• Foto de CP Hostalets de Balenyà 2012
  • Foto de CP Hostalets de Balenyà 2012
  • Foto de CP Hostalets de Balenyà 2012
  • Foto de CP Hostalets de Balenyà 2012
  • Foto de CP Hostalets de Balenyà 2012
  • Foto de CP Hostalets de Balenyà 2012

Temps  5 hores 9 minuts

Coordenades 1621

Data de pujada 15 / d’abril / 2012

Data de realització d’abril 2012

-
-
1.038 m
534 m
0
5,1
10
20,57 km

Vista 1027 vegades, descarregada 10 vegades

a prop de els Hostalets de Balenyà, Catalunya (España)

(En el blog, se accede a la traducción automática al castellano, galego y euskera)
(In the blog, you can access the automatic translation into English and other languages)


Caminada Popular d'Hostalets de Balenyà. Circular.
Fàcil per gent que camina. Moderat pels no caminadors (per la distància i el desnivell, no pas per cap mena de dificultat tècnica.

La sortida és a la plaça de l’església d’Els Hostalets de Balenyà, a 2/4 de 8 del matí, per tant hi arribo a les 7, amb una boira espessa. Pel que fa al nom és evident que “Hostalets” és un diminutiu de “hostal” i per tant és lògic buscar l’origen etimològic en els hostals que hi havia en aquest indret ja esmentats el 1553 i que donaven servei als qui transitaven pel camí ral de Vic a Barcelona.

El conjunt poblacional es veu que s’anà formant entre els segles XVIII i XIX, encara que ja a finals del segle XV es calcula que hi vivien unes 15 famílies que, en bona part, devien estar vinculades al servei i gestió dels hostals. Als afores hi havia un santuari, que visitarem al final (ja en parlaré) i dins del poble es va construir una capella dedicada a Sant Josep, el 1879, que posteriorment fou ampliada i és l’actual església parroquial de Sant Fruitós. Al davant de l’església es fan les inscripcions (7€).

Anem sortint en direcció oest-nord-oest, després de passar per sota de l’autovia que va a Vic i jo vaig pensant en la denominació de “Balenyà”. El nom de Balenyà, consta documentat, el segle X, com a “Balegnano” i té origen patronímic. Es veu que correspondria a una casa, o “domus” al nord de la vila actual, a l’indret conegut com a Alzina o Castellot de la Talaia, del qual no en queden restes apreciables. Els Balenyà foren una família de senyors de molta anomenada els segles XII i XIII per aquesta contrada, sota el domini dels comtes de Centelles.

Deixem el cementiri (mig amagat dins la boira) a la nostra esquerra i tombem cap a la nostra dreta en direcció a la masia de Can Perot.

Seguim caminant i baixant el Barranc del Puig passem per una bona extensió de margues, força interessants. Val a dir que les margues són el resultat de roca sedimentària que generalment està composta per argiles i una part de dolomites o calcites. A les zones on hi ha magues s’hi pot trobar també quars, guix, grafit, pirita i mica, però jo no sé si aquest ha estat el cas d’aquest terreny gris que ara trepitgem. Anem passant per rouredes i alguna pineda.

Arribem a l’extraordinari Mas Vilageliu, documentat des de finals del 948. Originalment, era conegut com Vilageriu i ha canviat de nom (per Vilageliu) durant els dos últims segles. Es tracta d’un gran mas de planta quadrada i coberta a quatre vessants, amb aspecte de fortalesa... ...

Si algú vol més informació, pot accedir al blog vinculat.

Veure més external

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.