Temps  2 hores 40 minuts

Coordenades 870

Data de pujada 8 / de març / 2016

Data de realització de març 2016

-
-
505 m
146 m
0
1,7
3,3
6,66 km

Vista 691 vegades, descarregada 26 vegades

a prop de Freginals, Catalunya (España)

Una aproximació al Montsià de la banda dels Freginals, per veure alguns dels seus racons emblemàtics i descobrir senderes poc fressades i molt desconegudes, per molta gent.

Des dels Freginals, ens endinsem a la foia pel camí d'Ulldecona, al sud de la població. Als pocs metres una bifurcació a l'esquerra, seguim recte i uns 200 mts més endavant una altra, que ara sí, prenem a l'esquerra. Pugem pel camí dels Canyerils sempre amunt de cara a la serra fins una altra bifurcació. Estem al camí dels Bandolers i ara girem a la dreta. Hi ha algun indicador cap al Corral Nou. Als pocs metres el camí del Corral Nou trenca a l'esquerra. Podem deixar el cotxe, apartat del camí per emprendre la ruta a peu.

Recorregut: 7Km. circulars.
Dificultat: La deixo com a moderada donat que són camins poc fressats i una mica perduts. Tota la sendera està marcada amb ratlles blanques i verdes fins a la font d'Andara.

Itinerari: Deixem el cotxe i remuntem per camí esfaltat cap a la serra. Passem per davant de dos bonics exemples d'arquitectura rural: la caseta de Miquelet de la Verge, al principi del camí, i la del Seré, més amunt i de dos plantes... El camí es va enfilant cap amunt, en casetes de camp arreglades als dos costat. S'acaba el camí bo i es defineix com una pista de terra que al final, a un pinaret, ja es converteix en sender. A la nostra esquerra, podem entreveure les restes del Corral Nou, completament envaïdes per la vegetació. Per les magnituds del corral, havia de ser força important en el seu temps, a més d'estar a un punt clau de comunicació entre la serra i la foia, a tocar del camí vell de Mata-redona. Entrem de ple al barranc del Sastre. Als pocs metres, entre la densa vegetació del llit del barranc ens apareix al davant una magnífica carrasca al costat de les piques del Pantà del Corral Nou. Darrera de la carrasca podem veure l'imponent mur de contenció del Pantà. Es tracta d'una construcció singular, que devia abastir d'aigua el corral Nou. Val la pena enfilar-se per visitar-la.
A la dreta de la carrasca surt un sender que s'endinsa encara més al barranc. El creuem dibuixant una pronunciada corba a la dreta i anem pujant en ziga-zagues per l'obaga de la serreta fins a guanyar la carena. Un cop a dalt canviem de barranc, ara tenim als peus el Racó de Morro Cremat i davant els seus empinats cingles que li fan de capçalera, contraforts de la Moleta de Mata-redona.
Pugem carenejant i donant la volta per la dreta al Morral. Trobem una bifurcació, a la dreta el sender empren la baixada cap al barranc, i en uns cent metres podem visitar les restes d'un gran forn de calç, excavat a la paret. Tornem enrera fins a l'encreuament i ara si, seguim pujant per l'esquerra, guanyant poc a poc alçada sempre pel fil de la carena. Pasem per unes curioses corbes molt tancades, anomenades lo Caragol, fixeus que al darrera acabem de deixar el magnífic Morral: una gran llosa calcària molt inclinada, que s'assoma a la Foia, com la proa d'un gran vaixell. Als pocs metres una altra bifurcació ens indica que en uns 300 metres arribariem a la bassa d'Ortís, i a Mata-redona al caient oposat.
Seguim pel corriol de l'esquerra que durant bona estona ens mantindrà a la mateixa alçada, per sota de la cresta cimera d'aquesta part del Montsià. Ara en direcció nord. A la primera raconada trobem el Cocó de la Rabosa, només amb aigua després de pluges recents. Resseguim la cota entrant i sortint de la serra, per damunt de la capçalera del barranc del Sastre. Ens hem de fixar en un cingle important que ens queda a la dreta per sobre del camí, perquè és el nostre objectiu. Al sender, prop del cingle, trobarem una fita de pedres que ens marca un corriol a la dreta. El seguim uns pocs metres i ens deixa a una ampla feixa al mig del cingle rogenc. Estem a l'emblemàtica Corralissa del Cingle. Costa poc imaginar altres temps, quan pastors i bestiar es devien aixoplugar en aquesta gran corralissa.
Retornem al sender i el continuem, direcció nord, sempre mantenint més o menys la cota. Uns metres més enllà passem per sota d'un altre alterós cingle. al seus peus un barranquet, que enfila cap a baix a la plana: el racó del Menut. i per darrera el cingle ja es pot veure el Pic d'Andara de 556 mts que domina aquesta zona del Montsià, només superada pels 623 del Molló dels tres Termes una mica més al sud. Resseguim el contorn del pic d'Andara per anara trobar una altra joia del Montsià: les piques del font d'Andara, al capdamunt d'una balconada de la serra per sobre dels Freginals, i amb el teló de fons de la serra de Godall i el Port.
Uns metres més endêvant trobem la font d'Andara. Avui en dia bastant malmesa i també normalment seca. Aquí neix el sender que ens remuntaria cap al Molló dels tres Termes. Seguim pel sender cap a l'esquerra i als pocs metres uns altra bifurcació marcada amb un petit indicador metàl·lic. A la dreta va a buscar el racó de Cedrilles, per les carrasquetes del Soco, nosaltres emprenem cap a l'esquerra cap al barranc d'Andara, i comencem a devallar. Passem per una tartera de pedra bastant descomposta i a mitja baixada veiem una altra fita de pedres, que ens marca un senderó a l'esquerra, el baixem, arribem al llit del barranc, que baixa empinat i passem a l'altre costat. Resseguint el sender, en pocs metres arribem a la cova d'Andara. Una gran bauma de forma triangular que entra pocs metres a la muntanya.
Un cop al camí una altra vegada, continuem baixant per camí a estones bastant empinat i descompost fins a la base del barranc on canviem de vessant i anem per la seva part esquerra. Travessem uns bancalets de pins molt perduts i arribem als conreus d'oliveres. Seguim el camí d'una finca fins a trobar l'encreuament del Camí dels bandolers i el de les Setjoles. Trenquem a l'esquerra, per Bandolers, per camí ample i esfaltat i en poca estona retrobem el cotxe.
Una volteta molt recomanable per conèixer aquesta zona del Montsià, sovint oblidada, però de gran riquesa antropològica i de paisatges oberts i espectaculars.

Salut i muntanya!!

Veure més external

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.