Temps  7 hores 29 minuts

Coordenades 1770

Data de pujada 31 / de juliol / 2017

Data de realització de juliol 2017

-
-
2.051 m
1.080 m
0
3,3
6,7
13,33 km

Vista 202 vegades, descarregada 2 vegades

a prop de Toses, Catalunya (España)

La Serra de Montgrony és una serra situada a cavall de les comarques del Berguedà i del Ripollès, als municipis de Castellar de n'Hug (Berguedà) i als municipis de Campelles, Gombrèn, Planoles i Toses (Ripollès), des del coll de la Creueta (Berguedà) a 1921 m., fins que acaba al riu Freser (Ripollès).

L'elevació màxima és de 2056 metres que corresponen al cim de Costa Pubilla. Abasta des de la Berruga (1786 m) fins al cim de Pedra Picada (2010 m) passant pel coll Pan (1749 m), la Covil (2002 m), el coll de Coma Ermada (1876 m), el Costa Pubilla, coll de la Bona (1889 m), l'Emperadora (1962 m) i el coll del Remoló (1871 m).

Presenta una certa heterogeneïtat litològica estructural que accentua el caràcter abrupte del seu relleu, modelat pels processos geodinàmics externs recents, i dóna lloc a una gran diversitat paisatgística. S'hi poden trobar materials des de l’ordovicià fins a l’holocè, en una sèrie incompleta, però litològicament molt variada.

Cal tenir en compte el pasturatge incontrolat de la vaca bruna dels Pirineus; si hi ha sobrepastura sense un període suficient perquè la vegetació es recuperi, el sòl nu passa a ser visible i s'erosiona fàcilment. La sobrepastura és també causa de l'extensió de plantes invasores no natives i de males herbes. Algunes àrees petites tenen un cert risc geològic de corriment de pendents localitzats i caiguda de blocs. També cal esmentar la vulnerabilitat de les comunitats vegetals boreoalpines dels nivells més elevats i ombrívols de la Serra.

Hi ha una gran diversitat d’hàbitats i espècies d’interès comunitari; s’hi allotja una fauna vertebrada altimontana i subalpina, així com una rica fauna invertebrada. Es caracteritza pel fet que té una de les poblacions més meridionals de gall fer (Tetrao urogallus), situada en un ambient amb clara influència mediterrània
Vegetació i flora

Hi són presents diverses comunitats vegetals, adaptades als diferents estrats altitudinals amb una notable influència eurosiberiana.

La vegetació de les solanes més baixes de la part més meridional del torrent de Grats té certa influència mediterrània, amb elements més termòfils característics de les rouredes amb boix (Buxo-Quercetum pubescentis); als estrats altitudinals superiors, podem trobar fagedes (Buxo-Fagetum) i els típics dominis de la pineda de pi roig (Hylocomio-Pinetum sylvestris), que pugen fins als 1300 - 1400 m, on apareixen ja formacions d’avetosa calcícola (Buxo-Abietum albae), comunitat de transició entre les pinedes de pi roig i pi negre (Pulsatillo-Pinetum uncinatae). Els boscos altimontans tenen disseminats clars de pastures d’accentuada influència antròpica, molts dels quals podien haver estat entollats en el passat, atesa la presència de diverses torberes baixes alcalines existents en llocs similars. És remarcable la vegetació rupícola, com ara els tàxons Saxifraga longifolia.

La fauna vertebrada és típicament pirinenca i presenta una sèrie d’espècies importants com l’isard (Rupicapra pyrenaica) i elements importants de caràcter forestal, com el gall fer, el picot negre (Dryocopus martius) i altres. També hi és present l’àguila daurada (Aquila chrysaetos). Quant als invertebrats, conté elements molt interessants, com alguns aràcnids cavernícoles i heteròpters.

