Temps  6 hores 28 minuts

Coordenades 1162

Data de pujada 30 / de maig / 2019

Data de realització d’abril 2019

  • valoració

     
  • informació

     
  • Fàcil de seguir

     
  • Entorn

     
-
-
919 m
502 m
0
2,5
5,0
10,02 km

Vista 295 vegades, descarregada 15 vegades

a prop de Benifallet, Catalunya (España)

Fantàstica ruta sortint des de l’antic Balneari de Cardó (Baix Ebre) en la que visitarem diversses ermites de la vall, algunes d’elles encimblellades (Santa Teresa, Sant Josep, Sant Roc, Santa Agnès, Sant Onofre i Sant Simeó o de la Columna), veurem la magnífica Roca Foradada i els singulars Martells, travessarem la bonica Cova Lluminosa i farem un cop d’ull a la Cova de Sant Josep i la balma de la Cova dels Porcs, passarem per diversses fonts que han vist temps millors (Font de l’Avellaner, Font de Sant Josep, Font del Prior, Font de Sant Roc, Font dels Teixets i Font de l’Argilagar) i ens enfilarem al cim de Xàquera o Creu de Santos (943m), excel·lent mirador de la contrada.

***RECORREGUT: Balneari de Cardó-Ermita de Santa Teresa-Camí del Barranc de Sant Roc-Font de l’Avellaner-Cova de Sant Josep-Ermita de Sant Josep / Font de Sant Josep-Font del Prior-Ermita de Sant Roc / Font de Sant Roc-Ermita de Santa Agnès-Cova Lluminosa-Roca Foradada-Cassola del Diable / Forn de Quitrà-Petita Foradada-Els Martells-Los Revolcadors-Baixador del Cirerer del Gerro-Replà del Llerer-Prop del Portell de Cardó-Grauet-Creu de Santos (943m)-Grauet-Font dels Teixets-Cova dels Porcs (balma)-Font de l’Argilagar-Ermita de Sant Onofre-Barranc de la Columna-Ermita de Sant Simeó o de la Columna-Capella-Balneari de Cardó.

