Temps  una hora 54 minuts

Coordenades 638

Data de pujada 7 / de maig / 2016

Data de realització de maig 2016

  • valoració

     
  • informació

     
  • Fàcil de seguir

     
  • Entorn

     
-
-
436 m
317 m
0
1,8
3,6
7,1 km

Vista 2714 vegades, descarregada 215 vegades

a prop de Romanyà de la Selva, Catalunya (España)

Gràcies Capità Haddock per la teva ruta "Romanyà Fonts-Dolmens-Paradolmens-Cistes-Menhir-Arbres Monumentals-Miradors", que engloba tants indrets interessants per conèixer!!!

RESUM: Dolmen de la Cova d'en Daina, Ruta dels Gegants del bosc (suros Alameda, Xato, de les Mentides), Menhir de la Murtra, Paradolmen de Pedres Grosses, Cista de la Carretera de Calonge, Mirador del Balcó del Cel i Mirador de Roca Grossa, amb impressonants vistes a les Gavarres (Romanyà de la Selva).

ACCÉS: L'església de Sant Martí és el punt de partida de la ruta, situada al nucli antic de Romanyà de la Selva, entitat de població del municipi de Santa Cristina d'Aro.

RECORREGUT:
- Pal indicador en creuar la carretera, veurem marques de GR.
- Antiga Era de Can Guitó.
- La Creu de Romanyà, dissenyada per l'arquitecte de Girona Fèlix de Azúa i inaugurada l'any 1904 és d'estil modernista i mesura uns set metres d'altura. Algun dels seus blocs pesa més d'una tona. Durant la Guerra Civil va patir desperfectes, i es va reconstruir a finals de 1945, afegint-li una imatge del Crist del Sagrat Cor amb els signes d'alfa i omega.
- MENHIR DE LA MURTRA: datat entre el 3.000 i el 2.500 aC i té una alçada d'uns 2'5 metres.
- Travessem la carretera: camí a l'altra banda, de la Ruta dels Gegants del Bosc.
- FONT DEL PRAT (seca): construïda el 1899, amb un abeurador de granit. A la dreta hi ha una petita capella amb una imatge de la Mare de Déu.
- Pedra curiosa, a la mateixa clariana de la font, envoltada de plataners, on veurem un pal indicador.
- SURO DE L'ALAMEDA, el més gran de Catalunya. Té una alçada de 22 metres i una copa de 27'5 metres de diámetre.
- Continuem per corriol planer paral.lel a la riera.
- Suro Petit de l'Alameda (15'8 metres i copa de 26 m de diàmetre).
- Corriol a l'esquerra, força tapat (tram emboscat...pantalo llarg ; )
- Enllaç amb la pista de sorra.
- SURO XATO (majestuós!) Té una alçada de 14'5 metres i copa de 30 metres de diámetre.
- PARADOLMEN DE PEDRES GROSSES: monument megalític emprat com a cambra funerària.
- Pal indicador: continuar a l'esquerra.
- CISTA DE LA CARRETERA DE CALONGE: lloc d'enterrament per inhumació pertanyent al neolític.
- Travessem la GIV 6612.
- Esplanada al costat de la carretera, amb una entrada de cine cap el dolmen (només falta la catifa vermella i els focos).
- DOLMEN DE LA COVA D'EN DAINA: magnífic, datat entre 2.700 y el 2.200 aC. El cromlec, cercle de pedres que marca el perímetre del túmul, té 11 metres de diàmetre i consta de 39 blocs de granit. El conjunt té 7'60 metres de llarg i 1'70 d'ample. Indispensable conèixer aquest dolmen tan anomenat.
- Cruïlla: pal indicador.
- Cementiri. Tomba de l'escriptora Mercè Rodoreda. Des de la reixa podem observar també una escultura dedicada a ella.
- Seguim GR (pista sorra).
- ABRIC D'EN CAMA, sense cap fita que el marqui, no es veu la desviació.
- Cruïlla. La pista de sorra continua pujant...poca ombra.
- Roques d'en Tini.
- Cruïlla: ens desviem a la dreta.
- CISTA DEL BOSC D'EN ROQUET (corriol no fitat).
- Mirador BALCÓ DEL CEL: roquissar amb panoràmiques vistes a les Gavarres. Enfront, a la llunyania, es divisa el Puig d'Arques.
- Retornem a la pista de la dreta
- BARRACA D'EN FURROI (segons ICC) o Ferroi.
- ROCA GROSSA o Balcó d'en Furroi. A part d'un magnífic mirador sobre un altre roquissar, és un sector d'escalada amb vies d'esportiva V, VI, VI. Veure http://www.wikiclimb.com/company/romanya/
- Asfalt :(
- Mas Poncet.
- SURO DE LES MENTIDES, al costat d'un camp, també magnífic.
- Girar dreta: pista de sorra, i als 15 metres, tombem a l'esquerra.
- Suro d'en Guiltó.
- La Creu de Romanyà.
- Fi de la ruta.
++++

