Temps  3 hores 8 minuts

Coordenades 1106

Data de pujada 28 / de febrer / 2019

Data de realització de febrer 2019

-
-
414 m
209 m
0
2,7
5,5
10,98 km

Vista 192 vegades, descarregada 4 vegades

a prop de Bigues i Riells, Catalunya (España)

Excursió lineal que uneix els dos nuclis principals del municipi de Bigues i Riells passant per un dels racons més allunyats, oblidats i bonics del municipi, el Villar. Al ser una ruta lineal i no circular, sempre tenim l'opció de tancar la ruta retornant a Bigues per alguna altra ruta -el futur passeig fluvial, en construcció, serà la ruta més còmoda- o mitjançant l'autobús (tant a la sortida com a l'arribada hi ha parades d'autobús, línies e7, e21, 303, 340, 342 i 382). També cal tenir en compte que en èpoques de pluges el Tenes pot anar crescut i creuar-lo a gual, com cal fer en un punt, pot ser perillós o impossible.

Del Centre Cívic i Cultural el Rieral de Bigues sortim cap al carrer del Mig i el Passeig de la Baliarda, on deixem l'asfalt, per arribar a la casa d'aquest nom (km 0.3) i creuar el riu (km 0.4) per dirigir-nos per un bosquet fins a ca l'Espasa (km 0.5), al costat d'una rotonda on hi conflueixen diverses vies i centrada per una escultura d'en Ferran Capdevila. Creuem el carrer de Can Segimon i seguim per la vorera de l'Avinguda del Castell de Montbui fins arribar a l'IES Maria de Bell-lloc (km 1.1), on seguirem pel carrer Solei primer i després un petit tram en sentit descendent del carrer Berenguer, on trobem les instal·lacions de l'antic Fort Dakota (km 1.7).

A partir d'aquí, l'itinerari deixa l'asfalt i en endinsem en una zona de vegetació exhuberant, baixant per anar a creuar el torrent de la Verneguera (km 2), que es fa en un pas de corriol força estret degut a la pròpia vegetació. Remuntem el torrent per la seva esquerra fins arribar a una pista (km 2.6) que seguim a l'esquerra. Poc després (km 2.8), una nova pista pujar fortament vers a can Duran. Abans d'arribar-hi, un cop hem deixat enrera can Pont Pla, es pot gaudir d'unes meravelloses vistes dels Cingles de Bertí mentre passem entre vinyes.

Poc després de can Duran, i abans d'una torre de tensió elèctrica, deixem la pista (km 3.4), que segueix pujant, i prenem un corriol a la dreta. Aquest és, potser, el tram més perdedor de tota l'excursió, ja que hi ha moltes traces de corriol i cal saber prendre la correcta -el corriol gira primer a llevant i progressivament va girant fins a orientar-se a mestral-, on remuntem per la dreta un torrent que baixa dels Saulons d'en Déu per un camí ja més evident fins que trobem un pas on creuar-lo (km 3.8), més o menys sota una línia de tensió elèctrica., però sense arribar-la a creuar. Una estona després sí que la creuem i passem pel costat d'una caseta enrunada amb un rellotge de sol modern (km 4) i més endavant trobem una gran arbre (km 4.1), on girem a la dreta i sortim del bosc. En la cruïlla per anar al mas Font Rossell (km 4.2) seguim la direcció que portem i ja no deixarem la pista fins arribar a la carretera BP-1432, que uneix la Garriga amb Sant Feliu de Codines. Abans, passem pel Pont del Xaragall de les Alzines (km 4.8) i pel costat de can Xifreda (km 5).

Just abans de la carretera (km 5.2), deixem la pista per ficar-nos a l'esquerra dins el bosc, per un lloc on s'intueix una mica de pas. Inicialment anem a garbí, però ben aviat ens orientem a ponent i trobem una traça de corriol, en ascens, que discorre paral·lel a la carretera. Quan el corriol planeja hi ha algun punt amb vistes i amb el que semblen les rutes d'alguna antiga edificació, i comença un suau descens. El corriol s'eixampla i s'arriba a una moderna i modesta edificació (km 5.5), i ben aviat a la carretera, que la creuarem per sota per un pont que correspon al torrent del Villar (km 5.7). Ja a l'altra banda de la carretera, no deixeu passar la possibilitat d'apropar-vos a l'ermita, des d'on es poden gaudir excel·lents vistes d'aquesta zona i del que queda per fer d'excursió (km 5.8).