***RESSENYA: Ruta feta el 28-04-2019. Deixem el vehicle al final de la carretera que puja des de Rasquera, tot just al costat de l’antic Monestir de Sant Hilarió (s.XVII) i posterior Balneari de Cardó (entre el el 1866 i el 1967). Iniciem la caminada seguint indicacions de “Eremitori” per una pista que surt a l’E pujant entre xiprers. Ràpidament aquesta pista tomba al S i planeja entre pins i alzines fins que, poc desprès, ens desviem a la dreta fent una “anada-tornada” per un corriol (fites) que puja una mica fins l’ermita de Santa Teresa (s.XVII), com totes aquestes ermites en estat ruinós. Tornem a la pista que portàvem i la seguim (S/SE) una mica més fins arribar de seguida a un revolt de la pista al costat d’una caseta i un pas cadenat. Aquest punt fa de cruïlla de la ruta: el evident camí cadenat és el cami de tornada, així que ara cal buscar un corriol (l’entrada a dia d’avui està força tapada per la vegetació ja que ha caigut un arbre) que surt a l’esquerra (E) entre la caseta i el camí cadenat. Un cop hem fet els primers metres amb vegetació alta el corriol esdevé un clar sender que desprès de faldejar per sota l’ermita de la Columna s’orienta al N fins avastar el vessant esquerra del Barranc de Sant Roc. A partir d’aquí el sender tomba a l’E i remunta aquest barranc entre espessos i ombrívols boscos passant de seguida per la raconada de la Font de l’Avellaner (avui seca). Aquí trobem un indicador i anem cap a “Sant Roc” tot continuant pel sender que portàvem (E), que ressegueix una paret balmada i aviat deixem el sender i pugem per unes escales a la dreta que primer ens porten a la petita Cova de Sant Josep, amb un total de 5m de recorregut i on trobem algunes formacions en forma de colades. Vista la coveta seguim pujant per les sinuoses escales passant a tocar d’una paret amb formacions de pedra tosca i travertins fins arribar a l’ermita de Sant Josep (s.XVII), consagrada l’any 1612. Al costat de les ruïnes de l’ermita trobem la Font de Sant Josep (avui seca). Baixem a l’altre banda pel sender (E/NE), que aviat ens porta a un altre sender, que seguim en la direcció que portem (E/NE) i no triguem a trobar una bifurcació: seguim el sender de la dreta (E/NE), que aviat s’enfila fent alguna llaçada enmig de bosquets ombrívols fins arribar a la raconada de la Font del Prior, aquesta avui treu un rajolí. El sender continua pujant (N) fent llaçades i desprès tomba al NE fent un traçat més lineal fins arribar a una bifurcació molt a prop de l’ermita de Sant Roc. Des d’aquesta bifurcació primer fem una breu “anada-tornada” seguint el sender que surt recte (E/NE) fins arribar a l’ermita de Sant Roc (s.XVII), com totes aquestes ermites en un trist estat ruïnòs. Al costat de l’ermita trobem la Font de Sant Roc, que tenia propietats curatives, avui però, està seca. Vista l’ermita tornem a la bifurcació abans esmentada i ara prenem l’altre corriol, que davalla sinuós fins travessar el Barranc de Sant Roc, passat el qual el corriol esdevé fressat i tomba al SO enlairat pel vessant dret del Barranc de Sant Roc entre alzines i voltant cingleres. Poc desprès el corriol tomba al NO sempre resseguint el vessant i aviat arribem a l’ermita de Santa Agnès (s.XVII), consagrada l’any 1622 i des d’on gaudim d’una excel·lent vista panoràmica. Des de l’ermita el corriol (fites) continua amb tendència al N per una zona amb arbres caiguts i de seguida trobem una bifurcació: prenem el corriol de la dreta (fites), que comença a enfilar-se de valent. Poc desprès el corriol (poc fressat pero ben fitat) tomba al NE i continua pujant força directe per un vessant força pelat de roquissar calcàri i matollar fins abastar un corriol fressat, que prenem a l’esquerra, tot seguit fem un pas lateral equipat amb una cadena com a passamà i, inmediatament, se’ns incorpora per l’esquerra un altre corriol i pugem fent unes llaçades ben traçades amb contraforts ben arranjats que ens porten a travessar per dins la Cova Lluminosa, que és més una foradada que una cova. Un cop travessada ens desviem a la dreta per gaudir de les vistes des d’un mirador natural al costat d’unes agulles i desprès baixem pel corriol, primer fortet fent algunes ziga-zagues i desprès força planer amb tendència a l’E, resseguint les cingleres per lleixes ben arranjades fins arribar a una bifurcació. En aquest punt fem una nova “anada-tornada” tot agafant primer el corriol de l’esquerra, que s’enfila en ziga-zagues fins estar-hi a sota de la magnífica Roca Foradada, que forma un pont natural de roca calcària amb una considerable alçada. Tornem a la bifurcació i ara reprenem el corriol que portàvem, que a partir d’aquí surt amb tendència al S tot voltant les cingleres per una mena de lleixa en lleugera davallada. Desprès passem per un parell d’inocents resalts rocossos seguits d’unes llaçades descendents que ens deixen en una cruïlla de camins senyalitzada: anem cap a la “Caçola del Diable” pel corriol de l’esquerra, que puja al S/SE entre alzines fins arribar al clot de la Caçola del Diable, on trobem un Forn de Quitrà i s’hi forma una poc evident cruïlla de camins. Desprès de visitar el forn obviem el sender més fressat i prenem un corriol ben fitat que surt a la dreta (SO) i s’enfila passant tot seguit per una petita foradada i arribant més amunt al costat d’una petita coveta, des d’on el corriol (fites abundants) esdevé menys fressat i regira a l’O pujant enmig d’un bosc net d’alzines i pins seguit d’un ùltim tram al S que ens porten fins Els Martells, uns singulars esperons i agulles rocosses amb forma de martell ubicats en una cinglera des d’on gaudim d’una excel·lent vista panoràmica. Desprès de menjar-nos l’entrepà reprenem el corriol (fites), a partir d’aqui ben marcat i pujant al SE per la zona de Els Revolcadors. Desprès el corriol davalla un xic i arribem a un clot on s’hi forma una cruïlla