CURIOSITATS:
"Romanyà de la Selva se situa al cor de la serralada de les Gavarres marítimes, a 325 m sobre el nivell del mar i a uns 6 km de Platja d'Aro, a la Costa Brava centre. L'entitat de població inclou, a més del nucli de Romanyà, els nuclis de Sant Miquel d'Aro i la Urbanització de Vall Repòs. La població de Romanyà es troba inserida al bell mig del massís de les Gavarres marítimes, que és un espai natural protegit (PEIN) per la Generalitat de Catalunya. Dins l'àrea de l'entitat de població, s'hi poden trobar les fonts de Romanyà (Font del Prat, font Josepa, font de la Vall, font Sotera, font del Llop i font dels Castanyers), diverses rutes i senders, a més d'un sender de Gran Recorregut (GR-92), paratges naturals (les Mirandes –amb el seu mirador sobre la vall d'Aro–, les Valls, la Castanyeda d'en Cama, l'Hort de Can Cama, el puig l'Aldric, el puig dels Dòlmens, el puig del Roquet o el puig d'en Ponç). Igualment, hi ha exemplars de grans arbres, com el Pi gros d'en Cama (un Pinus pinea) o el Suro gros del Senyal Vell (un Quercus suber). D'una altra, hi ha el patrimoni historicoarqueològic. En aquest cas, sobresurten dos elements: el nucli antic de Romanyà i els conjunts megalítics, habituals a la zona. Quant al nucli antic, consta de diverses masies i cases pairals, tot destacant la masia El Refugi o Can Güitó, l'església de Sant Martí de Romanyà –datant la nau de planta de creu grega del segle X i el campanar del segle XI– i la rectoria vella. Cal sumar-hi la creu del terme de Romanyà, d'estil modernista, i situada a l'era de can Güitó. Quant als conjunts megalítics, Romanyà disposa d'un dels conjunts funeraris (dolmen) més ben conservats de la regió: la Cova d'en Daina. Igualment, hom pot trobar el Dolmen del Roquet, la Cista d'en Güitó i alguns menhirs dispersos, com el menhir de la Murtra. Finalment, un altre patrimoni destacat és el literari, format pels espais de l'escriptora catalana Mercè Rodoreda, que visqué i escrigué a Romanyà, a més d'ésser-hi enterrada. L'any 1972 l'escriptora Mercè Rodoreda s'instal•là en un dels nous xalets de la urbanització adjacent al nucli de Romanyà, després de retornar de l'exili. Rodoreda morí l'any 1983 a Girona i fou enterrada al cementiri de Romanyà de la Selva, tal com ella havia desitjat. L'any 2014 el poble va retre homenatge a l'escriptora col•locant el bust que ella mateixa va encarregar a l'escultor Antoni Delgado abans de morir."

En 2008 es complien 100 anys del seu naixement i 25 de la seva mort-, pel què es va organitzar l'Itinerari Rodoreda, una ruta per llocs emblemàtics en els quals l'escriptora catalana més internacional va trobar inspiració per crear a personatges inoblidables com Teresa Goday, de 'Mirall trencat'. Lluny del soroll de Barcelona, ​​la tranquil·litat d'aquest poble a la serra de les Gavarres la va captivar de manera definitiva i així ho va demostrar en nombroses aparicions públiques. No obstant això, el seu amor per Romanyà va quedar plasmat també on millor podia: en les seves novel·les. De forma directa o indirecta, Rodoreda li va tornar a Romanyà la pau que el poble li havia atorgat després de dècades de l'enrenou sord que va ser la postguerra i l'exili.

