Temps  5 hores 30 minuts

Coordenades 1428

Data de pujada 8 / de maig / 2017

Data de realització de maig 2017

-
-
1.161 m
457 m
0
3,6
7,1
14,27 km

Vista 744 vegades, descarregada 42 vegades

a prop de Cornudella de Montsant, Catalunya (España)

Temps en marxa efectiva: 3H 33Min
Temps incloent parades: 5H 30Min.

Ruta sense passos exposats ni difícils, pujant al Grau del Montsant, visitant la cova Santa, el cim de Roca Corbatera i visitant la Ermita de Santa Maria de Montsant.

Iniciem la marxa tot travessant el històric poble de Cornudella. El anem deixant enrere i començem a trobar camps de ceps. Agafem la pista encimentada que puja fins a Sant Joan de Codolar.
Deixem Sant Joan i entrem al sender que ens portarà cap dalt la serra del Montsant, pujant pel Grau del Tomasset.
Un cop dalt, ens desviem un moment per visitar la cova Santa. S'ha d'entrar gatejant i amb frontal. Consta d'una cambra bastant gran i curiosa de veure-la.
Sortim de la cova per retrobar la cinglera i l'anirem resseguint fins pujar al cim del Roca Corbatera (100 cims de la FEEC)
Deixem el cim per visitar la ermita de Santa Maria de Montsant.
Desfem un tros de camí i per pista ample tornem a la cinglera iniciant el descens per pista encimentada però a pocs metres ens desviem per agafar el sender a mà dreta que ens portarà de nou al poble de Cornudella.
Intersecció

Agafar dreçera

Camino
aparcament

Aparcament

Waypoint

Camí Ral

Camino
Cova

Cova Santa

Curva de nivel
refugi

Fi - Avituallament a Lo Refugi

El Refugi es troba al centre Cornudella de Montsant (molt a prop de La Morera de Montsant), en una antiga casa de poble, que per les seves dimensions i característiques hem pogut conservar.
Intersecció

Gir dreta

Curva de nivel
Intersecció

Gir esquerra

Sendero
Waypoint

Grau del Montsant

Waypoint

Inici

Carretera
Arquitectura religiosa

L'Ermiteta

Camino
Risc

No trepitjeu els sembrats...

Camino
cim

Roca Corbatera (100 Cims)

La Roca Corbatera és el cim més alt de la comarca del Priorat i el trobem situat a la Serra del Montsant. La muntanya no és més que una petita elevació en l'extens altiplà que conforma aquesta serra. I en aquesta ocasió el que realment val la pena és tot el conjunt de la serra. Amb les seves cingleres, els seus graus i les seves parets imponents, el Montsant és realment increïble.
Arquitectura religiosa

Sant Joan de Codolar

Sant Joan del Codolar és una església barroca de Cornudella de Montsant (Priorat) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'edifici és de paredat amb reforç de carreu als angles, de tres naus, separades per pilars amb creuer no sobresortit i cobert per cúpula a la intersecció i per volta de mig punt amb llunetes que arrenca d'un fris continu. Als peus hi ha un cor suportat per un arc rebaixat i el presbiteri és situat a nivell més alt que la resta del temple. Darrere hi ha el cambril on es venera una reproducció de la imatge del Sant. Per l'accés hi ha dues petites saletes amb cúpules rebaixades. L'altar és del segle XVIII. La façana, amb un rellotge de sol, té la portalada, de pedra i amb la data de 1780, dues petites finestres a banda u banda i un ull de bou. El conjunt és acompanyat per una casa annexa destinada a l'ermità. Sembla que la construcció primitiva és del segle XIII. Això, no obstant, les primeres informacions correspon al segle XVI, quan el 1509 es beneí la campana i el 1571 l'ampliació del temple. El 1661 es beneí la casa de l'ermità. Entretant, hom havia dotat l'església de retaules. A la fi del segle XVIII, coincidint amb la construcció de nous temples al Priorat, l'ermita fou considerablement ampliada, enderrocant, segurament, part de la construcció anterior. El 1877 es procedí a venerar el cambril, i el 1864 es féu l'escalinata del presbiteri i s'havien arranjat els altars. A principis de la dècada del 1980 s'enderrocà una casa annexa, dita "dels musics", i es condicionà la façana de l'ermita, així com l'altra casa annexa. Es tracta d'una ermita de gran devoció, havent obtingut el Jubileu per part d'alguns pontífexs.
Arquitectura religiosa

