-
-
2.830 m
1.585 m
0
5,5
11
21,86 km

Vista 384 vegades, descarregada 21 vegades

a prop de Eyne, Languedoc-Roussillon-Midi-Pyrénées (France)

Aproximació en cotxe. Si sortiu des de Catalunya, cal arribar a Puigcerdà i creuar la frontera francesa per Bourg-Madame per l’Avinguda Segre que canvia de nom per Avinguda França. Cal seguir aquesta carretera (N116) tot sortint de la població. S’arriba a Sallagosa i cal creuar-la seguint la carretera principal. Al sortir del poble la carretera s’enfila fent uns revolts. Passats uns 3km hi ha un trencall a la dreta (D29) que indica Espace Cambra d’Aze. Aquesta carretera ens porta a Eyne, cal creuar el poble i a la sortida trobarem un aparcament ampli a ma esquerra. Hi ha una caseta d’informació i uns banys públics oberts amb aigua corrent.
Comencem a caminar per darrera la caseta d’informació on trobarem un indicador de Vall d’Eyne. En aquets primer tram anirem trobant pals indicadors amb el símbol d’excursionista caminant. Cal seguir aquestes indicacions. Sempre anirem caminant a prop del riu i a ma dreta apareixerà un canal de reg metàl·lic.
El primer tram és molt emboscat, a mida que anem guanyant alçada desapareixerà la vegetació. Per aquesta zona hi ha marmotes i són fàcils de veure si es va en silenci.
A mig camí de la vall hi ha una cabana de pastors que queda a l’altre banda del riu Eyne, pocs metres més amunt hi ha un salt d’aigua amb una zona arbrada on s’hi pot fer una bona pausa.
El pendent per la vall és molt suau i ens permet portar un bon ritme fins al canvi de desnivell. Allà notareu que el pendent és pronunciat i que el camí ja va fent ziga-zagues per arribar al Coll d’Eyne. Si heu anat alegres heu d’arribar al Coll en unes 3h30m. Fins al Pic d’Eina només hi ha 30 minuts més.
Esteu a la frontera i les vistes sobre Núria són molt maques, és una zona molt transitada.
A la darrera part de la vall heu pogut veure la Torre d’Eina que us queda a l’esquerra (Nord), des del Pic d’Eina es veu perfectament el perfil de la cresta, que no us espanti, és molt més suau del que pot semblar. Fins a Torre d’Eina hi ha una hora de camí.
Si no teniu problemes de boira no hi ha pèrdua, el camí és molt clar i cal anar sempre per la part alta de la cresta. A la dreta (Nord) veureu la cresta del Roc del Boc amb el pas del Violoncel.
Per seguir la caminada anem en direcció Nord Oest tot resseguint la carena ara ja en direcció a Cambra d’Ase. Al darrer tram ens vam despistar tot agafant un camí que no fa el cim, però si sempre aneu per la carena no hi ha cap problema. Al descens hi ha algun pas “complicat”, la resta és molt fàcil i suau. Arribareu al tram final, aquí es complica una mica, podeu anar per un camí que voreja la cresta per la part dreta, és poc exposat. Arribareu a Cambra d’Ase, un fantàstic balcó de la Cerdanya. Des de Torre d’Eina hi ha una hora i mitja.
Per seguir cal desfer la cresta i seguir en direcció Nord Oest tot crestejant. Hi ha mapes que marquen el cim a l’altra cresta. Arribareu a un pal de fusta que marca el descens, només cal seguir les fites. Aquest tram és prou suau, però penseu que heu de baixar 1.200m, el premi ve més endavant.
Arribareu a una fita d’uns 2m d’alçada, no cal passar-hi però em va fer gràcia aportar-hi una pedra. Aquí cal anar descaradament cap a l’Oest (esquerra) a trobar un torrent per on hi passa un camí molt marcat. Passareu per unes runes i el camí segueix recte, nosaltres vam improvisar una mica tot girant a l’esquerra per trobar una pista que fes el descens més suau, però crec que és millor seguir recte tot passant per la Font Freda. A la part baixa podeu empalmar de nou amb el nostre track, que aquí ja és planer i per camins clars. Un cop fora de l’estació arribareu a una pista forestal, a mig camí hi ha una tanca de fusta amb un camí nou, no ens vam atrevir, però crec que ens portava cap al cotxe. Vam seguir recte fins a les cases d’Eyne, allà gireu a l’esquerra tot baixant pel carrer que us portarà a la carretera per on hem passat per deixar el cotxe. En aquest punt estem al costat de l’aparcament i els darrers metres els farem en ascensió.
Caminada fantàstica per les vistes i el recorregut, la pena és la part final de l’estació d’esquí. És una zona lletja en comparació, i el descens prolongat es fa molt pesat ja que portem quilòmetres i hores.

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.