Temps en moviment  2 hores 50 minuts

Temps  5 hores 26 minuts

Coordenades 1806

Data de pujada 30 / de desembre / 2018

Data de realització de desembre 2018

-
-
1.209 m
709 m
0
2,8
5,6
11,29 km

Vista 1794 vegades, descarregada 70 vegades

a prop de Berga, Catalunya (España)

De Berga al Santuari de Queralt pel camí de l’Obaga i retorn a Berga pel camí directe de la solella.
Comencem la caminada al cor de Berga: a la Plaça de Sant Pere, on cada Corpus Christi es celebra la popular Patum de Berga. La plaça té una estructura força accidentada, en plànols distints a causa del relleu inclinat i pel tancament poligonal irregular que en configuren les façanes de les cases, de l'església parroquial de Sant Pere i la de l'Ajuntament.(1)
Sortim pel carrer del Bon Repòs, voltem la plaça Maragall per la dreta i continuem pel carrer de la Torre de les Hores fins una plaça que no hi figura el nom, on tombem a la dreta i prenem el carrer de la Pinsania. Aquest carrer és sorprenent pel desnivell, l'estretor irregular, les voltes que dona i perquè surt del nucli urbà anant per descampat i continua anomenant-se carrer. Encara dins el nucli urbà passem pel portal de l'Ateneu Llibertari del Berguedà. Des d'aquest punt hi ha una bona vista de Berga sota nostre. Encara dins el nucli urbà, poc abans de creuar la carretera BV-4241 (Berga-Sant Llorenç dels Morunys), hi ha un nou mirador sobre Berga a la dreta nostra. Creuada la carretera BV-4241 seguim pel carrer de la Pinsania, ara convertit en un camí/pista asfaltat, fins el Restaurant Sant Marc. Aquí hi ha la divisió de camins per ascendir al Santuari de Queralt. Seguint pel carrer de la Pinsania ascendirem pel camí de l'obaga, si prenguéssim el carrer de la Figuerassa aniríem al camí directe fins al Santuari.
Seguim pel camí de la Pinsania fins que conflueix amb la carretera BV-4242 que en mena al Santuari. Anem pel voral esquerre de la carretera, protegits per una barrera d’aparença sòlida, en direcció nord-oest, a la riba dreta de la Riera de Metge. Deixem a la dreta L'Hostal del Guiu, a l'altra banda de la riera, i continuem 100 m més fins trobar el camí de l'Obaga, que surt a la nostra esquerra, just a l'obaga de la Serra de Queralt. Des d'aquest punt anirem per camí ben fressat i marcat, en direcció oest, en ascensió moderada, per bosc de rojalets i després per fageda, passant per les capelles de La Sagrada Família i Sant Antoni, altrament que travessarem unes quantes vegades la carretera BV-4242 i una de secundària. Arribats a la Capella de Sant Antoni el camí vira a l'est i de seguida conflueix amb la carretera, per la qual arribem al Mirador del Santuari de Queralt (cota 1124 m). La vista des d'aquest mirador es formidable: abasta Berga i el Berguedà en primer terme al sud; part del Ripollès i Osona a llevant; el Moianès i el Bages més al sud, i el Solsonès a l'oest. Tot aquest escenari i l'encercla, com a teló de fons, un seguit de muntanyes i serralades emblemàtiques. Aquestes, entre d'altres, i d'est a oest, són: El Taga i la Serra Cavallera; el Puigsacalm i Bellmunt; Cabrera i Aiats; el Montseny; la Mola/Sant Llorenç del Munt, i Montserrat.
Seguidament podem visitar el Santuari. És especialment bella la talla policromada goticoromànica de Santa Maria de Queralt: la Verge somriu dolçament i afable mentre agafa amb la mà esquerre el fill i amb la mà dreta sosté una oreneta. Després podem visitat la Cova de la Troballa (1242 m), on, segons la tradició, entre un bou i un pastor va trobar la Mare de Déu.
A continuació seguim el camí de Ronda de Queralt que dona la volta al turó del Castell de Berguedà, el més alt de la Serra de Queralt, a ponent del santuari, al cim del qual hi hauria estat el Castell Berguedà, del qual va ser-ne propietari Guillem de Berguedà, el polèmic trobador català del que ens han arribat més textos.(2) El camí ofereix dos miradors més: el de Francesc Garreta, el nom del mercader de Berga que el 1386 va fer construir el primer santuari,(3) i el de les Guilles, que dona a ponent. Després ens du a la Capella de Sant Joan, al nord, passant entre magnífics rojalets, i d'aquí ens torna al Santuari, en direcció est, per una magnífica fageda.
Tornem al mirador del santuari, sota del qual hi ha un aparcament, de l’angle sud-oest del qual en surt el camí directe a Berga, per la vessant sud de la Serra de Queralt, el qual ens mena, en forta baixada, entre alzines i altra vegetació mediterrània, fins a Berga, tot passant per les capelles de la Mare de Déu dels Dolors, Sant Jaume, Sant Jacint i Sant Marc, la darrera després d’haver travessat la carretera BV-4242 molt a prop del restaurant de Sant Marc, a partir del qual seguim el camí de pujada.
Amb tot això haurem fet una ruta circular que haurà inclòs: la plaça on es celebra la popular Patum al nucli medieval de Berga, un mirador de la Catalunya Vella fenomenal, la visita a una talla policromada goticoromànica de gran bellesa, el conjunt d’un santuari entranyable i estimat per molta gent, una munió de capelles que testimonien una tradició de devoció popular, al mateix temps que haurem passat per un ateneu llibertari que testimonia un passat i un present de lluita per la llibertat; una ascensió per una obaga amb vegetació centreeuropea que contrasta amb el descens per un camí á la solella entre vegetació mediterrània. Tot amb tot, un experiència que ens ha deixat un grat record!
1 Col·laboradors de la Viquipèdia. Plaça de Sant Pere (Berga) [en línia]. Viquipèdia, l'Enciclopèdia Lliure, 2018 [data de consulta: 30 de gener del 2019]. Disponible a la Xarxa.
2 Col·laboradors de la Viquipèdia. Guillem de Berguedà [en línia]. Viquipèdia, l'Enciclopèdia Lliure, 2018 [data de consulta: 31 de desembre del 2018]. Disponible a la Xarxa.
3 Col·laboradors de la Viquipèdia. Santuari de la Mare de Déu de Queralt [en línia]. Viquipèdia, l'Enciclopèdia Lliure, 2018 [data de consulta: 31 de desembre del 2018]. Disponible a la Xarxa.
Intersecció

