Temps en moviment  3 hores 40 minuts

Temps  6 hores 31 minuts

Coordenades 2229

Data de pujada 28 / d’agost / 2018

Data de realització d’agost 2018

-
-
2.503 m
1.907 m
0
3,1
6,2
12,47 km

Vista 287 vegades, descarregada 9 vegades

a prop de Setcases, Catalunya (España)

Com un colós de llomes verdas i prades d'herba fresca, per a delícia d'una quantitat ingent de caps de bestiar, que com a lunars anem descobrint a mesura que, amb la nostra mirada recorrem aquesta massa de terra majestuosa, que davant nostre s'eleva, volent aconseguir al cel.

Per pujar al Costabona ens hem de desplaçar al poblet de Espinavell, a riba del riu
Ritort, famós per la seva fira “ Tria dels Mulats” , elecció de poltres, a mitjan octubre, cavalls, egües i poltres són conduïts des de les muntanyes on han passat l'estiu fins al lloc on se celebra la compravenda dels millors exemplars.
Abans d'arribar a la collada Fosca lloc habitual per fer aquesta ruta, haurem de recórrer uns 9 kms de la pista que va a Setcases, està en perfectes condicions, per a tota classe de vehicles.
Comencem a pujar paral•lels a una tanca de filferro suportada per petites estaques , a cada lloma que vencem li segueix una altra d'igual dificultat amb les seves crestes de roques blanques, com les de Mercer , el Soms, descobrim dues plaques en memòria de Jaume i Paula , aquesta ultima ens omple de tristesa en saber que era una nena quan es va anar, el seu pare li dedica un poema que acaba així, “, “ un pare ha d’ensenyar a una filla, pero tu em vas ensenyar a mi, a lluitar, a somriure, a mirar, pero no puc Paula, et trobo molt a faltar.”
A pas curt sense perdre l'alè, il•lusionats de poder coronar el primer 2000 que hi ha, des del cap de Creus, anem prenent altura, sense oblidar-nos de tornar la vista enrere, de tant en tant i contemplar el paisatge que creix a les nostres esquenes, Puig Sistra, Els Agudes, s'engrandeixen per formar profundes gorges i torrenteras. Les vaques inalterables al pas dels senderistes, pasturen tranquil•les vigilants dels seus vedells, temorosos d'aquells personatges que han envaït el seu habitad. Més amunt són les egües, amb els seus poltres nerviosos, les que ens calculen la distància, un espai mínim que els dóna seguretat i que respectem. Ataquem, la que crèiem que era ultima lloma, seguint les fitas que durant anys els muntanyencs han anat construint para no desviar-se de la pujada, també veiem algunes balises blanques i grogues, seran les nostres guies en el tram final de l'ascensió, en el cim diverses creus, un índex geodèsic derrocat, i la satisfacció d'haver conquistat aquest cim. Les vistes són d'excepció, de 360 graus, sorpresos per la grandiositat del paisatge anem descobrint il•lusionats, cims , algunes d'anteriors excursions, Pic de la Dóna , Els Borregues, Bastiments, Canigo….tot un luxe per als nostres ulls..

