• Foto de El Camí. Etapa 1 Dénia- Xàbia- Tram la Marina
  • Foto de El Camí. Etapa 1 Dénia- Xàbia- Tram la Marina
  • Foto de El Camí. Etapa 1 Dénia- Xàbia- Tram la Marina
  • Foto de El Camí. Etapa 1 Dénia- Xàbia- Tram la Marina
  • Foto de El Camí. Etapa 1 Dénia- Xàbia- Tram la Marina
  • Foto de El Camí. Etapa 1 Dénia- Xàbia- Tram la Marina

Dificultat tècnica   Moderat

Temps  8 hores 48 minuts

Coordenades 1723

Data de pujada 1 / d’abril / 2018

Data de realització d’octubre 2017

-
-
254 m
34 m
0
5,0
10
20,15 km

Vista 21 vegades, descarregada 0 vegades

a prop de Real, Valencia (España)

El passat 30 de setembre fèiem l'aplec del Camí a la Marina Alta, iniciàvem el nostre recorregut al port de Dénia. Després de fer el recompte d'inscrits vam iniciar el nostre viatge. Era la primera etapa del Camí venint d'Eivissa.

La primera part de la caminada era vora la platja de les Rotes, amb eixes roques mossegades i arrapades per la mar. Després vàrem deixar la pista per arribar a la cruïlla de la cova Tallada i fer cap a la Torre del Gerro, amb la seua pujada costeruda. En arribar a dalt la torre vam descansar una miqueta i parlàrem de les possibles funcions de la torre, especialment era per alertar sobre la pirateria en temps difícils.

Després de la torre del Gerro vàrem seguir la senda que anava serpentejant per les Planes del Montgó, el vell Montgó sempre vigilant a la nostra dreta.

En aturar-nos darrera d'un mas enderrocat vam fer rogle i vam cantar el Vell Montgó de Paco Muñoz.

El Vell Montgó

El vell Montgó es desperta

El sol badalla per dalt la Plana

Com un peix d’argent

Va penetrant Segaria endins.

La llum dibuixa l’Aitana.

La mar es torna daurada

Les barques pentinen l’alba,

És el millor regal dels déus

Etern vigilant.

Del meu país acaronat pel mar.

Juguen els eriçons

Amb els escarabats

Per mig del fonoll marí

L’aranya de la creu

Espanta un alacrà

Corrent per l’herba de Sant Blai.

La llengua de cavall

Creix entre els margallons,

S’amaguen les perdius

I la colobra acaça un falciot

A l’ombra d’un llentiscle i un pi bord,

Herba de les llunetes, romer

I un àguila de Bèrnia ve volant



Després de fer una miqueta de festa i recordar el Montgó vam seguir cap als molins de Xàbia, primer ens vam desviar per descobrir-ne uns que es trobaven a la dreta i després vam seguir la senda on estaven la resta de molins de vent de Xàbia.

Vam seguir la senda que es tornava pista per passar per davant del monestir de la Mare de Déu dels Àngels. Ara entràvem en una zona cremada feia pocs anys i on podíem veure els pins rebrotar d'entre les cendres. Finalment vàrem arribar a la zona del berenador, allà vàrem traure les carmanyoles i els entrepans i ens vàrem disposar a esmorzar.

Amb el pap ple vàrem seguir el camí, ara ens enfilàvem cap a la carretera del port de Sant Antoni. De seguida per davallar per la senda que arribava fins al port de Xàbia. Aquesta senda tot i el devastador incendi té un encant especial, la de tenir molt bona vista de la mar i la muntanya amb alguns marges de pedra seca.

De seguida ja estàvem al port, en reagrupar-nos vàrem anar cap al Grau de Xàbia, allí Pere ens va ensenyar el seu projecte d'alberg, encara en fase inicial. Després d'escoltar a Pere i veure la reforma a la casa per posar-hi l'alberg vàrem seguir cap a Xàbia.

Vàrem arribar al palau de Xàbia on dinaríem i faríem l'aplec, el seu lloc privilegiat davant l'església i el seu interior noble amb les arcades de pedra eren impressionants. Per la vesprada vàrem parlar de la situació del Camí i després vàrem anar a escoltar un grupet de música tradicional al riurau de Xàbia.

A l'endemà vàrem fer la visita guiada a Xàbia, feta per Ximo, l'arqueòleg de Xàbia. Pel matí els carrers estaven tranquils i es passejava molt agust envoltats de cases emblanquinades. Faré un resum del que Ximo ens va contar:

Vàrem entrar per l'antic portal de les Ferreries, hi ha encara botigues que segueixen la tradició medieval. Hi ha una paraula autòctona que és lluciar, que vol dir esmolar les ferramentes.

Hi ha moltes notícies de pirates, àrabs i tucs, quan preveien alguna incursió les portes es tancaven, la vila tenia tres portes.

En 1874 es fa l'enderroc de les muralles, i es salva la muralla que feia de trinquet, hi havia cinc torres a la muralla.

És una vila de repoblació catalana primerenca, hi ha cases bones, però no hi ha escuts,no hi ha molta noblesa, són més burgesos. Els Bolufer són els que fan el convent.

Dita: " Monja de Sant Agustí, dos caps en un coixí". La tosca és un tipus de pedra amb la qual estan fets molts dels edificis de Xàbia, Ximo ens detalla la diferència segons el color, de la tosca de Mallorca, que és més fosca que la de la Marina. Passem per davant de l'antiga farmàcia Tena, un edifici que ressaltava l'eclecticisme, és d'una família que venien del Maestrat a mitjans del segle XIX.

Passem pel carrer en forn, aquesta partícula ve del Maestrat, es sinònim de el forn.

En una època les finestres de la façana de la planta baixa es rebaixen fins a nivell de terra. Xàbia es va excavar tant com s'anava construint, rebaixen en lloc de reomplir.

Ens trobem a la part de la muralla, el que veiem està reconstruït, tindria 6 o 7 metres d'alçada. En passejar pels carrers trobem encara alguna casa amb l'arc de mig punt que encara es conserva.



En passar pel museu Ximo ens va contar que és dels pocs edificis que la pedra tosca està de cara vista, no està lluïda. Després anem cap a l'església i pugem el campanar, des del terrat de l'església tenim una vista molt bona del Montgó i del mercat de Xàbia, També es molt curiós la forma de les cúpules per la part de dalt, fem un mosset al terrat, una mica amb el neguit i el cor encongit del que hui dia 1 d'octubre estava passant a Catalunya, tal com ens arribaven les imatges de la repressió i la brutalitat.

Vàrem caminar per alguns dels passadissos del terrat, que ens donaven una imatge preciosa de l'interior de l'església des de fora.

En baixar del campanar vàrem seguir pels carrers de Xàbia i vam acabar el nostre recorregut a l'ermita de Sant Joan. Vàrem poder entrar dintre de l'ermita i veure les excavacions de les tombes que s'estaven fent, tota l'ermita era un trencaclosques de tombes, algunes més grans, les mes menudes de xiquets i xiquetes. Ximo ens va explicar una mica alguns detalls de l'excavació. Ací finalitzàvem el nostre cap de setmana de l'aplec del Camí.

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.