Temps en moviment  2 hores 48 minuts

Temps  4 hores 36 minuts

Coordenades 2035

Data de pujada 7 / de novembre / 2018

Data de realització de novembre 2018

  • valoració

     
  • informació

     
  • Fàcil de seguir

     
  • Entorn

     
-
-
825 m
540 m
0
2,9
5,8
11,53 km

Vista 537 vegades, descarregada 36 vegades

a prop de El Bruc, Catalunya (España)

Bonica matinal a les portes del massís de Montserrat, i precisament degut al fet d’estar “a les portes” queda apartat de la massificació que hi ha “a la cantonada”, però és una excursió molt bonica que ens portarà a visitar diferents indrets; com l’àrea de pic-nic i descans de Can Massana, la torre Baixa, de 791 metres d’alçada o de Castellferran, on encara queden dues parets de l’antiga torre del telègraf, la torre Alta, de 842 metres d’alçada, on alguna construcció deuria haver-hi, ja que hi ha nombroses restes de teules i maons. Tant una com l’altre amb una vista de 360 graus, que ens permet veure el mar, Igualada, Manresa, el Pirineu, el Matagalls, turó de l’Home, Montcau, la Mola i el massís de Montserrat.
A continuació arribarem al petit nucli de Sant Pau de la Guàrdia, important cruïlla de camins, entre ells, el Camí de Sant Jaume que surt del Monestir de Montserrat.
Per acabar visitarem la gran bauma de Can Solà, una de les més grans de Catalunya.
Dissortadament la plaga dels que podríem anomenar com a “New Neandertals”, ja que també és dediquen a “l’art rupestre” han “empastifat” de pintades sense sentit i “sense solta ni volta”. Tot i que m’hi esforço, no hi trobo cap sentit en el fet de fer pintades en indrets on “tots” voldríem trobar-los en el seu estat “natural”. No sé si es tracta de fer “la gracieta”, de fer la punyeta, de demostrar que passen de tot, o simplement que el seu coeficient mental no dona per a més.
Malgrat les pintades, aquest indret espectacular, on el sostre vola tant que sembla impossible que no acabi caient; hi ha les restes d’una antiga quadra, i és tan desproporcionada l’escala, de la construcció i del voladís de la cova, que la primera, podríem dir que en prou feines es veu. El sostre està farcit de de vies d’escalada.
Al costat de les ruïnes hi ha una font que raja directament de la paret.
Tot plegat fa que aquesta excursió sigui molt variada i entretinguda, i sense cap complicació. Potser els últims metres de pujada a la torre Alta son una mica drets, i si ha plogut pot haver-hi fang que faci l’indret una mica relliscós; però sense cap conseqüència que dificulti l’accés.
Quan parlo de que no hi ha cap dificultat, vull remarcar, com també ho faig als punts d’interès del traçat, que poca estona després d’haver començat a caminar, vaig voler anar directament a Can Massana per una antiga pista o camí que va seguint una torrentera, però que a mesura que avances es va diluint, per acabar pràcticament sense camí i per una zona embardissada i que va obligar-me a anar a buscar pel dret la pista que no havia d’haver deixat.
És a dir, si seguiu aquest traçat, en arribar al punt d’interès on he marcat: “Seguir per la pista a la dreta. La drecera de l'esquerra NO s'ha de seguir”, heu de fer exactament això, deixar el traçat i seguir la pista que primer va a la dreta, arriba a una cruïlla on heu de seguir a l’esquerra i on més endavant retrobareu el traçat en el punt d’interès: “Novament la pista i final de la drecera que NO s'ha de seguir”. De totes maneres en el mapa del traçat es veu perfectament el recorregut que s’ha de seguir des de que es deixa la traça fins que es retroba.
Fet aquest important aclariment, la nostra caminada comença a la zona d’aparcament que hi ha al costat del emblemàtic i característic hotel restaurant del Bruc i seguim pocs metres la carretera B-111, ja que molt aviat trobem una pista que surt a la dreta i on hi un cartell que indica: “regió d’agulles, refugi Vicenç Barbé”. Hem de seguir aquesta pista i una mica més endavant trobem la cruïlla que no hem de seguir.
Un de les raons que va motivar-me a abandonar la pista i embrancar-me per aquell indret, va ser una senyalització en molt bon estat que indicava la direcció de Can Massana; pocs metres després d’haver-hi entrat ja vaig veure que aquella mena de rastre de camí, a estones tapat pels esbarzers no podia portar gaire lluny, però el “a veure si més endavant s’arregla” va anar-me empenyent a seguir en lloc de tornar endarrere i anar a buscar la pista. Però quan ja havia decidit tornar, vaig topar-me amb les ruïnes d’una cabana i vaig pensar que allà deuria haver-hi un camí que hi portava; però el camí feia tants anys que no era transitat que també es va acabar perdent, i ara ja estava més a prop de retrobar la pista pel dret que tornar endarrere; i així ho vaig fer, pujant per una zona on deuria haver-hi agut una antiga tala, fins a retrobar la pista.
Drecera en metres si que en faig fer, però en temps em sembla que no.
Faig aquesta descripció per si algú també la vol seguir; però el més sensat és no fer cas del meu gir a la l’esquerra i seguir la pista que fa un revolt a la dreta i que arriba a un petit collet on hi ha un creuament de pistes i seguir la de l’esquerra fins arribar a una nova cruïlla; la de la dreta porta al refugi Vicenç Barbé i hem de seguir a l’esquerra i així retrobareu el traçat.