La baixada al coll de Pal és ràpida, des d'allí continuem per una senda que per la capçalera de rio Tec, ens portés a la Portella Roja, el punt més allunyat de la nostra ruta, però abans visitarem un òrgan de vent, té unes cavitats on en dies de molt aire , aquest , és recollit per unes toveres que en passar pels tubs creen un conjunt de sons, és un monument dedicat a la memòria de mossen Xanut, rector de Molló, i de dos monaguillos, en 1980 fent una ruta al Canigó, van ser sorpresos per una tempesta de neu, i van morir de fred. En el lloc on va ocórrer aquesta tragèdia hi ha una placa commemorativa i a aquest cim se li diu Roc de la Mort de l’Escola, és nostra següent ascensió des de la portella Roja, composta de grans de blocs de roques amuntegades i una mica descol•locades sense cap harmonia amb el paisatge que els envolta.
La del mossen no és l'única mort que hi ha hagut en el Costabona, sent una muntanya senzilla, quan es combina amb unes condicions meteorològiques adverses, els seus vessants poden ser un parany, fins i tot per a muntanyencs molt experts. En el 2001 tres esquiadors es van veure sorpresos per una allau morint dues d'ells, en el 2009 un excursionista de Rubi va desaparèixer quan pujava amb raquetes de neu, però sens dubte l'accident mes tràgic quant a víctimes va ser el que va sofrir un avió francès en 1953 perdent la vida 11 persones. Mereix la pena que aquestes notícies corrin, a la muntanya risc zero.
Roca Colom és la cúspide de la nostra ruta amb les seves 2506 metres d'altura, el seu cim, així com les lómas anteriors a aquesta, estan adornades de roques blanques de quars, fracturades en trossos pels gels de l'hivern, donant al paisatge un efecte nivos en l'estació estival.
La tornada al coll de Pal és progressiu, de suau baixada, arribats a aquest coll, veiem una fita fronterera, aquestes fites , es troben a tot el llarg dels 656 kms de la frontera franc espanyola, recordem aquesta frontera queda traçada per la signatura del Tractat de Pirineus, aquest tractat va fer fallida aquestes terres i als seus habitants, es van instal•lar 602 fites ,aquesta es , dels més populars posat que per ell coincideix el meridià de Paris, avui anomenat verd, quan jo estudiava, fa ja uns pocs anys , es deia que la unitat de mesura el metre, era la 10 milionèsima part d'aquest meridià, i és una línia imaginària que passa des de Dunkerke en el mar del nord fins a Ocata ( Barcelona), té uns 1200 kms de longitud, en 1999 es van complir 200 anys de la finalització de les tasques de mesurament d'aquest meridià, i per commemorar-ho es van plantar més de 10.000 arbres, actualment existeix un ruta de senderisme , la RT-6 , el tram català va d'est, coll de Pal, fins a Ocata, mes de 216 km, és una idea, aquí queda.
Caminem junts Rosa, Elena, Montse, Jeni, Belen, Cinta i Julian.
Como un coloso de lomas verdes y praderas de hierba fresca, para delicia de una cantidad ingente de reses, que como lunares vamos descubriendo a medida que, con nuestra mirada recorremos esa masa de tierra majestuosa, que delante nuestro se eleva, queriendo alcanzar al cielo.
Para subir al Costabona nos tenemos que desplazar al pueblecito de Espinavell, a orilla del rio Ritort, famoso por su feria “ Tria dels Mulats” , elección de potros, a mediados de octubre, caballos, yeguas y potros son conducidos desde las montañas donde han pasado el verano hasta el lugar donde se celebra la compraventa de los mejores ejemplares.
Antes de llegar a la collada Fosca lugar habitual para hacer esta ruta, tendremos que recorrer unos 9 kms de la pista que va a Setcases, está en perfectas condiciones, para toda clase de vehículos.
Comenzamos a subir paralelos a una valla de alambre soportada por pequeñas estacas , a cada loma que vencemos le sigue otra de igual dificultad con sus crestas de rocas blancas, como las de Mercer , el Soms, descubrimos dos placas en memoria de Jaume y Paula , esta ultima nos llena de tristeza al saber que era una niña cuando se fue, su padre le dedica un poema que termina así, “ un pare ha d’ensenyar a una filla, pero tu em vas ensenyar a mi, a lluitar, a somriure, a mirar, pero no puc Paula, et trobo molt a faltar.”
A paso corto sin perder el aliento, ilusionados de poder coronar el primer 2000 que hay, desde el cabo de Creus, vamos tomando altura, sin olvidarnos de volver la vista atrás, de tanto en tanto y contemplar el paisaje que crece a nuestras espaldas, Puig Sistra, Les Agudes, se agrandan para formar profundas gargantas y torrenteras. Las vacas inalterables al paso de los senderistas, pacen tranquilas vigilantes de sus terneros, temerosos de aquellos personajes que han invadido su habitad. Más arriba son las yeguas, con sus potros nerviosos, las que nos calculan la distancia, un espacio mínimo que les da seguridad y que respetamos. Atacamos, la que creíamos que era ultima loma, siguiendo las fitas que durante años los montañeros han ido construyendo para no desviarse de la subida, también vemos algunas balizas blancas y amarillas, serán nuestras guías en el tramo final de la ascensión, en la cima varias cruces, un índice geodésico derribado, y la satisfacción de haber conquistado esta cumbre. Las vistas son de excepción, de 360 grados, sorprendidos por la grandiosidad del paisaje vamos descubriendo ilusionados, cimas , algunas de anteriores excursiones, Pic de la Dona , Les Borregues, Bastiments, Canigo….todo un lujo para nuestros ojos..