Seguirem en descens per la dreta del torrent del Villar, acompanyant-lo en direcció nord-nord-est. Hi haurà un moment que el torrent s'ensota força, en una zona de roca nua. Seguim en la mateixa direcció i poc després trobem un pas assequible a l'esquerra per creuar-lo (km 6.1). A l'altra banda, ens enfilem lleugerament i sortim en un revolt d'una pista, que seguirem en sentit descendent fins a creuar un nou torrent que baixa de la Roca Gran, la gran roca vermella que hem vist (km 6.3). El camí s'orienta a gregal, en suau ascens, i arriba al camí vell de Bigues, entre les instal·lacions d'Aldeas Infantiles i de la depuradora de Sant Feliu (km 6.7) i seguim el camí, asfaltat a trams, en la mateixa direcció. Passem per la Roca d'en Corbins (km 7.6) just abans d'arribar a la urbanització del Racó del Bosc (km 7.7), que la creuarem pels carrers dels Ocells, del Parlament i del Torrent Fondo, per on sortim de la mateixa (km 8.2).

D'aquí a Riells del Fai el camí és molt suau, generalment pista de molt bon fer. Deixada enrere la urbanització ens trobem una bifurcació, seguirem el braç de la dreta, que ben aviat tomba i creua el torrent que baixa de Sant Miquel Xic (km 8.3). Poc després d'una cruïlla (km 8.6), les vistes s'obren i podem gaudir durant una bona estona del paisatge que s'obre davant nostre: Riells del Fai vigilat pels Cingles de Bertí al seu darrere, la vall de Sant Miquel del Fai, els Cingles del Perer i les seves formes curioses... La pista va tombant al nord i quan arribem a una bifurcació enmig d'un camp, poc després del Roc Belloter (km 9.5), prenem el camí que baixa a la dreta i creua el camp, anomenat del Corb. Just creuat el camp, passem a tocar del Molí de l'Altra Banda (km 9.7) i arribem al gual per on hem de creuar el Tenes (km 9.8). Un cop creuat, hi ha la font del Molí de la Pineda i, pròpiament, el Molí de la Pineda (km 9.9). No creuem el pont i ens dirigim al nord per l'ampla pista fins arribar a la Pineda (km 10.3), on passem per davant de la casa i a través un camp d'oliveres anem a trobar la pista de la Madella (km 10.5), que la seguim en la mateixa direcció que portem fins arribar a la plaça de Riells del Fai (km 11).