Pocs metres després d’haver-nos retrobat arribem a una nova cruïlla i hem de seguir les indicacions “del Camí de les Batalles”
Seguint aquestes indicacions arribarem al coll de Can Massana i la seva àrea de lleure i d’informació.
Faig un petit incís, a propòsit del “Camí de les Batalles” i del Timbaler del Bruc, ja que durant una bona estona del començament sentia una moto-serra que anava talant o desbrossant i realment l’eco feia que semblés que hi haguéssim més moto-serres tant a l’esquerra (que és on estaven talant) com a la dreta, és a dir donava la sensació d’un “gran exercit de moto-serres”.
Tornem a Can Massana, aquí retrobem la carretera que hem abandonat poc després de començar a caminar, reconvertida ara en BP-1101, l’hem de travessar i seguir una vintena de metres en sentit contrari (direcció el Bruc) i trobarem immediatament a la dreta un indicador i l’inici del camí, GR-172 i també del Camí de Sant Jaume.
Hem de seguir aquest camí, que puja força, amb unes vistes cada vegada més espectaculars fins arribar a un collet.
En aquest collet farem una anada i tornada a l’esquerra a la Torre Baixa.
Seguim les indicacions del GR una estona, i quan la torre de la Torre Baixa ja és visible, deixarem el GR i seguirem el corriol que per l’esquerra ens deixa al peu de les ruïnes de la torre del telègraf o de Castellferran, de la que queden dues parets, i una d’elles amb una finestra. Podem seguir uns metres més, ja que d’aquesta manera arribem a un punt sense vegetació i per tant amb una vista privilegiada de tot el que ens envolta, que va des del mar al Puigmal i amb el massís de Montserrat al davant al la imponent muralla dels Frares Encantats, la Foradada i la Cadireta.
Contemplem el paisatge i tornem al collet anterior i seguim recta, deixant el camí de pujada a la dreta.
Pocs metres després hem d’estar atents al traçat, ja que hem d’abandonar el ben traçat camí que estem seguint, per girar a l’esquerra (pot haver-hi una fita assenyalant la cruïlla) per tal de seguir un poc marcat corriol que empren una forta pujada. Poc marcats ho son els metres inicials, després ja no hi ha pèrdua i aquesta pujada ens porta dalt de la Torre Alta
Aquest cim forma part de la llista dels “100 cims” de FEEC.
Després de contemplar la gran panoràmica, ja esmentada anteriorment, abandonarem aquest mirador privilegiat i seguirem un visible corriol que transcorre pel llom de la carena.
Aquest corriol està una mica descuidat i la vegetació hi ha moments que l’amaga, però no hi ha esbarzers i si algunes fites. Després d’una baixa inicial una mica forta, després va planejant per la carena amb vistes per tots costats. Així anem apropant-nos a Sant Pau de la Guàrdia, que cada vegada és més a prop.
Abans d’arribar-hi, el corriol entra en un bosc de pins, on hi va haver una tala, i el corriol es fa una mica més difús pel brancatge que hi ha al terra, però entre les fites i la traça evident del pas de persones acabes arribant a un camp.
El camp només arribar-hi es voreja per l’esquerra i poc després enllacem de nou amb el GR que havíem abandonat just abans de pujar a la torre Baixa.
Seguim el GR a la dreta i el camí es converteix en pista i abans d’arribar a Sant Pau, passa pel costat del cementiri.
Just abans d’arribar a Sant Pau de la Guàrdia hauríem de girar 180 graus a l’esquerra per a seguir una nova pista, però primer seguirem a la dreta per tal de visitar l’indret. Feina que aviat estarà enllestida ja que el nucli és molt petit. Si hi arribeu al migdia al costat de l’església teniu una bona opció per a fer-hi “parada i fonda”.
Tornem a la cruïlla de l’entrada i seguim la pista que arrenca just al costat de la que ens hi ha portat.
Deixem una bifurcació i seguim a l’esquerra i entrem a la urbanització de Montserrat Parc, però tan sols hi caminarem una vintena de metres, ja que immediatament després girarem a l’esquerra per a seguir un camí, que després d’una curta i suau pujada, comença un descens fins una nova cruïlla que seguim a l’esquerra.
Aquest camí ens porta fins la carretera del Bruc o antiga NII. Només l’hem de travessar, just a l’indret on també hi ha l’entrada a la urbanització abans esmentada.
Situats a l’altre costat de la carretera, seguim la pista; una nova cruïlla que seguim per la dreta i poc després ens trobem sota l’espectacular balma de Can Solà.
També descrita en escreix anteriorment, només resta fer-hi dos apunts més, un que sota la balma la senyal del GPS es perd i la segona que la vegetació que hi ha al voltant impedeix fer-hi fotografies de la seva totalitat per falta de perspectiva.
Contemplada la balma, seguim el camí que desemboca en una ampla pista que només ens resta anar seguint a l’esquerra.
Aviat es comença a veure la NII i a sentit el brogit del trànsit; però tot i així, el paisatge és bonic, i com que la pista va seguint la silueta de la muntanya, anem canviant de perspectives; una d’elles és la contemplació de la Torre Alta i la Baixa que fa una estona hem visitat.
Finalment arribem al hotel-restaurant del Bruc pel costat contrari del que hi hem sortit.
Com que és una matinal tenim varies opcions per acabar la jornada a la taula; una d’elles era a Sant Pau de la Guàrdia, l’altre a l’indret on tenim el vehicle (el Bruc), però com que estem en un ambient “montserratí” no gaire lluny queda la Vinya Nova com a possible cloenda de la jornada.