Santa Maria de Montsant

L'ermita de la Mare de Déu del Montsant, o Santa Maria de Montsant, és a dalt de la carena de la Serra del Montsant, en el seu vessant nord, a prop de la localitat d'Albarca (poble del terme municipal de Cornudella de Montsant), dins el terme de la Morera de Montsant i just al límit municipal amb Cornudella de Montsant. De les moltes ermites existents al macís del Montsant, és la que es troba a més alçada, concretament a 1.025 metres, molt a prop de la Roca Corbatera, el cim màxim del Montsant, i a l'inici del barranc dels Pèlags. Té el seu origen en les construccions eremítiques del segle XII. En temps medievals va comptar amb una important devoció per part de les poblacions de la rodalia: Albarca, Cornudella de Montsant, la Morera de Montsant i Ulldemolins, principalment. Antigament hi tenien lloc romiatges i aplecs en diversos moments de l'any. També es coneixen nombroses processons de pregàries en demanda de pluja o d'altres favors celestials. Amb el pas del temps, el santuari va anar perdent importància. La causa d'aquest fet pot trobar-se en el paper del santuari com a instrument per refermar el domini del territori per part de la Cartoixa d'Escaladei, a la qual va pertànyer des del segle XV. Santa Maria de Montsant, que havia estat propietat del monestir cistercenc de Bonrepòs, va passar en aquest moment als cartoixans. Cap al 1450 es construeix un nou edifici, l'actual, prop del cingle que assenyala el límit del terme d'Escaladei –en l'actualitat, de la Morera de Montsant– amb el d'Ulldemolins. Prop de l'ermita es poden observar encara les runes del que se suposa que fou la primitiva capella o eremitori. És en aquest moment quan apareix una imatge de la Mare de Déu que, segons la llegenda, va ser trobada per un bou, com diuen els goigs antics. Prop de l'ermita es troben també les runes de la casa dels ermitans amb què l'ermita va comptar fins ben entrat el segle XX. Al segle XIX, amb la desamortització dels béns de la Cartoixa, el santuari va ser abandonat i esdevingué un corral de bestiar. La imatge de la Mare de Déu, gòtica, va ser baixada a la parròquia d'Albarca. L'any 1909 va ser recuperada per al culte com a ermita adscrita a la parròquia d'aquesta població. Aquesta imatge va ser destruïda el 1936. A l'ermita hi han tingut lloc tradicionalment dues festes: una a la primavera i l'altra a l'estiu. Albarca compta amb una de les poques tradicions locals sobre sant Jordi anteriors a l'actual diada del llibre i la rosa: una festa votada, anterior al segle XVIII, per demanar la protecció del sant contra les picades dels escurçons i els escorpins. A començaments de segle XX, els joves d'Albarca hi pujaven tot disparant trets amb les seves escopetes en senyal de festa. En l'actualitat s'hi diu missa el mateix dia 23 d'abril. L'aplec de la Mare de Déu té lloc el 17 d'agost, tercer dia de la festa major d'Albarca, dia en què també acudeixen al santuari gent de les poblacions veïnes com ara Cornudella, la Morera i Ulldemolins. S'hi fa missa, que acaba amb el cant dels goigs tradicionals a la Mare de Déu, i, tot seguit, hi ha un dinar de germanor. Des de l'any 1991 l'Agrupament Escolta i Guia MontsantCim, de Reus, hi col·loca anualment un pessebre a la punta de la roca que hi ha just al darrere de l'ermita, on nombrosos excursionistes hi deixen una nota escrita a la llibreta de visites. L'activitat aplega més d'un centenar de persones el diumenge abans de Nadal.

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.