Descripció de la ruta

A l'altra banda de la via,a l'estació de Toses, hi ha un corriol que s'enfila a llevant. És el camí de l'oreneta, amb senyals grocs, que seguirem. A mesura que guanyem alçada millora la vista sobre el poblet de Toses, on destaca la seva església de Sant Cristòfol. En un pal indicador (km 0.5), seguim a la dreta, sempre en ascens. Més endavant, a la propera bifurcació (km 0.8) de nou a la dreta i a la següent (km 1), a la dreta i poc després a l'esquerra. Arribem a un pla, el Cortal de l'Hoste (km 1.2), on seguim la pista, en ascens. A la bifurcació de pistes (km 1.7), la de la dreta, en ascens, com no. Arribem al Pla de Querol (km 2.2), un pla herbat que creuarem a migjorn a la recerca d'un corriol (km 2.4) que puja per la baga de la Costa Borda en direcció sud-est fins arribar als Plans del Ginebrar (km 3.2).

S'acaba l'ascens constant i comencem a tenir vistes excel·lents de tot l'entorn. Seguim en direcció sud-est, ja amb un ascens molt suau, fins arribar al Collet de les Fontetes de Castellar (km 3.9), on guanyem la carena i on comença l'ascens al Pedra Picada, que té un "camí" amb senyals vermells. El cim (km 4.8) regala grandioses vistes de tot l'entorn, on destaca el Puigmal, el Pedraforca i el massís del Montseny a l'horitzó.

Baixem per llevant fins el Coll del Remoló (km 5.8) i evitem el cim de l'Emperadora per la seva vessant nord -bé, qui vulgui pujar-lo, pot fer-ho-, arribarà igualment al Coll de la Bona (km 6.7), on comença l'ascens al Roc dels Llamps o Tossal de Meians, al costat d'un tancat de bestiar. En ple ascens hi trobem un búnquer (km 7.1). Un cop al cim (km 7.5) ja veiem el Costa Pubilla a llevant, al que hi arribem després de fer el sifó (km 8). Fins aquí, les vistes han estat impagables.

Baixem a llevant cap el Coll de Coma Ermada (km 8.7), on girem en fort descens a nord-oest fins trobar un corriol, que seguim a ponent planejant fins el Fortí de Font Negra (km 9.4). Girem al nord en fort descens, seguint una altra tanca de bestiar, fins al Coll Roig (km 9.8). Creuem el petit prat herbat i seguim en forta baixada fins a trobar un corriol, que torna a planejar -en aquest tram, cal anar en compte amb els senyals grocs, que estan força amagats-. Arribem a un collet rocós (km 10.4), on comença un lleuger descens vers el nord. Un pal indicador dins el bosc (km 10.9) marca l'inici d'un fort descens per un corriol cap al nord-est fins arribar a un prat, que creuem al nord. És el Coll Garroter (km 11.7). A partir d'aquí, l'itinerari va sortejant un seguit de prats entre els arbres, cal estar molt atent als senyals grocs, difícils de trobar en alguna ocasió. Seguim a la dreta fins a un altre pla (km 11.8), on també anem a la dreta passant quatre arbres mal comptats i nou prat, que voregem cap al nord-est fins a trobar un pista relativament amagada a l'esquerra en un bosquet. Arribem a un altre prat (km 12), de nou a la dreta i el voregem fins a trobar un corriol que baixa per dins el bosc fins a trobar una pista travessera (km 12.3). La creuem -compte amb els senyals grocs- i seguim per una drecera per dins el bosc que baixa fortament pel Clot de les Vernedes, primer a llevant i després vers el nord. En alguna clariana ja s'endevina l'estació de Planoles. El recorregut aquí és molt ombrívol i humit, cal compte amb les relliscoses pedres.

Arribem a una pista (km 12.9), que seguim a l'esquerra, i creuem a gual el Rigard (km 13), seguint per la pista fins al camp de futbol (km 13.1), on tombem a llevant en ascens fins a un carrer paral·lel a la via, sota l'estació del tren. Una petita escala puja a l'extrem de l'andana de la via desviada de l'estació de Planoles (km 13.3), on hi ha un bar que ens permetrà recuperar forces.