Així, Romanyà apareix especialment en 'Mirall trencat' on fins i tot el jardí de la casa del personatge principal és un reflex del que era el seu jardí llavors, tan ple d'alzines. Però obres menors de l'escriptora (no obstant això, merescudament estudiades i llegides en el món sencer) també es van gestar amb l'encís de Romanyà com a teló de fons, fins al punt que molt probablement ni 'Viatges i flors' ni 'Quanta, quanta guerra 'haguessin estat el mateix si Mercè Rodoreda no hagués recalat entre les verdes muntanyes d'un Romanyà que ara recorre a les fotos antigues allà on no es pot veure el rastre del poble que va conèixer Rodoreda.

La visita, que pot ser guiada o pot fer-se per lliure seguint els plafons informatius que el poble va preparar per a l'any commemoratiu, passa per tot el nucli i arriba al Mirador de les Mirandes des d'on el paisatge es revela impressionant amb vistes a la Vall d' 'Aro i els Pirineus. "El lloc més dolça de Catalunya", va escriure Rodoreda. Fins que un no va, no acaba d'entendre-ho.

Si es vol, la ruta pot ampliar-se amb una visita a l' dolmen de la Cova d'en Daina on l'escriptora va voler "captar la influència màgica dels corrents tel·lúriques i dels corrents aeris " o fins i tot al cementiri de Romanyà , on va ser enterrada a 1983 als peus d'un xiprer . " Que m'enterrin on mori. Tant me fa . El panteó de la família, el nínxol de la família ... la cova dels esquelets ... quina misèria , què petit tot".
***

"A la població hi ha un itinerari marcat amb dotze panells situats en altres tants punts relacionats amb la vida de l'escriptora a la localitat, que van ser instal·lats en el 2008 amb motiu del centenari del seu naixement. En cada un d'ells hi ha un breu text extret de les obres anteriorment citades de Mercè Rodoreda o del pròleg que va escriure, poc abans de morir, per a la vintena sisena edició de La plaça del Diamant. D'aquesta manera, la ruta pot realitzar per lliure o apuntant-se a algun dels itineraris teatralitzats que organitza l'Ajuntament de Santa Cristina d'Aro. A la plaça de l'Església, per exemple, podem llegir aquest fragment: «Les Gavarres, Totes 1 alzinar, a l'hora de la posta Quan el sol els besa de biaix, semblen de vellut. Em vaig trobar, doncs, Davant d'1 dels paisatges més Dolços de Catalunya. Les temporades que Abans passava a Barcelona ara els passo a Romanyà de la Selva, Davant d'aquestes muntanyes segures, sempre verdes, que em donin Grans quantitats de pau, a mi, que durante anys he Fet, o he hagut de fer, de pedra que rodola »(les Gavarres, totes un alzinar, a l'hora de la posta quan el sol les besa de costat, semblen de vellut. Em vaig trobar, llavors, davant d'un dels paisatges més dolços de Catalunya. les temporades que abans passava a Barcelona ara les passo a Romanyà de la Selva, davant d'aquestes muntanyes segures, sempre verdes, que em donen grans quantitats de pau, a mi, que durant anys he fet, o he hagut de fer, de rodamón)."
Era de romanyà
La creu de romabyà
Menhir de la Murtra
Font del prat (seca)
Suro de l'Alaneda, el mes gran de Catalunya
Suro de l'Alameda
Ull corriol esq tapat
Pista sorra
Suro Xato (majestuós!)
Paradolmen de Pefres Grosses
Pal indicador. Girar eaq
Cista de la carrerera de Calonge
Esplanada
Dolmen de la Covs d'en Daina
Interior
Cruilla pal ind
Cementiri. Tomba imonent mm
Abric d'en Cama
Roques d'en Tini
Cruilla.
Cista del Bosc d'en Roquet (corriol no fitat)
Balco del cel. Mirador natu sobre....
Barraca d'en Furroi
Balcó del marimuntantñya...... instal raoel
Suro de les Mentides
Suro d'en Guiltó

4 comentaris

  • forokill 13/10/2016

    He fet aquesta ruta  veure detalls

    Ideal para pasar la mañana en familia.

  • Foto de Xavi.llena

    Xavi.llena 09/12/2017

    He fet aquesta ruta  verificat  veure detalls

    Ruta molt agradable per fer amb familia

  • Francescsanchez 26/08/2018

    He fet aquesta ruta  verificat  veure detalls

    Ruta magnífica. Moltes gràcies per compartir-la

  • Foto de Sandra ole

    Sandra ole 26/08/2018

    Gràcies pel comentari, me n'alegro!

Si vols, pots o aquesta ruta.