Temps en moviment  2 hores 27 minuts

Temps  4 hores un minut

Coordenades 1332

Data de pujada 31 / d’agost / 2019

Data de realització d’agost 2019

  • valoració

     
  • informació

     
  • Fàcil de seguir

     
  • Entorn

     
-
-
1.962 m
1.722 m
0
1,9
3,8
7,56 km

Vista 72 vegades, descarregada 6 vegades

a prop de Égat, Occitanie (France)

Égat: Circular des del poble d'Égat al Refugi de Llobins, la Creu d'Égat i tornada (Alta Cerdanya-Catalunya Nord)

Itinerari seguit: Aparcament urbanització Les Bergeries, a Égat-PR 52 pel Bosc comunal d`Égat-Rec d'Égat-Refugi lliure de Llobins-Creu d'Égat-Font d'Égat-Àrea de pícnic del Rec d'Égat-Aparcament urbanització Les Bergeries (Égat)

Deixem el cotxe aparcat a una zona, prou ampla per no molestar, de la Urbanització Les Bergeries, a la part alta d’Égat, on finalitza l’asfaltat del carrer del Pla de Brase i comença la pista de terra. Hi ha un pal indicador.

Iniciem la ruta per la pista que surt a la dreta de l’última casa de fusta del carrer. Aquí seguirem el PR 52 (Tour de la Cerdanya), amb marques grogues, que s’interna al Bosc Comunal d’Égat i ascendeix progressivament fins una zona més planera envoltada d‘avets.

Aquí seguim ruta per la pista de l’esquerra que, travessant el bosc, va a parar a un pont de fusta sobre el Rec d’Égat, que travessem.

Tot just creuar el pont trobem tres camins. Nosaltres, després de donar una ullada a les altres alternatives, decidim seguim per la dreta, en paral·lel al rierol. Els altres dos camins serveixen per tornar a Égat, de forma més o menys directa.

Seguirem una estona per la riba esquerra del rec fins el punt marcat per creuar-lo i seguir, ara, per la riba dreta en direcció a la cabana de pedra que veurem al fons.

Després d’una acurta ascensió per prats herbats, arribem a la cabana de pedra que serveix d’aixopluc pels pastors o per qualsevol urgència imprevista.

Pels voltants de la cabana trobem algunes restes d’altres construccions de pedra que servien per guardar els ramats d’estiu.

Descansem un moment i seguim en direcció nord, travessant el prat, fins trobar una pista herbada provinent de Font-Romeu. A la cruïlla amb aquesta pista, amb bones vistes al sud, seguirem per l’esquerra. En un curt tram d’aquesta pista travessarem tres palanques de fusta sobre els recs de la Collada i dels Clots que, units aigües avall, formen el Rec d`Égat que ja hem travessat abans. Passada la tercera palanca de fusta, trobarem un pal indicador que marca les direccions a Les Airelles i Font-Romeu (per on hem vingut) i al refugi de Llobins, on ens dirigim ara.

Seguim la ruta i, després d’un curta ascensió per la pista, trobem un nou pal indicador que ens torna a marcar la ruta a Les Airelles. En aquest punt, si mirem al nord, veurem ja clarament el refugi de Llobins, on arribem en un parell de minuts.

El refugi lliure de Llobins, a 1.960 metres d’altitud, és un refugi no guardat, amb unes vistes espectaculars al sud. En un dia clar com avui, podem distingir el massís del Canigó, els pics de Gallinás i Redoun, els cims de Cambra d’Ase, els Puigmals, la Tossa d’Alp i la Serralada del Cadí. No es pot demanar més.

El refugi, amb una sòlida construcció de pedra, ens mostra un interior mols espartà, molt més del que hem trobat en molts altres refugis lliures d’aquesta zona. Malgrat tot, compleix amb el mínim en cas de necessitat.

Aprofitem la taula i el banc de pedra que hi ha a l’exterior del refugi per fer el dinar gaudint de les magnífiques vistes.

Tot just al final del dinar comencen a caure quatre gotes mal comptades però, com veiem algun núvol amenaçador que s’acosta pel nord, accelerem la recollida i iniciem la tornada.

Tornem a la cruïlla on havíem vist l’últim pal indicador i seguim pel corriol de la dreta, en direcció a la Creu d’Égat.

Aquí si comença un curt aiguat que ens obliga a tirar d’impermeables i a protegir les motxilles. Una vegada protegits seguim el corriol fressat en direcció oest i, poc després, arribem a una pista més ampla que baixa de la zona de la Calma. Aquí, si mirem al nord, ens sorprenem amb la clara visió del Carlit i el Puig Oriental de Coll Roig. Una agradable sorpresa.

