-
-
324 m
239 m
0
0,4
0,8
1,62 km

Vista 2561 vegades, descarregada 38 vegades

a prop de Santa Susanna de Peralta, Catalunya (España)

Ruta circular molt fàcil, ideal per fer amb nens petits o persones amb mobilitat reduïda (no apte per cadires de rodes en el seu tram final). Aquesta ruta de 1,62 km (45 minuts) i amb un desnivell de 72 metres, ens permet visitar la esglèsia de Fitor, el Can Puig de Fitor i el dolmen i les inscultures del Llobinar. Gaudirem d’unes bones vistes del campanar de Fitor amb el Montgrí al darrere i caminarem, en la seva part inicial, pel Camí Ral que unia les poblacions de Palamós i Girona.

Veure més external

E-Ruta: Dolmens de Fitor
Santa Coloma de Fitor

Coordenades (lat,lon): 4639320N 507184E
Elevació:  246 metres

Santa Coloma de Fitor es troba situada al vell mig de diferents camins que transcorren per el sector nord-occidental de les Gavarres i uneixen la plana de l’Empordà, la Vall d’Aro i el Mediterrani. El topònim de Fitor, probablement prové de una antiga fita que marcava el límit entre els nuclis romans de Palafrugell (Palatium Maurore) i Calonge.

Fitor al principi de l’edat mitjana ja era un nucli de població estable. Això ens ho confirma un document mil·lenari excepcional que s’ha conservat fins als nostres dies: l’Acta de Consagració de l’Església de Fitor.

L’església que veieu avui en dia és el resultat de diferents ampliacions i remodelacions del temple del segle X, del qual encara es pot apreciar l’absis semicircular fet amb opus spicatum, part de la nau i la base del campanar.  Posteriorment s’amplià ja en plena època romànica, i s’aprecia la influència Lombarda en la decoració dels finestrals del pis superior del campanar. Aquest es troba unit visualment  directe o indirectament amb tots els masos de Fitor, el Castell de Montgrí, la torre de Sant Sebastià i el Castell de Begur, formant part d’un entramat visual que uneix la costa amb el rerepaís i les valls interiors de les Gavarres.

Per saber-ne mes

E-Ruta: Dolmens de Fitor
Mas Puig de Fitor

Coordenades (lat,lon): 4638894N 507322E
Elevació:  265 metres

Us trobeu davant de les runes del Mas Puig. La seva estructura es imponent, amb un cos format per una torre cuadrangular amb cantoneres construïda sobre dues grans  voltes i una ampliació important cap el nord. Davant la casa trobem el paller, que contenia el trull d’oli i el celler.

Aquestes runes foren  una gran casa pairal, amb diferents masos que hi depenien d’ella.  Segons l’acta de consagració de l’església de Santa Coloma de Fitor, al segle X, l’actual Mas Puig fou un dels vilanculus que formaven part de l’agrupament de Fitor i que ajudaren a fundar la parròquia. Actualment el mas es propietat de la fundació Catalunya-La Pedrera que l’ha transformat en un Espai Espai Natura.

Aquesta casa en el passat tenia una gran influencia a la zona, essent la mes propera a l’església i a la seva cellera (en documents del segle XIV es documenta que n’era tinent en Nadal de Cals, que també tenia cases a la cellera de Fitor). Ja des del segle XIII el Mas va estar vinculat a l’ordre del Temple, quan un cavaller templari, en Bernat Puig, es feu càrrec de gestionar els bens de l’ordre del Temple a la zona, i sobretot a les propietats vora el Camí Ral.

Per saber-ne mes

E-Ruta: Dolmens de Fitor
Inscultures del Llobinar

Coordenades (lat,lon): 41.903618N 3.084637E
Elevació:  321 metres

Us trobeu davant les inscultures del Llobinar. Aquestes són gravats artificial fets per percussió directe sobre una pedra de grans dimensions. Els gravats són una manifestació que es desenvolupà entre els períodes Neolític i Calcolític per tota Europa, i s’han relacionat sempre amb el fenomen del megalitisme.  Trobem inscultures relacionades amb dolmens i menhirs a Irlanda, a la costa Bretona, a Galícia i el Nord peninsular. A Catalunya destaquen  l’assentament de Ca N'Isach (datat per Carboni 14 entre el 4100-3400 a.C.) on durant el neolític s’hi feren gravats sobre pedra en forma de cassoletes i reguerons.  A la cista amb Túmul de la Vinya d’en Berta (Pau) , excavada al 1932, també es van poder documentar un gran motiu complex format per motius cruciformes, cassoletes i reguerons.

La utilització dels gravats en època prehistòrica sembla molt variada. En alguns casos, quan es troben sobre monuments megalítics o ben a prop, podem pensar en raons culturals/rituals, relacionades amb l'escolament de líquids o amb explicacions de llegendes, indicacions, etc. que ara per ara desconeixem. D’altra banda, però, la seva situació en punts dominants del paisatge, sovint al voltant d'una vall o d'una plana rica en recursos naturals, fa pensar que també actuaven com a marcadors de territoris o de zones d'influència de les comunitats prehistòriques (Roqué et al., 1995).

Descripció: aquestes inscultures estan  repartides en 3 blocs, un central i altres dues situades a 60 metres vers el nord/nord-oest.

Els gravats no són molt profunds probablement fets per percussió directe a partir de repicat.  El bloc principal presenta una bàssia artificial, mes d’una desena de cassoletes i 2 reguerons que formen una T.  

Per saber-ne mes

E-Ruta: Dolmens de Fitor
Dolmen del Llobinar

Coordenades (lat,lon):41.90431N 3.084393E
Elevació: 317 metres

Us trobeu davant del dolmen del Llobinar. Aquest un sepulcre de corredor de cambra i amb un passadís que actualment no es visible (Tarrús, 1990). Les lloses que el configuren són de pissarra i durant la seva excavació al 1964 Lluís Esteva va poder confirmar que aquestes havien estat “clavades” al sòl natural i calçades amb pedres mes petites. Aquest monument hauria tingut un túmul artificial del que encara es poden apreciar algunes restes al voltant. Durant l’excavació es va poder documentar un enllosat artificial de pissarra, que ocupava la cambra i el corredor.

Degut a la seva posició el monument ha estat molt remenat. Així Esteva al 1965 comenta que hi havien 6 lloses in situ, mentre que Tarrús al 1989 en parla de 5. Actualment encara es poden observar aquestes 5. La conservació del monument no es gaire bona, degut a les intervencions passades i una manca d’un bon condicionament tant de la zona com del monument en sí.

El monument va ser descobert per Esteve Pericay, l’Esteve de la Cavorca als anys 50, qui informà a en Josep Botey i Riera. Aquest el donà a conèixer a Lluís Esteva, que l’excavà al 1964 i el  publicà al 1965.

Per saber-ne mes

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.