Coordenades 214

Data de pujada 1 / de juliol / 2018

Data de realització de juliol 2018

-
-
434 m
156 m
0
1,6
3,2
6,46 km

Vista 187 vegades, descarregada 7 vegades

a prop de Bítem, Catalunya (España)

16 de juny de 2018
Conta la llegenda que el valent cavaller Rufolet arribà a les Terres de l'Ebre amb l'objectiu d'alliberar a la donzella Rubí, segrestada per una bèstia de l'avern. Pel voltants de Tortosa, al barranc del Torrent, i prop d'una carena va trobar uns follets que el van voler ajudar, guiant-lo fins a una gran cova, on la donzella estava confinada sota la vigilància de la ferotge Cucafera. Seguint les indicacions dels follets, el valent Rufolet va aconseguir, en sagnant batalla, tallar les orelles i la cua a la bèstia, deixant-la d'aquesta manera completament inofensiva, i alliberant a Rubí del seu trist destí.


Bé... ni rastre de la cucafera, ni de ningú, però fer aquesta sortideta a la recerca d'una de les coves més populars de les nostres terres, lligada a la llegenda i tradicions tortosines, ha estat un autèntic plaer. També ha estat una grata sorpresa en descobrir una gran cavitat, que sense ser molt bonica, és força espectacular per les seves grans dimensions, prop de 200 m de galeries, i per estar habitada per una gran quantitat de ratpenats, que li confereixen un aspecte força dantesc... digne de llegenda.


Aproximació: Sortim de Tortosa en direcció a Bítem per la T-301. A 2Km de la sortida de Tortosa, un indicador a la dreta de la carretera, Barranc del Torrent, ens assenyala una pista que pujarem cap a l'est, sempre per asfalt. Després de carenejar uns minuts, i passar entre diferents finques amb masos baixem en direcció sud fins a trobar una pista travessera. A l'esquerra tenim una gran esplanada per deixar el cotxe.

Itinerari: Sortim de l'esplanada on hem deixat el cotxe prenent la pista travessera per l'esquerra, i remuntant poc a poc cap a la carena entre els barrancs del Torrent i de Rubí. Entre conreus d'oliveres, antics masets i casetes de camp, i vells marges descarnats anem guanyant alçada, fins a trobar una bassa contraincendis a un ampli coll. Una petita capelleta amb un sant Crist vigila l'indret. D'aquí surt un sender per l'esquerra, per on tornarem, però seguim el traçat de la pista, sempre en suau però constant pujada.

Al següent coll, bastant ampli també, trobem la Bassa d'en Rubí, completament seca en aquesta època i després de passar una primavera força seca, on ja trobem un indicador, a una sendera que ens guia cap a la cova. Però, paciència, seguim per la dreta, resseguint la pista principal, per completar la volta. Arribem en poca estona al coll de Xeco, amb una altra bassa seca i una excel·lent panoràmica en totes direccions. Destaquen retallats per sobre de la carena que ens queda a l'est, els enormes aerogeneradors de la serra del Boix i el Coll de l'Alba.

Al mateix coll, i per la dreta de la pista surt una petita sendera que resseguirem, primer cap al nord, paral·lela a la pista que ens ha pujat fins al coll, per guanyar la carena que tenim al davant, i per on transcorre un sender molt fresat. A la bifurcació trobem un indicador, el prenem cap a l'esquerra, i carenejant comencem a baixar. A una altra cruïlla prenem l'opció de la dreta, canviant de vessant, cap al nord, en baixada. Ens internem a un petit bosc de pins, i un altre indicador ens assenyala, cap a la dreta, la boca de la cova.

Arribem a la cova d'en Rubí. A l'esquerra de la gran boca, i sota uns vells marges hi ha un parell de boques més petites que deixen anar un aire ben fresquet del cor de la serra. És la cova Petita d'en Rubí. l boca de l'esquerra baixa uns 4 metres i per una gatera comunica am la cavitat principal.

La boca principal ens acull en una sala prou gran, sense aparent continuació. En arribar a uns grans blocs que hi ha al fons ens en adonem que es poden remuntar i ens deixen a l'entrada un gran túnel de roca de grans dimensions i força alçada. Un petit ressalt d'uns tres metres el superem amb l'ajut d'una corda instalada a la paret de l'esquerra. El fons i les parets de la cavitat estan plenes de fems dels ratspenats que l'habiten, conferint-li un aspecte prou escabrós. Tal i com avanço pel túnel d'uns 7 o 8 metres d'alçada, els ratpenats capten la meva presència i en segons, una multitud em sobrevola, en vol rasant sobre el meu cap. Un espectacle!!! Uns minuts a les fosques ajuden a que la cosa es calmi . Cap al final, la galeria principal fa un petit gir per l'esquerra, més endavant, a l'esquerra i entre blocs, un pou d'uns 5 metres comunica amb la galeria inferior, que no visito. S'entreveu una petita clariana a uns 7 metres d'alçada que deu comunicar amb l'exterior.

Deixo enrere la sala dels ratpenats, que descansin tranquils, i torno cap a la boca de la cova. Un cop al trencall que ens ha portat fins a la cova, ara tirem cap a la dreta, i el camí en poca estona ens retorna a la bassa d'en Rubí per on havíem passat. En lloc de baixar per la mateixa pista prenem un corriol que surt de la bassa en direcció oest i careneja. Aviat ens mena al vessant nord i baixa fort fins a un altre sender molt fressat. El prenem per l'esquerra, passem a tocar d'una enrunada caseta i ens deixa al primer coll per on hem passat, on hi ha la bassa dels bombers. Només cal desfer el mateix camí de pujada per la pista, i retornar al cotxe. Abans però, molt prop de la bassa i quasi al mateix coll, ens fixarem a pocs metres de la pista, a la dreta, amb el povet de Serrano, curiosament ple fins a dalt, a pesar de la sequera.

Una sortida de llegenda!!!

Veure més external

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.