-
-
1.363 m
958 m
0
2,0
4,0
8,06 km

Vista 168 vegades, descarregada 2 vegades

a prop de Vallfogona, Catalunya (España)

Caminants: Toni Bach, Lluís Busquets, Francesc Espuña, Joan Cortadellas, Miquel Colomer i Pere Rifà

Avui la Colla d’entre Setmana celebra el dijous llarder en dilluns. Cap problema. Ja fa una bona colla d’anys que , setmana amunt setmana avall, en Toni, amb la seva generositat extraordinària, ens ofereix cal Governador per tal de celebrar-hi la diada amb un berenar-sopar. Primer, però, fem la caminada prescriptiva no gaire lluny de la casa: uns anys al Puig del Saiols, uns altres a Sant Miquel del Mont i la majoria de vegades al Puig Estela.

Anem a deixar un cotxe a Vallfogona del Ripollès i ens trobem tots plegats, a dos quarts tocats de quatre, a Coll de Canes. Des d’aquí veiem el vèrtex geodèsic del cim, on arribarem, després d’una dreta pujada, en uns quaranta minuts. Mentre anem ascendint, recordem l’embardissada de la primera vegada que vam realitzar aquest mateix itinerari, força anys enrere, quan encara no hi havia GPS i ens guiàvem amb unes senzilles explicacions que havíem trobat no sé pas on. Ara podríem resseguir el camí a ulls clucs!

Des del cim la vista és excel•lent per la banda del sud: Santa Magdalena i Puigsacalm, Olot i la Zona Volcànica, el Pla de l’Estany i el Pla de Girona fins a la mar de S’Agaró...

Després d d’un breu descans ,comencem a seguir, en lleugera baixada, el caire de la serra, ara per la banda de migdia, ara per la de nord, sempre en direcció a Vallfogona.
Quan arribem al Collet d’en Roca o de la Ramada, hi trobem la pista que puja de Coll de Canes. Molts excursionistes que volen pujar al Puig Estela de manera més platxeriosa la fan servir. Nosaltres, però, anem en direcció contrària i, tot rodejant el Puig Alegre, arribem al Coll de Comaformosa o de cal Pollastre. Ja fa una bona estona que gaudim d’una vista magnífica sobre el Pirineu, carregat de neu com mai, i de la Serra Cavallera, presidida per l’altre Puig Estela i pel Taga.

El camí de baixada que passa pel Coll de la Creu de Can Sibet i arriba fins al Collet de les Fonts de l’Orri no pot ser més agradable. Travessa unes pinedes que fa anys que no es tallen i el sotabosc herbat té un color verd molt fi. Aquí i allà hi anem trobant corrues de processionària que comencen la seva primavera particular; una plaga creixent a la qual ja ens anem acostumant.

Seguim avall i, prop de les Fonts de l’Orri, enllacem amb el GR-5 que ve de Sant Joan de les Abadesses. Ja no el deixarem fins a peu de cotxe, a Vallfogona. Ara la baixada és més decidida, en direcció a migdia, per un camí empedrat i força ample, cosa que denota la importància que devia tenir segles enrere, quan connectava dues valls prou importants, la de Ripoll i la de Sant Joan de les Abadesses.

I la caminada ja s’acaba. Entrem a Vallfogona a les sis en punt. Ningú no gosa proposar de fer una visita al nucli medieval del poble, ja que tenim gana i comencem a ensalivar el sopar excel•lent que ens ha organitzat en Toni.

Agafem els cotxes i, en poca estona, arribem a cal Governador. Trobem la casa amb una temperatura agradabilíssima i, com que som uns marmitons de primera, en un tres i no res tenim el sopar a punt. No hi falta de res! Tot acompanya a encetar una conversa animada sobre la realitat politicosocial de casa nostra, d’Europa, d’Amèrica i del món. Segurament que des de la Segona Guerra Mundial no s’havia viscut una situació de tanta incertesa. Comentem una entrevista a l’historiador Josep Fontana, publicada al diari El País fa pocs dies. Hi exposa una perspectiva de futur molt poc optimista, sobretot per als nostres fills. Només ens pot salvar si, finalment, impera el seny i si els polítics i els pensadors saben trobar una nova organització del món, que de manera justa, democràtica i intel•ligent ens alliberi del capitalisme salvatge que avui ens subjuga .

Finalment, a quarts de deu, els dos que encara estan en actiu ens recorden la seva situació i donem la vetllada per acabada fins al proper “dijous” llarder, gras -o gerder, com es deia en alguns pobles de la comarca- de l’any vinent. Salut ,humor i bona companyia no ens falti!

Veure més external

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.