HORARIS:
Del hotel-restaurant del Bruc a l’àrea de Can Massana: 55mn
De Can Massana a la torre Baixa: 20mn
De la torre Baixa a la torre Alta: 15mn
De la torre Alta a Sant Pau de la Guàrdia: 30mn
De Sant Pau a la bauma de Can Solà: 40mn
De la bauma a l’inici: 45mn
TOTAL: 3h 25mn

També podeu seguir aquest itinerari i d'altres al blog:
https://estanysicims.blogspot.com/2018/11/el-bruc-restaurant-la-torre-baixa.html
o be clicant directament aquí sota a "veure més"

Veure més external

Intersecció

Deixar carretera i seguir camí a la dreta

Intersecció

Seguir per la pista a la dreta. La drecera de l'esquerra NO s'ha de seguir

Ruïnes

Ruïnes

Intersecció

Novament la pista i final de la drecera que NO s'ha de seguir

Informació

Seguir a l'esquerra el camí de les batalles

Intersecció

Seguir a la dreta

Picnic

Àrea de Can Massana

Intersecció

Creuar la carretera

Informació

Seguir el camí a la dreta

Intersecció

Anada i tornada al Castellferran o torre Baixa

cim

Torra Baixa i torre telegràfica de Castellferran

Intersecció

Seguir corriol a l'esquerra

cim

Torra Alta

Intersecció

Seguir el GR a la dreta

Arquitectura religiosa

Sant Pau de la Guàrdia

Intersecció

Seguir a la dreta

Intersecció

Girar a l'esquerra

Intersecció

Seguir a l'esquerra

Intersecció

Creuar la carretera

Intersecció

Seguir a la dreta

Intersecció

A la dreta

Cova

Bauma de Can Solà

Intersecció

Seguir a l'esquerra

Intersecció

Seguir a l'esquerra

aparcament

Restaurant el Bruc

7 comentaris

  • ramgasal 03/04/2019

    He fet aquesta ruta  verificat  veure detalls

    Passejada molt agradable. El creixement de la vegetació amaga els corriols en alguns llocs més planers. Montserrat i la plana que ho envolta són, també en aquesta ruta, un entorn màgic.

  • Foto de jspdetera

    jspdetera 04/04/2019

    Moltes gràcies ramgasal pel teu comentari i valoració

  • Foto de Lourditas

    Lourditas 21/10/2019

    El millor és com tu bé dius és ser sensat i seguir per pista. Ens hem trobat igual que tu i amb molts esbarzers. La bauma magnífica, tot i que els brètols han fet de les seves. Una bona circular de matinal per assolir un altre cent cims.

  • Foto de jspdetera

    jspdetera 21/10/2019

    Moltes gràcies Lourditas pel teu comentari i valoració. Efectivament, aquesta vegada la dracera surt "rana"

  • Foto de Rutas Montañeras

    Rutas Montañeras 13/12/2019

    He fet aquesta ruta  verificat  veure detalls

    Magnifica Ruta, nosaltres la van ampliar uns kms per tal de fer lo Castell de la Guàrdia i Sant Pau Vell, espectaculars vistes i una Balma de Can Costà brutal per la seva inmensitat...
    Gracies per compartir jspdetera

  • Foto de Rutas Montañeras

    Rutas Montañeras 13/12/2019

    Balma de Can Solà volvía dir 😂

  • Foto de jspdetera

    jspdetera 13/12/2019

    Moltes gràcies Rutas Montañeras pel teu comentari i valoració

Si vols, pots o aquesta ruta.