Índex IBP: 44.
El Tenes neix als altiplans del Moianès, a la serra de la Sauva Negra, rebent en els seus orígens el nom de riera de Castellcir, ja que passa just per davant de l'església romànica de Sant Andreu de Castellcir. Per la pròpia natura del terreny (roques calcàries fàcilment erosionables), s'encaixa molt ràpidament, formant pintorescs gorgs i saltants d'aigua, els més destacats dels quals es troben entre Sant Quirze Safaja i Riells del Fai, destacant els de l'entorn de Sant Miquel del Fai, on rep, per l'esquerra, després de tres espectaculars saltants d'uns centenar de metres d'alçada en el seu conjunt, el Rossinyol. A partir d'aquest punt s'obre a la depressió del Vallès, a través de la vall de Sant Miquel, per unir-se per la dreta al Besòs entre Montmeló i Mollet del Vallès, destacant el torrent de Vallderròs, tributari per l'esquerra a l'alçada de Riells, després de la unió de diversos torrents que baixen del Bertí. La Baliarda és una masia de planta baixa i pis, inicialment d'un sol cos, amb coberta a dues aigües i carener perpendicular a la façana principal actual. Tenia un barri i un portal d'accés, dels quals en queden restes a la façana oest. Encara es poden veure dues finestres amb llindes decorades a l'estil del renaixement a la façana més antiga, l'orientada a oest. Antigament era una masoveria de Can Travé, i el camí que hi donava accés passava pel costat del riu Tenes. Tenia una font i un pou que van quedar anul·lats quan es va construir l'escorxador, i hi arribava el rec que venia des de La Fàbrica Vella, també perdut.
Casa de planta baixa i pis, de planta rectangular, amb coberta de teula àrab a dues aigües, i el carener paral·lel a la façana principal. La composició de les obertures de façana és simètrica. El tipus constructiu és de principis de segle XX, amb les obertures emmarcades en maó massís i la resta de panys de paret són de paredat, amb carreus a les cantonades. A la part posterior hi ha un cobert i un pou d'aigua de pedra, molt ben conservat.
A l'alçada de l'Institut, deixem l'Avinguda del Castell de Montbui i seguim pujant a la dreta pel carrer del Solei, a ponent.
Al final del carrer del Solei, baixem a la dreta pel carrer de Berenguer i ben aviat, a l'alçada de l'antic restaurant braseria Fort Dakota, tombem a l'esquerra, deixant l'asfalt.
Creuem el torrent de la Vernaguera, habitualment sec, a gual, i seguim pel corriol a l'altra banda.
an Duran és una construcció del segle XX al sector nord-oest del terme municipal de Bigues i Riells, prop del límit amb Sant Feliu de Codines, al sud-est de la urbanització dels Saulons d'en Déu, a l'esquerra del Xaragall de Can Duran al nord del Sot de Santa Elvira. Està inclosa en el Catàleg de masies i cases rurals de Bigues i Riells. En aquesta zona hi ha molt bones vistes dels Cingles de Bertí.
Pont de força alçada, de volta de canó i impostes de maó massís, i ronyons de paredat de pedra, amb forats de drenatge de rajola ceràmica. Els bancals que fan de barana també són d'obra de paredat, i estan parcialment destruïts. La calçada és de sauló, ben compactada. És de construcció similar al Pont de les Moles, al nucli urbà de Bigues.
A les envistes de la carretera BP1432, deixem la pista i ens fiquem pel mig del bosc a l'esquerra. Ben aviat, es troba una traça de corriol, en sentit ascendent, que cal anar seguint. Passarem, al cap d'una estona, pel costat d'una senzilla edificació, que ens quedarà a l'esquena.
La BP-1432 és una carretera antigament anomenada provincial, actualment gestionada per la Generalitat de Catalunya. La B correspon a la demarcació de Barcelona i la P a la categoria de provincial. Discorre pels termes municipals de Sant Feliu de Codines, Bigues i Riells, l'Ametlla del Vallès i la Garriga. Sense creuar la carretera, baixem a la dreta fins a trobar un petit túnel, que ens permet creuar la carretera amb seguretat.