A la dreta

Edifici d'interès

Ateneu Llibertari

panoràmica

Panoràmica

Intersecció

Creuem la carretera, cap el Restaurant Sant Marc

Avituallament

Restaurant Sant Marc

Intersecció

A mà esquerra, per les escaletes i el corriol.

Arquitectura religiosa

Capella de la Sagrada Família

fotografia

Capella de la Sagrada Família

fotografia

Capella de la Sagrada Família

Arquitectura religiosa

Capella de Sant Antoni

Intersecció

A mà esquerra, per la carretera.

panoràmica

El Berguedà amb Cabrera, el Montseny, la Mola i Montserrat al fons, d’est a oest.

Arquitectura religiosa

Santuari de la Mare de Déu de Queralt

Arquitectura religiosa

Cova de la Troballa, Santuari de la Mare de Déu de Queralt

panoràmica

Mirador, Francesc Garreta

El mercader berguedà Francesc Garreta va fer construir el primer santuari el 1386. Col·laboradors de la Viquipèdia. Santuari de la Mare de Déu de Queralt [en línia]. Viquipèdia, l'Enciclopèdia Lliure, 2018 [data de consulta: 30 de desembre del 2018]. Disponible a la xarxa.
panoràmica

Mirador de les Guilles

Arquitectura religiosa

Capella de Sant Joan

Intersecció

Inici del camí directe de baixada, per la solella

Arquitectura religiosa

Capella de la Mare de Déu dels Dolors

Arquitectura religiosa

Capella de Sant Jaume

Arquitectura religiosa

Capella de Sant Jacint

Intersecció

Creuem la carretera, cap al Restaurant Sant Marc

Arquitectura religiosa

Capella de Sant Marc

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.