-
-
2.665 m
1.532 m
0
3,5
7,0
13,93 km

Vista 133 vegades, descarregada 3 vegades

a prop de Trient, Canton du Valais (Switzerland)

Caminants:   Lluís Busquets, Toni Bach, Miquel Colomer,  Enric Plantalech , Ramon Regí, Kim Agustí, Marc Plana, Carrie Dorca, Josep Rius, Lluís Bardají, Xevi Muñoz, Alba Colomer, Albert Rosado, Jordi Freixa i Elodie Breland (la guide la plus belle)

L’etapa d’avui té dues possibilitats: una de dura, molt espectacular, i una altra de més suau però no tan bonica. Com que som gairebé tots “joves” l’Elodie ni s’ ho planteja: farem la dura i punt. D’altra banda, ens demana si ens fa res que ens acompanyin dos canadencs del Quebec, la Isabelle i en Laurent , que formen part d’un altre grup, que seguirà la ruta fàcil. Cap problema.

Només de començar, agraïm els dos-cents metres de desnivell que ahir vam haver de fer de més, ja que avui ens els estalviem només de començar i cal no perdre de vista que ens en queden més de mil.

Ara, durant uns quaranta-cinc minuts, seguim el sender Bisse de Trient, ample i planer, per on baixa un canal d’aigua. En altre temps havia servit, també, per fer-hi passar vagonetes carregades de gel, un gel que tallaven al glacial de Trient i que anava destinat al consum de les fàbriques i de les famílies benestants.

Al cap d’una estona, abans d’arribar a la base de la gelera, trobem un equip de treballadors que estan arranjant les grans destrosses produïdes per una allau impressionant durant l’últim hivern (treuen la fusta, reparen els camins…). A Suïssa tot va com un rellotge i, si apareix un problema, es resol i punt.

Ara ens queden dues hores llargues de pujada dura. Veiem la Fenêtre d’ Arpette (2665m), petita, mil metres més amunt. El camí cada vegada és més dret, més pedregós i fa menys llaçades. Toca fer el pas petit, bufar i patir una mica. Gairebé a dalt, avanço un company que s’ha deixat la gorra a Olot i porta lligat al cap un mocador, com en Batoies de Batet. Mentre m’hi faig un fart de riure, em diu que sua com un carreter i em demana, esparverat, si cada dia serà igual. Tot i que no en tinc ni idea, li dic que no, que avui és l’etapa reina i que els altres dies els camins seran de vaques. Per dintre meu penso que tant de bo, que tot just som al segon dia de camí i que déu n’hi do la pallissa que ens foten. Però és allò que diuen els castellans: “la sarna con gusto…”

Per bé que la idea primera és de dinar al coll mateix, un cop reagrupats decidim baixar una mica per la Val d’Arpette, per tal d’evitar la gentada i estar més còmodes. El primer tram de baixada és força penjat i s’ha de vigilar a no fer caure pedres, ja que hi ha molts excursionistes que estan pujant per aquesta banda. Quan el camí s’aplana una mica, ens aturem a dinar. Avui ja hi ha vi, però encara no tenim ni oli ni tomates. Tot arribarà!

Després de dinar i de reposar una bona estona, ens cal baixar al fons de la vall, amb un desnivell de més de mil metres, fins a la petita i preciosa estació d’esquí de Champex-Lac. Mitja hora abans del final de l’etapa, però, ens acomiadem dels dos companys canadencs, amb la cançó “Olot è molt verd, Olot è molt maco…” Estan agraïts pel tracte que els hem dispensat, i sorpresos de l’alegria i de la marxa del grup. La Isabelle ens dóna les gràcies per l’acollida i manifesta que no ens oblidarà. Suposo que pensa que estem ben boigs!

Champex-Lac és un lloc idíl·lic, amb un estany preciós i un petit supermercat on no manca de res, però amb uns preus caríssims. Hom hi compra oli, tomates, vi, una ampolla de Fairy (tot i que només faria falta el tap, que ha anat rec avall), fruita, xocolata, galetes… Ara sí que estem proveïts de tot.

I finalment ens allotgem a l’Hotel le Plein Air, la mestressa del qual no s’assembla de res a la del dia anterior. Aquí tot són bones maneres, per bé que sempre dins els cànons que marca la cultura i la seriositat suïsses.

El dia s’acomiada amb una posta de sol de pel·lícula: el gel blanc-blavós de la glacera canvia cap a un groc daurat intens, fins a esdevenir negre quan el sol es colga definitivament. Les màquines de fotografiar no paren.

Veure més external

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.