La bajada al coll de Pal es rápida, desde allí continuamos por una senda que por la cabecera de rio Tec, nos llevara a la Portella Roja, el punto más alejado de nuestra ruta, pero antes visitaremos un órgano de viento, tiene unas cavidades donde en días de mucho aire , este , es recogido por unas toberas que al pasar por los tubos crean un conjunto de sonidos, es un monumento dedicado a la memoria de mossen Xanut, párroco de Molló, y de dos monaguillos, en 1980 haciendo una ruta al Canigó, fueron sorprendidos por una tormenta de nieve, y perecieron de frio. En el lugar donde ocurrió esta tragedia hay una placa conmemorativa y a esta cima se le llamo Roc de la Mort de l’Escola, es nuestra siguiente ascensión desde la portella Roja, compuesta de grandes de bloques de rocas amontonadas y un poco descolocadas sin ninguna armonía con el paisaje que les rodea.
La del mossen no es la única muerte que ha habido en el Costabona, siendo una montaña sencilla, cuando se combina con unas condiciones meteorológicas adversas, sus laderas pueden ser una trampa, incluso para montañeros muy expertos. En el 2001 tres esquiadores se vieron sorprendidos por un alud muriendo dos de ellos, en el 2009 un excursionista de Rubi desapareció cuando subía con raquetas de nieve, pero sin duda el accidente mas trágico en cuanto a víctimas fue el que sufrió un avión francés en 1953 perdiendo la vida 11 personas. Merece la pena que estas noticias corran, en la montaña riesgo cero.
Roca Colom es la cúspide de nuestra ruta con sus 2506 metros de altura, su cima, así como las lómas anteriores a esta, están adornadas de rocas blancas de cuarzo, fracturadas en pedazos por los hielos del invierno, dando al paisaje un efecto nivoso en la estación estival.
El retorno al collado de Pal es progresivo, de suave bajada, llegados a este collado, vemos un mojón fronterizo, estos hitos o mojones, se encuentran a todo lo largo de los 656 kms de la frontera franco española, recordemos esta frontera queda trazada por la firma del Tratado de Pirineos, este tratado quebró estas tierras y a sus habitantes, se instalaron 602 mojones ,este es, de los más populares puesto que por él coincide el meridiano de Paris, hoy llamado verde, cuando yo estudiaba, hace ya unos pocos años , se decía que la unidad de medida el metro, era la 10 millonésima parte de este meridiano, y es una línea imaginaria que pasa desde Dunkerke en el mar del norte hasta Ocata ( Barcelona), tiene unos 1200 kms de longitud, en 1999 se cumplieron 200 años de la finalización de las tareas de medición de este meridiano, y para conmemorarlo se plantaron más de 10.000 árboles, actualmente existe un ruta de senderismo , la RT-6 , el tramo catalán va de este, collado de Pal, hasta Ocata, mas de 216 km, es una idea, ahí queda.
Andamos juntos Rosa S, Elena, Montse, Jeni, Belen, Cinta y Julian.
Collada

Pla dels Soms

fotografia

Jaume Alsina

fotografia

Costas Soms

fotografia

Paula Corcoy

Collada

La Solanetas

cim

Costabona

Riu

Riu Tec

fotografia

Orgue

cim

Esquerdes ded Roja

refugi lliure

Refugi portella de Roja

Collada

Portella de Roja

cim

Roc de la Mort de l'Escola

Collada

Coll de la Mort de l'Escola

cim

Roca Colom

cim

Cima cota 2441

Waypoint

Fita 513

Collada

Coll de Pal , meridia verd

font

Font de Fra Joan

fotografia

Roca blanca del Soms

fotografia

Roques d'en Mercer

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.