Descarrega
jaume-

Distància

14,1 km

Desnivell positiu

122 m

Dificultat tècnica

Fàcil

Desnivell negatiu

122 m

Altitud màxima

112 m

Trailrank

32

Altitud mínima

12 m

Tipus de ruta

Circular
  • Foto de Cubelles. Corral d’en Cona. El Salze. Les Estoreres. Rocacrespa. Ermita de Lurdes. Corral d’en Tort. Cubelles
  • Foto de Cubelles. Corral d’en Cona. El Salze. Les Estoreres. Rocacrespa. Ermita de Lurdes. Corral d’en Tort. Cubelles
  • Foto de Cubelles. Corral d’en Cona. El Salze. Les Estoreres. Rocacrespa. Ermita de Lurdes. Corral d’en Tort. Cubelles
  • Foto de Cubelles. Corral d’en Cona. El Salze. Les Estoreres. Rocacrespa. Ermita de Lurdes. Corral d’en Tort. Cubelles
  • Foto de Cubelles. Corral d’en Cona. El Salze. Les Estoreres. Rocacrespa. Ermita de Lurdes. Corral d’en Tort. Cubelles
  • Foto de Cubelles. Corral d’en Cona. El Salze. Les Estoreres. Rocacrespa. Ermita de Lurdes. Corral d’en Tort. Cubelles

Temps en moviment

3 hores 18 minuts

Temps

3 hores 59 minuts

Coordenades

2509

Data de pujada

3 de novembre de 2021

Data de realització

de novembre 2021
Sigues el primer a aplaudir
Comparteix
-
-
112 m
12 m
14,1 km

Vista 37 vegades, descarregada 0 vegades

a prop de Cubelles, Catalunya (España)

