tbach

Temps  una hora 46 minuts

Coordenades 1146

Data de pujada 4 / d’octubre / 2018

Data de realització d’octubre 2018

-
-
1.518 m
767 m
0
1,6
3,2
6,41 km

Vista 39 vegades, descarregada 1 vegades

a prop de Rocabruna, Catalunya (España)

Caminants: Toni Bach, Miquel Colomer I Lluís Busquets

Per avui teníem prevista una pujada al Costabona, però la forta tramuntana ens ha fet canviar de plans sense dubtar-ho ni un moment.

Aparquem el cotxe a Coll d’Ares, a tocar de l’edifici de la tancada i barrada duana francesa, al costat de la qual hi ha un senzill monument en record dels homes i dones republicans que fugiren dels feixistes l’any 1939. Hi llegim la següent inscripció:
Auxs Républicains Espagnols, civils et militaires; qui franchirent le Col d’Ares en Janvier-Février 1939. La Rétirada: Epilogue d’un drame humain, sans précédents dans l’Histoire.
Aquí s’acaben les penes d’una guerra, comencen les d’un exili que et desterra! Que l’amargor d’una enyorança no us faci perdre l’esperança.

Aquestes encertades paraules venen signades per Prats Endavant 2002, una entitat sense ànim de lucre de la vila de Prats de Molló, creada el 2000 amb la finalitat de difondre la cultura a partir de conferències i visites a monuments de viles i ciutats, i de reviure i recordar fets i personatges rellevants del poble. I un dels passatges històrics que han quedat gravats per sempre a la memòria dels pradencs ha estat el de la Retirada.

I avall que fa baixada. En poca estona trobem en Lluís que ja ha vingut al matí, ha pujat de Prats a la Torre del Mir i ens espera a l’església romànica de Santa Margarida d’Ares que, tot i que va ser declarada el 2009 “monument històric de França”, no ha gaudit de la imprescindible i urgent restauració que li convindria. A tocar, totalment en ruïnes, hi ha el que havia estat un “hospital” de peregrins, edifici que trobem a molts ports de muntanya.

Ara, ja tots tres, continuem la baixada de gairebé 800m fins a Prats. En tot el camí ens sorprèn la trinxadissa de fulles i branques. Què deu haver passat? En un primer moment plantegem la hipòtesi d’una forta pedregada, però sembla més plausible que es tracti dels efectes del fort tramuntanal que entrà ahir per l’Empordà i les crestes del Pirineu.

Arribem a la vila molt bé de temps, quan toquen les cinc, i això encara ens permet pujar al Fort de la Guàrdia i fer una petita visita turística.

Deixem les motxilles al cotxe d’en Lluís, que altra vegada ens ha fet un bon favor de venir a esperar-nos per aquests verals, i ens adonem amb sorpresa que d’aquest punt surt un passeig (passejada, en diuen ells ) dedicat a Muriel CASALS I COUTURIER, Presidenta d’Òmnium Cultural, diputada al Parlament de Catalunya. El 2016 va ser inaugurat aquest passeig en el marc de la diada “Fidelitat al nostre Poble”. Com n’és d’important no oblidar que els catalans del nord i del sud som part d’un mateix poble, mal que els pesi als governs de Madrid i de París!

Pugem al Fort pel camí soterrat i ens enduem la sorpresa que, des de primers d’octubre, només és obert els caps de setmana. Què hi farem! Donem una volta pels exteriors i altra vegada baixem cap al poble, ara pel camí descobert.

A continuació fem una breu aturada al cementiri i anem a veure el petit monument de la tomba de la trentena de republicans que van morir a la vila la primera setmana de febrer de 1939. Un monòlit amb la bandera republicana i una placa amb llurs noms recorden el tràgic succés. Una tercera part consten com a no identificats i, la resta, a excepció d’una nena de dotze anys, en tenien entre vint i trenta en el moment de la seva mort. Estaven al pic de la vida, però la guerra els va fer fugir malalts, ferits, afamats. El poble de Prats en guarda la memòria amb tota dignitat. No es pot pas dir el mateix del govern espanyol.

Mentre acabem d’arribar en un bar de la plaça per fer-hi el toc, el sol ja s’ha post rere la carena. Per la seva situació geogràfica, Prats de Molló és una població amb poques hores de sol. A l’hivern, amb poquíssimes. Amb tot, avui s’hi està bé.

Quan retornem a Coll d’Ares, el sol ja llisca àvidament cap al crepuscle. En aquest moment el veiem oblic, radiant, dolç com el raïm moscat. La bellesa del Vallespir fins a la mar d’Argelers, i del Ripollès fins a la mar de Roses és indescriptible. La paleta de colors d’un cel d’un blau brillant i nítid, esquitxat de núvols d’un blanc pur i d’un vermell encès, en contrast amb tots els colors del verd de boscos i prats és fascinant. És un moment especial.

Tota aquesta llum i tots aquests colors, però, s’aniran apagant i diluint mentre baixem poc a poc cap a casa. Ens quedarà el record d’una tarda especial, compartida amb bons amics.

Veure més external

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.