de mar, es conserven les restes d'una torre de guaita que, convenientment artillada, havia format part del sistema defensiu del golf de Roses bastit a partir de mitjan segle XVI amb la construcció de l'anomenada ciutadella de Roses i que circumstancialment, durant la Guerra dels Segadors i abans del setge de 1645, va rebre també el nom de torre del Rei per part de la guarnició de Roses, fidel a Felip IV. Tenia per funció defensar els aqüífers de les cales veïnes de les aiguades dels corsaris i dificultar-hi el refugi d'una flota que emprengués el bloqueig de Roses.

Construïda cap a 1604, es tractava d'una torre de planta circular, de gran diàmetre, amb dos pisos i un parapet dotat d'artilleria. En susbsisteix el primer pis fins a una alçada d'uns 6 m, amb el mur exterior atalussat, que originalment era una cisterna i que fou reciclada per a usos agrícoles quan la construcció deixà de tenir funció militar, després de que fos volada pels francesos durant la segona meitat del segle XVII. La imaginació popular ha elaborat un interessant llegendari al voltant d'aquesta torre.

La llegenda d'Orfeu

Segons la llegenda, el cap Norfeu deu el seu nom a l'heroi grec Orfeu, que va provocar la seva aparició amb la seva música. Orfeu era un virtuós de la lira que es va casar amb la nimfa Eurídice, que morí poc després. Orfeu la va anar a buscar al món dels morts i aquests van deixar que se l'emportés amb la condició que ell sempre anés davant d'ella, mentre sortien del món dels morts, i no es girés a mirar-la en cap moment. Però Orfeu es va girar i va perdre la possibilitat de recuperar-la.

Entre els fets d'Orfeu, s'explica que va fer un viatge pel Mediterrani i, quan el vaixell estava molt a prop de les costes de la península Ibèrica, va esclatar una gran tempesta en plena nit, amb molt vent que feia moure el vaixell amb força. Orfeu, espantat, va fer tot el que va poder però cada cop estava més aprop d'unes roques molt amenaçadores i, finalment, el vaixell es va enfonsar. Orfeu lluità per no ser engolit per les aigües i, després de molt estona, aconseguí acostar-se a una roca i aferrar-s'hi amb força. Aquella roca era precisament la roca del Gat.

Molt espantat i mort de fred, Orfeu va esperar que sortís el sol, per poder veure on era exactament i decidir què faria. Al matí, es va adonar que era davant d'una gran i preciosa badia, però massa lluny de la costa per poder-hi arribar nedant. Mentre rumiava com podria sortir d'aquell tràngol, va tenir una visió meravellosa: a la part de ponent, veia la muntanya del Canigó, coberta de neu blanca i puríssima.

Corprès, va agafar la seva lira i va començar a compondre i cantar cançons dedicades a tan bella muntanya. Els seus versos i tonades eren tan meravellosos que es va començar a produir un prodigi: les muntanyes més properes a la costa es van anar aproximant a la roca del Gat, per poder escoltar millor la música d'Orfeu. Va ser així com, un cop les muntanyes van ser prou aprop de la roca del Gat, Orfeu va poder saltar i ser a terra, una terra de la que ja s'havia enamorat. Així va ser com va néixer el cap Norfeu.

Font: Viquipèdia i Rosespedia

Veure més external

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.