Coordenades 228

Data de pujada 31 / d’agost / 2019

-
-
3.356 m
1.518 m
0
4,1
8,2
16,33 km

Vista 88 vegades, descarregada 0 vegades

a prop de Eriste, Aragón (España)

https://www.auntirdepedra.com/2019/08/la-cresta-despases-massis-de-posets.html

La icònica cresta d'Espases del Pirineu aragonés, gens recomanada per a gent poc agosarada i sense experiència, tanmateix senzilla dins del món dels crestalls, ens convida a conquerir en una sola jornada mitja dotzena de tres-mils, fins i tot huit si ens disposem a allargar una miqueta el recorregut, guanyant, de premi, el mític Posets (3.375 m), segon sostre del Pirineu amb permís del proper Aneto.

El recorregut s'inicia al pàrquing de la cascada d'Espingantosa, on accedirem des del poble d'Eriste, a toca de Benasc (a l'estiu és obligatori l'ús d'un autobús públic). Prompte ens veurem trescant a la vora d'una gegantina i sorollosa cascada, l'Espigantosa.

La senda de l'Os, envoltada d'avellaners, àlbers i boix, remunta amb energia i sense descans la vall d'Eriste fregant el barranc de l'Aigüeta d'Eriste fins a guanyar la Pleta d'Eriste, plana on s'inicia un costerut tram de senda anomenada "Tranca-xulos", i que guanyant el barranc del Forcau s'enlaira fins al refugi d'Àngel Orús o del Forcau, a peu de les Agulles del Forcau, on podeu fer nit.
Fregant les parets del Forcau, creuarem un pont i travessarem la torrentera de Llardaneta, connectant amb el GR-11.
Arribats a un encreuament, deixarem anar per la dreta la senda que per la Canal Fonda mena a Posets, i trencarem per l'esquerra fins assolir l'Ibon de Llardaneta, senyorejat pel pic de la Forqueta.
En aquest moment caldrà deixar anar al GR i trencar vers el nord-oest, remuntant amb pena un costerut collet, només prenent com a referència esparses fites de pedra al camí, des d'on s'obri una plana amb vista a la cresta d'Espases.

Per l'esquerra puja la senda a la recerca del primer tres-mil de la jornada, el Diente Royo, que guanyarem amb no massa dificultat per la seua dreta, tot i que sempre podem trencar de camí i per una drecera guanyar el coll que hi ha més enllà del pic Pavots.
La cresta és molt esposada però poc tècnica, això si, gens apta per a patidors de vertigen (grimpem a més de tres mil metres d'altura) i gent sense experiència, especialment per un pas II+ on cal grimpar penjats al buit, o pel conegut pas del Funambulista, una estretor senzilla (a l'estiu) però envoltada de precipicis.

A la fi, una dura pujada ens deixarà al cim de Posets. Podeu consultar aquesta (https://www.auntirdepedra.com/2019/08/la-cresta-despases-massis-de-posets.html) i més rutes a la web www.auntirdepedra.com

Veure més external

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.