Afortunadament, en cinc minuts deixa de ploure. Seguim ara per la pista en direcció sud, amb algunes estaques de fusta i plaques de BTT, fins trobar una cruilla amb dos direccions ben marcades. Nosaltres seguirem la pista herbada que surt per la dreta. És una pista planera i agradable. Pels marges del camí trobem alguns exemplars de Tora Blava i Tora Groga, que pel que sembla, algú ha descobert ara que son plantes verinoses i, darrerament, tenim un allau de notícies sobre la seva coneguda perillositat.

Travessem un pas canadenc i, poc després, el camí fa un lleuger gir a l’esquerra per baixar decidit a buscar la Creu d’Égat, objectiu final del dia.

Arribem a la Creu, a 1.921 metres, on tornem a tenir unes vistes espectaculars de la Cerdanya i del proper poble d’Égat. Ens aturem una bona estona a gaudir del paisatge i a fer unes quantes fotos. Moltes, de fet.

Finalment, deixem enrere la Creu i iniciem el descens al poble per la pista herbada que veiem per la dreta.

També és una pista agradable de caminar, sobre tot si, com avui, no pica el sol excessivament. Pels marges del camí trobem molts exemplars de bàlec, alguns bedolls i rosers bords (o gavarreres) que ja han perdut les flors i comencen a estar farcits de gavarrons verds.

Poc a poc anem baixat per la pista, que fa alguna ziga-zaga, fins trobar una font amb un rajolí d’aigua. No he aconseguit trobar el nom de la font enlloc i, per tant, la hem batejat com la font d’Égat, al menys fins que sapiguem el nom real.

Per cert, al davant de la font hi ha un banc de pedra que demana seure una estona a gaudir de les vistes. Seiem per tant una estoneta i ho tornarem a fer un parell de vegades més quan ens trobem altres bancs metres enllà. És inevitable tornar a comentar la bona feina que fan a la Catalunya Nord per, sense inversions milionàries, estimular les passejades i el gaudi dels paisatges i dels tresors naturals on viuen.

I, encara per reafirmar-ho més, a la part final de la pista, on retrobem el rec d’Égat, han fet una àrea d’esbarjo, amb tres taules de pícnic, una font i una barbacoa, en un estat de conservació i manteniment remarcables.

Travessem un pont de fusta al fons de l’àrea de pícnic i remuntem un corriol que acaba a la carretera que travessa la urbanització de Les Bergeries.

Ara només ens resta seguir uns 500 metres pels carrers asfaltats fins arribar on tenim el cotxe aparcat. A mitja pujada pel carrer intentem trobar un corriolet que surt al mapa i que sembla travessar pel costat dels patis d'algunes de les cases. Finalment no som capaços de trobar un camí que no envaexi propietat privada i, per tant, ho deixem estar i tornem al carrer per seguir fins l'aparcament, on arribem en poca estona. Final de la ruta d’avui.

Ruta molt planera, tranquil·la i poc concorreguda per les rodalies del poble d’Égat. Absolutament recomanable com a passeig curt per fer una mica d’exercici, obrir la gana i, per sobre de tot, gaudir dels magnífics paisatges de l’Alta Cerdanya. Una vegada més.