La capella de Santa Maria del Villar és un petit edifici religiós de Riells del Fai de nau rectangular, orientat de ponent a llevant, amb un absis semicircular i volta de quadrant d'esfera. Presenta una finestra doble esqueixada a l'absis, amb pedra regular i coronada per un arc de mig punt. A l'interior, a la banda esquerra, hi ha una absidiola semicircular empotrada en el mur, coronada per un arc adovellat, que serveix de fornícula per a la imatge de la Verge de la Llet. La volta original es refà en forma de volta d'aresta barroca el 1779. De la mateixa època són el campanar d'espadanya i el portal d'entrada amb l'ull de bou. La coberta és a dues aigües, amb teula àrab. L'aparell permet distingir les diferents etapes de construcció, sense presentar cap tipus de decoració. La imatge de la Verge és de terra cuita, i data del segle XVIII. A la llinda de la porta s'hi pot llegir la inscripció: "Renovada per Vicens de Montagut y Villar. Any 1799. Ave Maria".
El Torrent del Villar és un torrent que discorre pels termes de Sant Feliu de Codines i de Bigues i Riells, al Vallès Oriental, en el darrer dels dos dins del territori del poble de Riells del Fai. Es forma en el vessant nord-est del Serrat del Pinya, a prop de l'extrem nord-oest de la urbanització dels Saulons d'en Déu. Des d'aquest lloc davalla cap al nord, i al cap de 250 metres de recorregut troba el termenal entre Bigues i Riells i Sant Feliu de Codines, que ja no abandona en la resta de recorregut. Davalla cap al nord-nord-est, passant a ran de la important masia del Villar, que deixa a ponent, i de l'ermita de Santa Maria del Villar, que és a llevant. En aquest primer tram rep les aigües de la Font del Clara i de la Font del Villar, totes dues en terme codinenc. Al fons de la vall rep per l'esquerra dos torrents que provenen de ponent, de Sant Feliu de Codines, i en aquell lloc el torrent del Villar torç cap a l'est-nord-est. Passa entre la Margeneda, a migdia, i el Bosquet d'en Lloberes, al nord, i separa les dues meitats de la urbanització del Racó del Bosc: al nord, la que pertany a Sant Feliu de Codines, al sud, la que és del terme municipal de Bigues i Riells.
Torrent que és la confluència de dos torrents que baixen de Sant Feliu de Codines, d'ambdues bandes de la Roca Gran, i que poc després tributa al torrent del Villar.
Arribem a un camí asfaltat, que seguirem en lleuger descens al nord-est. A l'esquerra, a un nivell més elevat, ens queden les instal·lacions d'Aldeas Infantiles, una organització privada d'ajuda a la infància. A la dreta, just començant el camí, passarem a tocar de la Depuradora d'aigües de Sant Feliu de Codines.
A l'esquerra del camí ens queda aquesta immensa roca de conglomerat vermell que, en el seu punt més elevat, es troba de 371 metres sobre el nivell del mar. Mirada de front, des del camí, ens recorda a la cara de King Kong.
El Racó del Bosc és el nom d'una urbanització a cavall dels termes municipals de Bigues i Riells i de Sant Feliu de Codines, al Vallès Oriental. Es tracta d'una urbanització amb un nom artificiós, fruit de la moda que hi va haver de posar noms de caràcter publicitari a algunes urbanitzacions, sense que respongués a cap nom tradicional. És al sector nord-oest del terme de Bigues i Riells i al sud-est del de Sant Feliu de Codines, al nord de la carretera BP-1432. Una part de la urbanització, la nord, és a l'esquerra del torrent del Villar, dins del terme codinenc, i que és per on transitem. L'altra part és a la dreta d'aquest torrent, en terme riellenc.
La riera de Vallbona o riera de Sant Miquel Xic (en alguns mapes Torrent de la Bassella o Torrent Fondo), és un torrent que discorre pel terme de Sant Feliu de Codines que baixa de la part superior dels Cingles del Perer. En el seu curs destaquen els salts de Sant Miquel Xic, que només es manifesten en èpoques de pluges intenses. Poc després d'aquest punt, a l'indret anomenat de la Mà Morta, s'uneix amb el Torrent del Villar formant el Torrent de la Bassella.
En aquest sector entre els Cingles del Perer i la urbanització del Racó del Bosc hi ha diverses formacions rocoses curioses, algunes de l'estil de la Roca d'en Corbins, que ja hem vist, com el roc d'en Meler o l'Elefant, i d'altres com el Cagarro del Diable o la Cara de l'Indi, la més fàcilment trobable des d'aquest punt.
Una altra formació rocosa de l'estil de la roca d'en Corbins o del roc d'en Meler.
