-
-
1.933 m
1.058 m
0
3,0
5,9
11,85 km

Vista 80 vegades, descarregada 4 vegades

a prop de Canalda, Catalunya (España)

Comencem a la plaça de l’església (1.175 m), passem pel costat de l’Estudi i pugem per la dreta pista tot seguint les marques del GR1. Deixem a l’esquerra la caseta del transformador, passem la Casanova per sobre, travessem la carretera i per la mateixa pista continuem cap a llevant de la Roca de Canalda. Revoltem la Roca per la mateixa pista i uns metres més endavant de la rasa deixem l’ample camí per l’antiga pista a l’esquerra que passa per la roca despullada. Un revolt i sortim de nou a la pista en una petita esplanada anomenada la Teuleria (1.440 m).

Agafem un camí ample cap a l’oest i després sud, tornem a travessar la rasa de Comalba i enfilem fins a les Saleres (1.475 m). Continuem per un camí de ròssec que marxa en direcció al cim del Puig Sobirà, el corriol passa per l’obaga d’un estrat aixecat de conglomerat. Bastant més endavant agafem un corriol a l’esquerra. Si seguíssim recte també arribaríem al mateix lloc, però el de l’esquerra no és tan dret i més bonic, amb bones vistes cap a llevant i un formós bosc de pi rajolet. El camí, a estones planejant, ens va acostant al cap del cingle de la Roca de Canalda. Més endavant, en una cruïlla de camins agafem el de l’esquerra. Cap el nord veiem el relleu accidentat del Port del Comte: Gespeguera, Portet, torrent d’Urdoll, les Morreres, i més enfonsat, el tossal de l’Àliga. El recorregut segueix arran de carena, podem seguir qualsevol dels múltiples corriols de bestiar que hi ha.

Sortim a un prat de muntanya, els Colls (1.700 m). Si ens acostem arran de cingle i el dia acompanya, podem contemplar més de mitja Catalunya. Al nord les Morreres i, si girem en el sentit de les agulles del rellotge, Encija, Rasos de Peguera, Bastets, Busa, amb el santuari de Lord i Sòbol a sota, Montseny, Montcau i la Mola, Montserrat, les muntanyes de Tarragona, i als nostres peus la Depressió Central amb Solsona i el pantà de Sant Ponç que destaquen. La paraula coll normalment significa pas entre muntanyes i prové del llatí collum, però algunes poques vegades ha derivat de collis que significa puig o turó. A nosaltres ens sembla que aquest darrer significat és el que s’escau a aquests Colls.

Baixem una miqueta per travessar un collet i enfilem fins a una bassa. Ara el camí volta el Puig Sobirà planejant. Tot aquest camí és fresat pel pas habitual dels ramats d’ovins. A mesura que avancem va augmentant el pendent fins arribar a les Credes, un coll que ens separa del Montnou. (Als mapes de l’ICGC el bateja erròniament amb el nom dels Colls). Si baixéssim per l’altre costat aniríem a la pista que farem de baixada. Al mateix coll agafem un corriol a l’esquerra que puja al cim pel vessant obac. A estones planeja i altres puja suaument fins que arribem a l’extrem occidental del Puig Sobirà. Ara ens cal seguir quasi mig quilòmetre de carena cap a llevant per arribar al cim principal i més alt del Puig Sobirà, 1938 m d’altitud. Al cim, des del 2018 hi ha un indicador metàl·lic amb el nom i l’alçada del cim, i una llibreta de firmes.

Reculem uns quatre-cents metres pel mateix camí carener i ens desviem una mica a l’esquerra per fer el segon cim, amb un vèrtex geodèsic a 1.924 m d’alçada. Aquest cim té una bona vista sobre ponent: els Montsecs, serra d’Aubenç, el Turb, Carreu, Boumort... i el Pirineu.

Per baixar anem a trobar un corriol que passa per la carena nord-occidental i que baixa dreta fins a la pista que per l’esquerra va a coll de Forns (1.832 m). Nosaltres la seguim a la dreta quasi un quilòmetre. En un revolt tancat la deixem i continuem en el mateix sentit per un corriol. El camí va per sobre i paral·lel a la pista mentre va baixant suaument o planejant. A poc més de de cinc-cents metres, a la collada del Tancat (1.735 m), abandonem la vall del Montnou, canviem de vessant i ens enfonsem per un corriol cap al Clot de l’Abella. Baixem fent ziga-zagues. Hi ha algun tram una mica perdedor. Sortim a una pista de desemboscar, molt abandonada i amb arbres al mig. La seguim a la dreta, fent esses anem baixant. Hi ha alguns trams de pista una mica desdibuixades. Hem de tenir dues referències clares, el tossal de l’Àliga que hem de passar per sota i sempre hem d’anar pel vessant dret de la riera de Canalda que no travessarem mai. Si que hem de creuar algunes rases menors i una amb un bon esvoranc.

Si no ens hem perdut trobarem una pista a prop de la riera de Canalda que fa la volta al tossal de l’Àliga en direcció sud. Passem pels antics camps de plana Redona, sota el tossal (1.450 m). Una esllavissada els va mig tapar i va perdre un tram de camí. Seguim per entre les pedres fins a recuperar la pista. Arribem a la Teuleria i repetim el camí d’anada: agafem el corriol a la dreta, recuperem la pista, revoltem la Roca, baixem, travessem la carretera, passem pel costat de la Casanova, el transformador i arribem a Canalda.

Veure més external

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.