Índex IBP: 105.
El poble de Toses està situat a 1.444 m. d’alçada, al fons de l’estreta vall que forma la unió dels diferents torrents que davallen de les capçaleres del Rigard, al peu de la muntanya de Meians. Essent un dels més antics de la Vall de Ribes, el poble de Toses, citat ja al 839 dC. com a Tosos, era el centre jurisdiccional de la seva vall. Concretament ho era el Castell de Toses, que està a un quilòmetre per sobre del poble, pertanyent als Urtx, familia noble de la Cerdanya, i ben documentat des del segle XIII. Les cases de Toses, moltes restaurades recentment, tenen una disposició esglaonada, i donen una aparença fortificada a la població. L’arquitectura de Toses, amb trets particulars respecte els de la resta de la vall, destaca per la proliferació d’arcades, que ennobleixen el seu paisatge. Un altre tret característic, són els porxos, edificacions dedicades a l’ús agrícola i ramader que es troba al costat de cada casa formant un petit pati. Toses, que des de l’obertura de l’estació del ferrocarril transpirinenc, va dependre d’ell per a les seves comunicacions, ha aconseguit trencar en els darrers anys les dificultats per a arribar-hi amb cotxe, amb l’asfaltat de l’eix viari que des de Planès (Planoles) passa per Fornells i arriba al poble, així com el condicionament i asfaltat de l’accés des de la Collada que fa que amb només 9 min. es pugui anar des de Toses fins a les pistes d’esquí de La Molina.
Els boscos esdevenen prats alpins. Fàcil de trobar-hi pastures.
Cim coronat per un martell que pica un conglomerat. Impressionants vistes als quatre punts cardinals.
Avantcim del Costa Pubilla.
També anomenat cim de Pla de Pujalts, no és el més alt de la serra però potser sí el més important. Està inclòs dins de la llista dels 100 Cims de la FEEC. Des d’aquí, bones vistes dels cims de Núria, amb el pic de Dòrria en primer terme, davant del gegant Puigmal, així com el Pedraforca i el Cadí. A migjorn, es pot veure el Montseny i els Cingles de Bertí -tiro cap a casa-.
Coll que separa les valls que baixen a l´oest (dreta) cap a Nevà i a l´est (esquerra) cap a Planoles. Seguim cap a Planoles segons indica el pal vertical que trobem al coll, en un tram poc evident -els senyals grocs ajuden molt, però és com una gimcana, costa de trobar-los-. En aquest coll acaba una pista que ve del coll de Prat de Jou i Campelles. El camí ara és boscós i més irregular que el que hem seguit fins ara. Va faldejant el pic d´El Cogulló per l´est fins que travessem un petit coll tallat a la roca.
Inici del descens fort.
El Rigard és un riu que neix a la Collada de Toses i davalla fins a la seva desembocadura al riu Freser, a la localitat de Ribes de Freser. Forma doncs part de la conca del riu Ter.
Planoles es veu travessat per dues grans vies de comunicació: La carretera N-152 (la mítica Collada de Tosses), i la via del Ferrocarril Transpirinenc, que igual que la carretera, uneix Barcelona amb Puigcerdà. Són totes dues obres d’enginyeria cabdal a la seva època, que seguint les antigues vies tradicionals de comunicació entre la conca del Ter i la Cerdanya, van trencar l’aïllament que històricament havien imposat les dificultats en la comunicació a través d’unes muntanyes imponents de clima extrem a l’hivern. Aquest aïllament històric ha ajudat a conservar els principals valors d’un territori que durant l’alta edat mitjana va ser bressol d’una nova cultura amb una acusada identitat, que poc a poc es va estendre pel que avui és Catalunya. Fins als nostres dies han arribat com a testimoni d’excepcional bellesa i valor artístic d’aquella època unes esglésies romàniques que conserven el seu interior tota l’espiritualitat dels seus creadors. Les antigues cases, caracteritzades per la rusticitat i senzillesa de la pedra i la llosa, tenen com a contrapunt boniques cases d’estiueig, els propietaris de les quals s’han vist atrets pels infinits valors naturals d’uns paisatges esclatants de verd tot l’any, excepte a l’hivern, quan la neu cobreix la vall de blanc, fent els esports d’hivern, i en concret l’esquí, la principal activitat d’oci, que es pot practicar a les veïnes estacions de Núria, Masella i La Molina. El municipi de Planoles, està format pels pobles de Planoles i de Planès. A més hi ha 6 veïnats o nuclis dispersos (Can Fosses, Les Casetes, El Molí, Cruells i el Serrat, l’Aspre i El Puig.