Caminada del dimecres 3 de novembre de 2021.
14,1 km. 3 h 59 min. Desnivell
122 m. Altitud màxima 112 m. Altitud mínima 12 m.
Text: Alfred Castells.
Fotos: Jaume Sendra.
Aparquem el cotxe al pàrquing proper a Cal Granell, a la cruïlla de la carretera
a Mas Trader i el carrer del Raval del Torrent de Cubelles (Cubelles, cul i
mamelles / Cubelles, tot un món). Són les 8,10 h. Iniciem la caminada.
Sortim de Cubelles en direcció nord-oest passant pels carrers Nou i de Mn.
Miquel Corti. Travessem pel pont damunt l’autopista C-32 i arribem al límit de la
urbanització Corral d’en Cona. Sense entrar a la urbanització, immediatament,
agafem un sender cap al sud-oest que, passant per entre una pineda, ens porta
a un camí que seguim cap al nord-oest fins a trobar, com a continuació natural,
el carrer de Castellet de dita urbanització. Seguim per aquest carrer i a la
cantonada amb el carrer de Banyeres, ens desplacem una mica a la dreta per
poder fotografiar el Corral d’en Cona [des d’altres punt, és gairebé impossible].
El Corral d’en Cona [correctament, hauria de ser Conna] és una vella masia
ramadera de la quadra de Gallifa. És una de les masies que ha dut més noms
anteriorment: Mas Barceló, Mas d’en Gimet, Mas de n’Olivella i Mas d’en
Pinyana.
Recuperem el carrer de Castellet que, avançant sinuosament, ens portarà a la
cruïlla amb al carrer de Cal Baldiris. Continuem a l’esquerra pel carrer de
Castellet i uns quants metres enllà, abans d’arribar a la cruïlla amb el carrer de
la Costa Daurada, agafem un sender a la nostra dreta que, en baixada i per
dins del bosc, ens durà fins al carrer de l’Arboç. Nosaltres seguim cap a la dreta
i avencem després cap al nord.
Arribem a la urbanització Ricreu i, sempre cap al nord, la traspassem per
l’avinguda del Salze que al final ens porta al traçat del Camí Vell de Cubelles.
El topònim de Ricreu sembla procedir de Rich Creu, collada d’aquest indret que
duia aquest nom al segle XVI.
Seguim en direcció nord-est i trobem davant la masia del Salze.
El Salze és un dels vells molins fariners hidràulics, existent ja al segle XV, que
captava l’aigua del riu de Foix. El nom prové d’un vetust salze que havia existit
davant del molí. L’edifici actual de la masia es va aixecar damunt l’antic molí
que va treballar fins al segle XIX.
A prop del Salze podem admirar una més que centenària olivera.
Des d’aquí, fent una giragonsa nord-oest, sud-oest i nord-oest, tot traspassant
el pontet sobre el riu de Foix, entrem a la urbanització Les Estoreres pel carrer
del Teide. Uns metres més endavant agafem el carrer de l’Aneto que, en
direcció nord-oest ens portarà a l’extrem nord de la urbanització on, per un
camí que és la continuació d’aquest carrer, continuarem avançant sempre cap
al nord.
Les Estoreres podria derivar del nom de la partida de l’Estoreta, dins de la
quadra de Rocacrespa, que és documenta durant el segle XVIII. Estoreta com
a diminutiu d’estora. A la comarca es fabricaven estores a partir de la palma del
margalló.
El camí, completament rodejant d’una esplendorosa vegetació, té a la seva
dreta el riu de Foix. Avançant per aquest camí, encara podem observar, abans
d’arribar a Rocacrespa, una resta de la tirolina que, fins que no es va construir
la presa del pantà de Foix, permetia el trànsit de persones i mercaderies quan
els aiguats deixaven incomunicada Rocacrespa.
Arribem a la cruïlla que, a l’esquerra, du a Rocacrespa. Avui no la visitarem,
atès que hi vam anar en una altra caminada.
Des d’aquí volíem seguir cap a l’ermita de Lurdes per la llera del riu de Foix.
Excepcionalment, avui, el riu baixa amb força cabdal i, dissortadament, no ho
podrem fer. Per tant, travessem el pont sobre el riu i anem a buscar la carretera
BV-2115. Avancem en direcció a Castellet, deixem a l’esquerra la masia de
Can Cucurella, actualment casa de colònies Can Foix,
La masia de Can Cucurella va tenir annex un molí fariner, dit molí de Can
Cucurella (i també, molí d’en Rovirosa), que fou enderrocat l’any 1970. Els
Cucurella es van establir a la masia l’any 1589. S’explica que, cap a finals del
segle XIX, van assaltar la masia i els malfactors, a més de robar, van cremar
els ulls del propietari deixant-lo cec.
Al cap d’un quilòmetre, aproximadament, arribem al camí que, a la nostra
esquerra, ens portarà a l’ermita de Lurdes.
Baixem per aquest camí, tot passant del terme municipal de Cubelles al de
Castellet i la Gornal i, després de creuar de nou el riu de Foix per un pont,
seguim en pujada i trobem una porta metàl·lica que ens barra el pas. La
flanquegem com podem i ja som al Molí d’en Galtès, que disposa de dues
edificacions. La de la nostra esquerra en un estat ruïnós, i la de la nostra dreta,
totalment renovada.
Finalment, arribem a l’ermita de Lurdes, que es troba en un estat d’abandó molt
deplorable.
Portem gairebé dues hores de caminada i esmorzem entre els pins que
envolten l’ermita, tot conversant sobre els molts bon records que ens reporta
aquest indret.
L’ermita de Lurdes va ser feta construir, el segle XIX, pel vilanoví Ceferí de
Ferrer i de Martí i la seva esposa Antònia Galtès i Martí, propietaris del Molí
d’en Galtès. L’estil arquitectònic és historicista. Van triar aquest paratge per la
semblança amb el que havien vist a Lourdes (França), i fins i tot van fer
construir una gruta artificial a semblança de la Lourdes francesa. L’any 1886,
l’ermita va quedar adscrita a la Santa Casa de Loreto, Ancona (Itàlia).
Durant trenta anys consecutius, del 1963 al 1992, l'Agrupació Excursionista
Talaia va organitzar l'Aplec de Tardor a I’ermita de Lurdes.
Havent esmorzat, iniciem el camí de tornada pel mateix lloc per on hem vingut
fins arribar a la masia del Salze.
Des d’aquí agafem el trencall de l’esquerra del Camí Vell de Cubelles que, cap
el sud-est, ens dirigirà a la urbanització Corral d’en Tort. Entrem a la
urbanització per un sender entre camps que enllaça amb un carrer asfaltat
direcció nord-sud fins a trobar la cruïlla amb l’avinguda del Corral d’en Tort.
Agafem aquest avinguda cap a l’esquerra -est- per poder fotografiar l’edifici que
dona nom a la urbanització i que es troba ja dins el terme de Vilanova i la
Geltrú, al límit, però, amb el de Cubelles.
L’antiga masia ramadera del Corral d’en Tort s’havia dit, abans que el
compressin els Ricart, l’any 1698, corral d’en Urgell i després corral del Salze o
d’en Perris. Més endavant, el 1860, ja n’és propietari el boter Joan Miró, de
malnom Tort. Actualment la masia porta el nom d’El Congo, ja que fou
adquirida per uns belgues provinents d’aquest colònia, avui República
Democràtica del Congo.
Fetes les fotos, retornem enrere i girem a l’esquerra per un camí asfaltat cap al
sud que porta a la urbanització Corral d’en Cona i que pren el nom d’avinguda
del Pi de la Vella.
Deixem a la dreta el Mas de Sant Salvador tot veient com feinegen collint olives
d’un extens cap d’oliveres.
El Mas de Sant Salvador havia estat abans Can Pere Pons (segle XVI), Cal
Xixo o Cal Baldiri. Els actuals propietaris van canviar-li el nom i van col·locar
unes rajoles amb la figura de Sant Salvador d’Horta.
Just on el camí fa un tancat revolt, agafem un estret sender que, cap al sud i
cap a l’est, per entre camps erms i vinyes ens deixarà a l’extrem nord-est de la
urbanització Corral d’en Cona. Des d’aquest extrem, per un camí que avança
cap al sud, paral·lel a l’autopista C-32, arribem al pont que, per sota, ens
permet salvar l’autopista. Aquest camí, tot travessant la torrentera del Clot del
Cementiri i fent una giragonsa est, sud i est, ens deixarà a l’extrem del carrer
de Mn. Estruch i Piera, que seguim cap al sud. Després, per la plaça d’Ovidi
Montllor, del carrer de Víctor Alari i de la rambla de Pau Casals, on hi ha
l’escola Josep Andreu–Charlie Rivel, arribarem al carrer de Gallifa. Girem a la
dreta, mentre al campanar toquen les dotze del migdia. Agafem, després, el
carrer Nou i l’avinguda del Raval del Torrent i ja som el cotxe.
Retornem cap a Vilanova i la Geltrú, després d’haver fet una caminada que, tot
i que ens ha obligat a passar per algunes urbanitzacions -que hem procurat
rodejar-les el màxim que hem pogut- ens ha permès fruir d’uns camins i
senders amb una variada flora i acompanyar durant força trams el cabdal del
riu de Foix amb la remor del fluir de l’aigua.

Veure més external

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.