Salut i bona caminada !
Aparcament Urbanització Les Begeries, a la part alta d'Égat.
Pal indicador. Seguim el PR-52, del Tour de la Cerdanya, en direcció a Font-Romeu. Trobem algúns exemplars d'Epilobium angustifolium, conegut com "Cameneri o Llorer de Sant Antoni" en català i "Epilobio, Laurel de San Antonio o Aldefilla", en castellà.
Bolet de soca, Bosc Comunal d'Égat i vistes als Puigmals.
Cruïlla i pal indicador. Seguim per l'esquerra.
Seguim pista herbada. Senyals de pista de VTT nº 4.
Pas canadenc.
Tram de pista pel mig del bosc.
Pont de fusta sobre el Rec d'Égat, que més amunt recull les aigües dels recs de la Collada i dels Clots, provinents de la zona de la Calma.
Cruïlla. Descartem el camí de l'esquerra i el central. Seguirem pel corriol de la dreta que remunta el Rec d'Égat. Trobem molts exemplars d'Aconitum napellus, "Tora Blava, Matallops blau, Escanyallops, Rialgar, Napel, Acònit blau, Acònit salutífer o Lletuga alpina", en català i "Acónito común, Acónito vulgar, Napelo, Hábito del diablo, Nabillo del diablo, Casco de Júpiter, Anapelo azul o Matalobos de flor azul", en castellà.
Seguim pel camí, amb marques grogues, que remunta el Rec d'Égat per la seva banda esquerra.
Seguim per la pista herbada.
Travessem el Rec d'Égat i seguim amunt en direcció a la cabana de pedra.
Mirada a la cabana de pedra. Pel sud, vistes als Puigmals.
Cabana de pedra.
Cruïlla amb la pista herbada. Anem a esquerra. Per la dreta aniriem al Pla d'Égat i, més enllà, a Font-Romeu i a Les Airelles.
Passera de fusta sobre el Rec de la Collada que baixa de la zona de la Calma i desaigüa al Rec d'Égat.
Passera de fusta sobre el rierol. Grans vistes al sud.
Passera de fusta sobre el Rec dels Clots que baixa de la zona de la Calma i desaigüa al Rec d'Égat.
Pal indicador. Seguim en direcció al Refugi de Llobins. Vistes a l'entorn.
Cruïlla, pal indicador i primera mirada al Refugi de Llobins.
Refugi lliure de Llobins, a 1.960 metres. Grans vistes al sud.
Refugi lliure de Llobins, a 1.960 m.
Dinar al Refugi lliure de Llobins. Taula i banc de pedra a l'exterior del refugi.
Deixem enrere el refugi i anem a buscar la pista amb el pal indicador per on hem passat a la pujada.
Camí amb vistes al Carlit (2.921m) i al Puig Oriental de Coll Roig (2.804m) pel nord i als Puigmals pel sud.
Cruïlla. Seguim a la dreta, per la pista herbada. Trobem alguns exemplars d'Aconitum anthora, "Tora groga, Herba tora o matallops groc", en català i "Acónito amarillo, Acónito salutífero, Acónito de los Alpes o Antora", en castellà.
Pas canadenc. Segim pel tram de pista herbada. Flors del camí. Trobem alguns exemplar de: 1-. Soligado virgaurea, "Vara d'or, Herba daurada, Herba judaica, Herba pagana, Vara de Sant Josep, Cercavinya o Consolda sarrahinesca", en català i "Altabaca, Hierba de los indios, Palo de oro, Vara de oro o Vara de San José", en castella. 2-. Carlina acaulis, "Card cardener, Cardiguera, Carlina borda o Escardassa", en català i "Carlina, Carlina angélica, Ajonjera, Cardineta, Cardo de puerto, Cardo de San Pelegrín o Carasol", en castellà. En la tradició dels bascos, es nomena "Eguzki lore o flor del sol". Es creu que dona sort i protegeix dels mals als habitants si es colocava als portals dels caseríos. Aixó mateix es pot veure en alguns masos catalans i en algunes cases rurals d'Aragó i Navarra.
Arribant a la Creu d'Égat.
Creu d’Égat. Vistes espectaculars.
Deixem enrere la Creu d'Égat i seguim avall per la pista. Trobem molts exemplars de Rosa canina, "Roser bord, Gavarrera, Roser silvestre, Roser d'hivern, Roser de pastor, Rosa de ruc o Roser de muntanya", en català i "Escaramujo o rosal silvestre" en castellà
Vistes des de la pista de tonada.
Seguim baixant pel tram de pista herbada. Bonic racó sota els arbres. Trobem alguns exemplars d'Epilobium angustifolium, "Cameneri o Llorer de Sant Antoni", en català i "Epilobio, Laurel de San Antonio o Aldefilla", en castellà.
Vistes a la vall des de la pista de tornada. Ens acostem a la font.
Font sense nom conegut (de moment la batejarem com a Font d'Égat) i primer banc de pedra amb vistes a la vall.
Segon banc de pedra i flors del camí. Trobem alguns exemplars d'Epilobium hirsutum, "Epilobo hirsut, Herba de Sant Antoni, Matajaia o Niella de rec", en català i "Adelfilla pelosa, Hierba de San Antonio o Rosadelfilla", en castellà.
Tercer banc de pedra a la vora del camí i amb vistes a la vall.
Àrea de pícnic del Rec d'Égat. Tres bancs de fusta, barcacoa i font no potable. Tot impecable.
Deixem l'àrea d'esbarjo, travessem el pont de fusta i pugem pel corriol a buscar la carretera.
Camí de la Portella en direcció al Pla de la Calma, que no seguim. Seguim per la carretera en direcció a l'aparcament.
Pal indicador. Seguim en direcció a l'aparcament.
Aparcament i final de la ruta d'avui.

1 comentari

  • Foto de Pitcollonsiamunt2

    Pitcollonsiamunt2 05/09/2019

    He fet aquesta ruta  veure detalls

    Ruta molt fácil, però molt agradable. Un plaer per les vistes de la Cerdanya.

Si vols, pots o aquesta ruta.