Búnquer per observació i comandament de batalló. Conjuntament amb quatre més per metralladora, un sota el Coll del Remoló, un en els Plans de Nevà i dos pel Coll Roig, i un conjunt de tres entrades pel solell del Tossal de Meians, conformen el que hauria de ser el Centro de Resistencia 45bis, que defensaria el flanc sud dels CR 44, 45 i 46, que atacarien una invasió que entrés per la carretera de la Collada de Toses. També es van construir entre el 1950 i el 1952, en la darrera fase constructiva de l’obra.
Principal cruïlla de la serra. Des d´aquest amplíssim coll podem baixar cap a Grombrèn i el Santuari del Montgrony al sud, mentre que cap al nord tenim a tocar el coll Roig, collet que dóna accés a Nevà o Planoles. Cap a l´est i a través del coll de Pan, podem arribar-nos fins a Campelles. En aquest coll trobem les marques grogues del tram d´El Camí que va de Núria al Santuari del Montgrony. A partir d´ara i fins a Planoles seguirem sempre aquest abalisament. Des del coll podem veure el pic d´El Cogulló i just davant el coll Roig, al nord oest. Des del coll agafem el camí (de vegades confús pels nombrosos camins fets per les vaques que solen pasturar a la zona) en direcció oest, passant sota el pic de Costa Pubilla a través d´un tram de bosc de pi negre.
Cruïlla de camins. Podem agafar tants camins per baixar cap al nord a Nevà i Fornells, com al sud cap a Castellar de N´Hug. Continuem per la carena de la serra, ara enfilant camí amunt als pics del Roc dels Llams i el Costa Pubilla
Al davant tenim el coll de l'Emperadora. L'evitem pel seu vessant nord, però si hi ha ganes de fer quatre cims en lloc de tres, endavant, no hi ha pèrdua.
Arribem a la carena de la Serra del Montgrony. Abandonem les marques grogues que hem seguit des de Toses per emprendre la pujada en direcció sud-est (a l’esquerra segons pujàvem). De tant en tant trobarem senyals vermells.
Petit coll que no és més que un esperó que baixa del cim d´El Cogulló. El camí passa per frondosos boscos de pi blanc i boix mentre perdem alçada ràpidament.
Creuem la pista travessera, "saltant" un filferro pel bestiar. És un dret descens pel Clot de les Vernedes amb el torrent Cornet a la nostra esquerra segons baixem. El camí, fressat, però on haurem de parar atenció per no perdre’l, és força emboscat i humit i no hi ha massa senyals.
Aquest búnquer és un més de la xarxa de punts de vigilància que es construïren després de la Guerra Civil per a controlar el pas fronterer. Segurament també formava part de la línia P (línia Gutiérrez) de la xarxa de fortins construits secretament per Franco a fi de protegir la frontera d’un hipotètic atac aliat a finals de la Guerra Mundial.
Seguim la pista de la dreta, en lleuger ascens. La pista va perdent entitat a mida que guanya alçada.
Gran esplanada que puja cap a la serra del Montgrony. Hem d’estar alerta en aquest punt, atès que el corriol que hem de seguir surt de la part sud del Pla de Querol. Seguim el sender amb marques grogues que puja força dret entre boscos de pi blanc
Collada poc marcada (passem uns metres a llevant) enmig d’un gran prat que separa els termes municipals de Planoles i Toses. Caminem per una zona on el camí passa entre grans prats alpins amb bones vistes (Coma Rossa, Prat de Dalt i el darrer el Pla del Prat) on ens poden despistar de seguir correctament el camí.
Pla on trobem la pista del Camí de les Planes.

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.