Temps en moviment  3 hores 12 minuts

Temps  5 hores 25 minuts

Coordenades 1960

Data de pujada 25 / d’octubre / 2020

Data de realització d’octubre 2020

-
-
1.523 m
1.132 m
0
3,1
6,2
12,44 km

Vista 14 vegades, descarregada 4 vegades

a prop de Joanetes, Catalunya (España)

Del Coll de Bracons al Puigsacalm, per la Collada de Sant Bartomeu i la Font Tornadissa, és una molt bella, i concorreguda, excursió, per fagedes i calmes altives, fins a un cim emblemàtic, amb una panoràmica impressionant, al cor de la Catalunya Vella, que ens deixarà un record grat i inoblidable!
Vam deixar el cotxe al voral de la carretera, força ampli, un bon tros enllà Coll de Bracons a la vessant de Joanetes. Hi havia molts cotxes.
L’inici és un xic complicat, cal flanquejar en ascensió o grimpar pel marge nord del mateix Coll de Bracons, cota 1.132 m. Un marge força vertical, tallat a la marga blava, la roca calcària del país. Superat aquest marge trobem el corriol que ascendeix més o menys per la carena de la roca del Corb, en direcció nord. Anem pujant, decididament, pel corriol durant uns 500 m i trobem una divisió. Els dos ramals serveixen per anar al Puigsacalm. El de l’esquerra pel coll de Sant Bartomeu, en direcció nord-oest, que és per on vam anar. El de la dreta hi va més directe, per la carena dels Tossells i el puig de les Civaderes, en direcció nord-nord-oest. Seguim ara en flanqueig, per la fageda, en ascensió més suau, durant 1 km, fins a la collada de Sant Bartomeu, 1.252 m, entre la Serra de Curull a l’esquerra, i els Clivillers a la dreta, la serralada del Puigsacalm.
A la collada de Sant Bartomeu tombem a la dreta, en un petit tram, per la carena, cap a l’est. De seguida, però, anem pel flanc, cap al nord, per fageda, en ascensió suau, durant 1,5 km, que trobem una cruïlla amb panell indicatiu, cota 1.270 m. Tirem cap a la Font Tornadissa, direcció nord-nord-est i en 500 m som a la Font-Tornadissa, cota 1.300. Un bell indret constituït per la font pròpiament dita, una canal rústic que du l’aigua fins a una petita bassa rectangular, de pedra obrada, sota un faig considerable, tot el voltant cobert d’una catifa moradissa de les fulles caigudes de la fageda, en un ambient de llum tamisada pel brancam dels arbres i de sons ambles esmorteïts per la vegetació.
Ascendim en direcció nord-nord-est per les calmes inclinades dels Rasos de Manter, durant 300 m, fins a una, lamentable, pista de 5 m d’ample, cota 1.350 m. Esperem que el pas del temps vagi esborrant o mitigant l’impacte visual i ambiental d’aquesta pista i d’altres més, maldestres, que s’estenen pels rasos. Seguim ascendint cap el llom dels Rasos de Manter, procurant deixar la pista i seguir pels corriols, en direcció est, durant uns 200 m. Seguim ascendint pel llom durant uns 300 m, fins una tanca de bestiar, a l’entrada d’una fageda a les altures, cota 1.418 m. La creuem i anem ascendint per la carena del Puigsacalm, direcció est-nord-est, fins al cim del Puigsacalm, cota 1.514 m, punt culminant de l’excursió i de la Serralada Transversal de Catalunya.
La vista de 360º des del cim comprèn tota la Catalunya Vella. Mirant a tramuntana, d'esquerra a dreta, distingim: l’imponent Puigmal, l’altiu Bastiments, la calma del pla Guillem, el majestuós i gràcil Canigó i la feréstega alta Garrotxa, coronada pel detectat Puig de Bassegoda. A llevant ens sorprèn la ubèrrima baixa Garrotxa, destacant, a primer terme, la ben treballada plana d'en Bas i les ben posades cases de Sant Esteve d'en Bas, i, al fons, difuminat, blavís i formós, el golf de Roses. A migjorn continua la intricada i boscosa Serralada Transversal, de la qual n’estem al punt més alt i en distingim la Serra de Cabrera, al mig del Collsacabra. De migjorn cap a ponent contemplem les nostrades i emblemàtiques serralades del Montseny, Sant Llorenç del Munt i Montserrat. De ponent a tramuntana albirem, misteriosa i distant, la Serra del Verd i l’esvelt, precís i imposant Pedraforca. Tot plegat un gaudi treballat i encisador!
De tornada vam seguir el camí d’anada, de baixada sempre més amable, i més encara amb el fullatge en gradació de tonalitats que comprenen, en transició suau, grocs, ocres, roigs i malves, més destacats a contrallum de cada reconfortant ullada de sol d’una freda i ventosa tarda de ben entrada la tardor.
Intersecció

Cap amunt

Arbre

Faig centenari i Boix Grèvol

Intersecció

Endavant

Arbre

Faig centenari

Arbre

Faig centenari de moltes besses

Collada

Coll de Sant Bartomeu

Intersecció

A la dreta, cap el GR

Intersecció

Cap a la Font Tornadissa

Font

Font Tornadissa

Intersecció

A la dreta, per les fites i corriol

Intersecció

A la dreta, cap el Puigsacalm

Intersecció

A mà esquerra, cap a la fageda, deixem el Ras de les Civaderia

Intersecció

Cap al Puigsacalm

Intersecció

Cap a la carena

Cim

Pigsacalm

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.