Temps  6 hores 31 minuts

Coordenades 1604

Data de pujada 9 / de març / 2016

Data de realització de març 2016

-
-
459 m
28 m
0
5,7
11
22,7 km

Vista 1675 vegades, descarregada 66 vegades

a prop de Montcada i Reixac, Catalunya (España)

Excursió que sortint de l'Estació de Montcada Ripollet de la R-3 segueix aproximadament la Ronda Vallesana en un recorregut bonic i molt panoràmic per la Serra de Marina que passa per Sant Pere de Reixac. el poblats Iberics de Les Maleses i Puigcastellar, passa a tocar de la Conreria i l'Hospital de Can Ruti, per Sant Jeroni de la Murtra, l'ermita de Sant Climent , passa per diverses fonts i torna de nou a Montcada en un recorregut circular.

Llocs a destacar

Sant Pere de Reixac. És un exemple d'arquitectura romànica religiosa, tot i que documentalment sembla provat que en dates del segle X, Reixac tenia temple i que al constituir-se en església parroquial cap a l'any 1028 s'hauria engrandit. L'estat actual és producte de la restauració a que ha estat sotmesa, a partir de la seva reconstrucció l'any 1676, i després més recentment s'han anat fent millores per a la seva conservació. La porta d'entrada, orientada a migdia, és d'arc rodó de mig punt i adovellada, decorada amb una motllura que ressegueix tot l'emmarcament per l'intradós. El temple és de planta rectangular i a l'interior s'hi distribueixen dues naus orientades de l'est a l'oest. La nau més gran exterioritza un absis quadrangular i la més petita dibuixa a l'exterior un absis circular, en els dos casos finestres amb esplandit que donen llum a l'interior. Seguidament del mur de migdia s'estén el cementiri de la parròquia. La coberta és de teula àrab. El campanar, adossat al mur de migdia, presenta dos cossos ben diferenciats. El primer és quadrat i sembla ser originari de la primera època de l'església encara que també podria ser anterior i formar part d'una torre de defensa o de guaita. El segon cos és de planta octogonal i consta de dos registres, un primer pis i separats per una motllura un segon en el que s'obren quatre finestres amb arc de mig punt. Els murs presenta uns carreus ben escairats, sobretot en el primer cos i fa pensar que el segon fou fet amb elements reaprofitats en la reconstrucció de l'església el 1676. La finestra, és rectangular; la pedra de la llinda ofereix un treball dins les variants de l'arc conopial-flamíger. La llinda reposa sobre sengles pedres també treballades a fi i a efecte de donar més èmfasi a l'obertura de l'arc.

Poblat Ibèric de les Maleses.El jaciment laietà de les Maleses ha estat objecte de diverses intervencions des de l'any 1928, moment en què la secció d'Arqueologia i Història de l'Agrupació Excursionista de Badalona realitza una primera intervenció. Posteriorment les tasques d'excavació van ser continuades per la Unió Excursionista de Catalunya de Gràcia. Durant els anys 1943-1948 i 1955-1956 intervé al jaciment Josep Maria Cuyàs i posteriorment Joaquim Font i Cussó, J.Fàbregas Bagué, l'agrupació d'A.G.E.S. de Santa Coloma de Gramenet i el Centre Espeologic Alpí Vallesa (CEAV) de Montcada Cant Sant Joan.

L'any 1982 es publiquen dos articles referents a jaciment de les Maleses. L'excavació es va plantejar a la zona sud-est del jaciment i va permetre documentar cinc habitacions, un bancal i possiblement una sitja. El 1980, el jaciment va ser víctima de saquejos.
A partir de l'any 2000, Mercedes Durán i Gemma Hidalgo assumeixen la gestió, coordinació i direcció d'un programa d'investigació a les Maleses, que ha vingut desenvolupant fins a l'actualitat un total de 9 campanyes d'excavació.