senyalitzada: anem cap a la “Xàquera” tot agafant el corriol fressat de la dreta, que puja fent llaçades ben traçades al S fins guanyar la carena prop de la cota secundària 831m. Aquí el corriol tomba al SO i davalla a prop del fil carener tot gaudint de bones vistes, desprès pasem pel ben arranjat tram del Baixador del Cirerer del Gerro i arribem a una mena de collet des d’on el corriol deixa el fil de la carenera i la flanqueja per la dreta per una lleixa ben arranjada (Replà del Llerer) amb tendència al S/SO i gairebé planejant. Més endavant el sender s’endinsa en el bosc i continua travessant el vessant de la muntanya fins arribar a una cruïlla de camins senyalitzada per una petita placa metàl·lica. Des d’aquesta cruïlla fem una “anada-tornada” que encetem seguint el corriol de l’esquerra (senyals grocs), que s’enfila sinuós per un grauet entremig de grans roques i boscos de pins, alzines i algún roure. Aviat passem per un petit tram rocós fent un flanqueig ben arranjat on com a molt cal recolçar una mà i desprès ràpidament va agafant tendència a l’O tot fent un traçat més lineal que ens porta fins una nova cruïlla de camins senyalitzada: seguim cap a “Creu de Santos” pel corriol que puja a l’esquerra (SE, senyals grocs) dins del bosc. Ben aviat arribem a una nova bifurcació on prenem el corriol de la dreta (senyals grocs), que de seguida regira cap a la dreta tot orientant-se al S/SO i pujant fent ziga-zagues ben traçades fins sortir a un collet ubicat a l’O del cim de la Creu de Santos. Des del collet el corriol (senyals grocs) tomba al S i comença a revoltar el vessant S de la muntanya tot pujant, més amunt rebutgem un corriol a la dreta que ens portaría al Coll de Murtero resseguint la carena i seguim el nostre corriol (senyals grocs), que a partir d’aquí es redreça a l’E/NE tot pujant i voltant la muntanya fent pas per un punt de vigilància forestal força decrèpit i arribant al vértex geodèsic que corona el punt culminant del cim de Xàquera o Creu de Santos (942m), on gaudim d’una magnífica vista panoràmica. Des del vértex seguim carenejant per un corriol a l’E fins una creu metàl·lica des d’on gaudim d’una vista similar i desprès desfem el camí conegut tot desfent els nostres passos fins arribar a la cruïlla de camins des d’on iniciàvem “l’anada-tornada” abans esmentada. De nou en la cruïlla ara seguim les indicacions cap al “Balneari” pel corriol fressat que davalla amb tendència a l’O/SO. El corriol de seguida s’endinsa en un bosc espès i ombrívol i aviat ens porta a flanquejar una gran paret on trobem la Font dels Teixets, a dia d’avui seca. Passada la font el corriol tomba al N i davalla resseguint el Barranc de la Columna tot fent algunes llaçades i sempre dins del bosc fins arribar a una plaçeta o clariana al costat d’una gran paret on trobem una cruïlla de camins senyalitzada: anem cap a la “Ermita d’Onofre” tot agafant el corriol de l’esquerra (N/NO), que ens fa passar inmediatament per la poc fonda balma de la Cova dels Porcs i desprès puja un xic fins doblegar un portell, passat el qual tombem a l’O primer planejant i posteriorment baixant força dret fins entroncar amb un altre sender més fressat. Des d’aquest punt fem una “anada-tornada” tot agafant primer aquest sender a l’esquerra (SO) tot davallant lleugerament fins arribar a la curiosa raconada de la Font de l’Argilagar, que com gairebé totes les fonts d’avui està seca. Vista la font tornem a l’inici de “l’anada-tornada” abans esmentada i ara prenem el sender cap a l’altre banda (N), que comença a pujar travessant el vessant de la muntanya per una lleixa ben arranjada, Aviat el sender regira al NO i fa una lleugera davallada per sobre de la carena fins arribar a les ruïnes de l’ermita de Sant Onofre (s.XVII), ubicada al capdamunt d’una agulla, consagrada l’any 1616 i des d’on gaudim d’una bona vista panoràmica. Des de l’ermita reprenem el corriol tot baixant, primer fent uns pocs metres a l’E i desprès fent llaçades ben traçades amb tendència al N per bosquets ombrívols fins sortir a la cruïlla de camins senyalitzada del Barranc de la Columna. Des d’aquesta cruïlla encetem l’ùltima “anada-tornada” del dia tot anant cap a la “Ermita de la Columna” per un corriol que puja (NO) fins l’ermita de la Columna o de Sant Simeó (s.XVII), consagrada l’any 1612. Aquesta ermita és la més coneguda d’aquest eremitori de la Vall de Cardó i amb raons, ja que està ubicada al capdamunt d’un morral rocós realment espectacular. Val a dir que tot i estar en estat ruinós encara podem entrar dins i visitar els seus raconets i miradors, encara que hem sembla que malauradament no trigarà molt a caure ja que la taulada està força malmesa. Vista l’ermita tornem a la cruïlla senyalitzada del Barranc de la Columna i ara prenem el sender que surt a l’O a prop del barranc tot passant per una capella i desembocant en la cruïlla de camins coneguda de l’anada, des d’on desfem el breu tram de camí conegut fins l’inici.

***NOTA: Majoritàriament la ruta transita per corriols, senders i camins clars, nomès els trams entre l’ermita de Santa Agnès i la Cova Lluminosa i des de la Cassola del Diable fins els Martells són per corriols poc fressats pero ben fitats a dia d’avui (Abril 2019). Diverssos trams on la cobertura del GPS falla.

2 comentaris

  • Foto de lamu

    lamu 02/06/2019

    He fet aquesta ruta  veure detalls

    Excelent ruta, ens a agradat molt! La resenya i fotos excelent, gracies per compartir Aventura't!

  • Foto de Aventura't

    Aventura't 03/06/2019

    Amiga lamu! la Ruth hem va dir que estaves esperant que penges la ruta per fer-la, sento que hagis tingut que esperar un mes des de que la vam fer, pero ja saps que el meu procés per penjar les rutes és llarg... gràcies a tú per deixar el teu comentari i valoració, Salut i fins la próxima!

Si vols, pots o aquesta ruta.