El Molí de l'altra banda és un petit edifici del segle XVIII d'estil popular que només té planta baixa, d'un sol cos, amb coberta a dues aigües. Disposava de bassa, de la qual en queden vestigis i un petit refugi enterrat, per a deixar-hi eines. L'estructura és de parets de càrrega de paredat amb cantonades de carreus escairats. Les aigües s'escolaven per una canalització, anant a parar al riu Tenes. El carcavà està situat uns metres més enllà de l'edifici. Actualment és l'estudi d'un artista.
La font del Molí de la Pineda és una petita font situada a la llera esquerra del riu Tenes, en terrenys de Riells del Fai. En aquest punt, creuem el riu a gual -caldrà anar en compte en èpoques de fortes pluges, ja que el riu pot baixar crescut i ser perillós creuar-lo-. Per on raja aquesta font s'ha construït un pericó d'obra a base de maons comuns, d'on surt la canalització de ferro. Es troba envoltada de la vegetació pròpia de les lleres de rius com canyes o bardisses.
El molí de la Pineda és un conjunt d'edificis de Riells del Fai aproximadament del segle XVII formats per un molí aïllat, més recent, i un edifici que era l'antic molí i que ara és habitatge, amb construccions annexes. En l'extrem dret de la façana d'aquest edifici, s'hi observa una construcció de planta baixa i pis, probablement anterior, ja que conserva les llindes i brancals de les obertures de pedra escairada. Poden ser els vestigis del molí anterior.
La Pineda és una masia antiga que forma part de les cases pairals del municipi del municipi de Bigues i Riells amb interès arquitectònic. Actualment habitada en relació amb explotació agrícola, també funciona com a turisme rural i educació en el lleure. És una masia de grans dimensions, amb molts edificis annexes, de diferents èpoques (segles XI-XVI). La construcció principal és de planta baixa, pis i golfes, amb tres cossos perpendiculars a la façana i coberta de teula àrab a dues aigües, amb el carener també perpendicular a façana. Tot el recinte està protegit per un muret o, en els punts on no és necessari, pels mateixos cossos annexos.
El Torrent de Llòbrega o de Vallderró és un torrent que discorre pels termes municipals de Sant Quirze Safaja, en territori del poble de Bertí, a la comarca del Moianès, i de Bigues i Riells, al Vallès Oriental, dins del territori del poble de Riells del Fai. Es forma a l'extrem de llevant de la Solella del Traver, a migdia de la masia del Traver, des d'on davalla cap a ponent. Travessa la Solella del Traver, deixant a l'esquerra el Pinar, fins que arriba a la cinglera superior dels Cingles de Bertí, al nord del Turó de les Onze Hores, on salta la cinglera en el Salt de Llòbrega. En aquest salt abandona el terme de Sant Quirze Safaja i entra en el de Bigues i Riells. Un cop al fons de la vall de Vallderrós, rep per la dreta el torrent de l'Ullar i el torrent del Traver, a prop i al nord-est de Can Tabola. Des d'aquest lloc davalla cap a l'oest-sud-oest, passant entre la Vall Blanca, que queda al nord, i Vallderrós, al sud, després pel nord-oest de Riells del Fai, i va abocar-se en el Tenes a prop i a ponent del Molí de la Pineda.
Sant Vicenç de Riells del Fai, ja documentada al 971 com a basílica Sancti Vicencii, al 1045 és cedida pel Bisbe de Barcelona al monestir de Sant Miquel del Fai i al segle XVI, la poca població existent fa que se la vinculi amb Sant Pere de Bigues. Per un assumpte relatiu a Sant Miquel del Fai, que forma part de la parròquia de Riells, des de l'any 1957 pertany al bisbat de Vic. és consagrada a Sant Vicenç. L'actual edifici data del 1618 i va ser ampliat durant el segle XVIII. De l'edifici original només resta el mur nord-oest, que es troba sota el campanar, de torre, que es troba construït sobre l'antiga espadanya. És rectangular fins al segon pis, on després pres forma ortogonal de cantons desiguals. L'alçada aproximada és de 25 metres, amb una base que mesura, aproximadament, 5'5 x 3'5 metres. Els gruix de les parets és desigual, però oscil.la al voltant dels 90 centímetres. Com a curiositat cal destacar que a la coberta del campanar hi ha arrelada una figuera, que sembla que ja existia a mitjans del segle XIX, segons una tradició oral que ha passat de pares a fills.

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.