La Conreria. Està situada en el límit del municipi de Tiana amb el de Sant Fost de Campsentelles. Es troba al punt més alt de la carretera B-500 que va de Badalona a Mollet, coneguda com la "carretera de la Conreria". El topònim comprèn també una sèrie de boscos.
La Conreria comprèn un conjunt d'edificis i terrenys amb orígens al segle XIII, quan es fundà com un convent de monges agustines, aleshores considerat al terme parroquial de Sant Fost. Al segle XV fou adquirit per la cartoixa de Vallparadis de Terrassa, on s'instal·là la comunitat, alhora que començava la construcció del nou monestir (i actual Cartoixa de Montalegre) on baixaren a mitjans del XV. Aleshores el vell convent fou destinat a granja o conreria del monestir, dirigida per un cartoixà, el Pare Conrer. Això durà fins al 1835 quan tant la Cartoixa com la Conreria foren desamortitzades. Poc després l'edifici es convertí en hotel i restaurant, funció que tingué fins al 1932, quan fou destinada a Sanatori de Tuberculosos. El 1940 s'instal·là el Seminari Menor de Barcelona, fins que el 1998 tancà les portes. Des d'aleshores i fins al moment funciona com a casa de colònies La Conreria, gestionada per la Fundació Pere Tarrés.

Hospital de can Ruti. L'hospital està ubicat en els terrenys on estava antigament la masia de Can Ruti, datada del segle XVI.[1] Està situat dalt del turó que separa les valls de Canyet i de Pomar de Badalona.
El nom deriva de "Ca n'Urrutia" que és el nom de la família que s'hi va establir un temps després de la guerra de 1714. Anteriorment es deia Mas Viver. De Ca n'Urrutia, la gent va començar a dir-ne Ca n'Urruti i posteriorment Can Ruti per abreujar.
La construcció el 1973 de l'hospital va ser polèmica per què va comportar la destrucció de la masia. El nom oficial, però, és el de Germans Trias i Pujol, en honor als metges i catedràtics Joaquim Trias i Pujol (1888-1964) i Antoni Trias i Pujol (1892-1970), germans i nascuts a Badalona.

Sant Jeroni de la Murtra. Fundat al segle XV, la visita a aquest monestir de l’orde jerònima ens aproparà a la vida monàstica i a la societat feudal així com a l’estil gòtic, tot a través d’un recorregut pels espais més significatius de l’edifici: el sistema defensiu, el refetor, la cuina, l’església i el claustre, on trobarem els retrats dels reis Joan II, els Reis Catòlics, Carles I i Colom, personalitats que van visitar l’edifici. La importància artística va fer que, l’any 1975, el claustre fos declarat Monument Històricartistic d’Interès Nacional.

Poblat Ibèric de Puigcastellar. El jaciment es troba a Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès), al cim d’un turó del parc de la serralada de Marina, que domina el curs baix del riu Besòs.
El poblat és un assentament d’uns 5000 m2 situat en un punt geogràficament estratègic. Data dels segles V-IV aC a l’inici del segle II aC, moment en què és abandonat a causa de la Segona Guerra Púnica. S’hi distingueixen dos tipus d’espais: habitatges i altres vinculats a les funcions productives del poblat. Al voltant del Puig Castellar, a la zona plana, hi havia almenys dos assentaments dedicats principalment a l’agricultura i que depenien el poblat. Al Museu Torre Balldovina s’hi pot veure una gran quantitat dels objectes trobats al llarg de les excavacions.

Montcada Reixac. Es una vila i municipi de la comarca del Vallès Occidental, amb capital a Montcada Centre. Forma part de l'àrea metropolitana de Barcelona. Limita amb els municipis de Barcelona, Cerdanyola del Vallès, Santa Coloma de Gramenet, Badalona, Ripollet, Sant Fost de Campsentelles, Mollet del Vallès, la Llagosta i Barberà del Vallès. Montcada i Reixac s'estableix com un punt clau en els enllaços ferroviaris de Barcelona, transcorrent per l'esmentada localitat tres línies ferroviàries. La ciutat compta amb cinc estacions de ferrocarril en actiu (Montcada Bifurcació, Montcada i Reixac-Manresa, Montcada i Reixac Santa Maria, Montcada-Ripollet i Montcada i Reixac). Des de 2003 hi ha també una estació de Metro de Barcelona en el terme municipal, Can Cuiàs.

Informació extreta de Wikipèdia.

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.