-
-
1.019 m
551 m
0
3,8
7,7
15,36 km

Vista 32 vegades, descarregada 1 vegades

a prop de Montfalcó, Aragón (España)

Itinerari fet el 2 de març de 2019 amb tres amics. És una excursió entretinguda i no difícil, encara que la pujada a les torres de Claramunt (o dels Moros) i de Conclues són més difícils. Veure la descripció al seu lloc.
La pujada a la torre de Claramunt és interessant, perquè completem el coneixement dels tres llocs defensius de la zona. Però és el punt més alt i dificultós de l'excursió, de manera que si no es tenen prou forces potser val més deixar-la, perquè l'espectacle de la torre de Conclues és molt superior i més agraït, tot i que l'últim tram del camí tampoc no és del tot fàcil.
Vam sortir de l'entrada del poblet de Corçà (Noguera). Travessem la carretera i pugem seguint el GR, que ens acompanyarà una bona estona. El camí passa entre camps i alguna casa, fins que desemboca en una pista ampla, que seguim un petit tram. Després la pista puja a esquerre i abandona el GR. La pujada és suau i continuada, amb reblincones. A 840 m d'altitud deixem la pista principal i n'agafem una més petita (NW) que puja entre olivets a l`'esquerra i bosc a la dreta i que acaba en uns camps d'oliveres. Els passem fins al costat de les ruïnes de la casa de Claramunt.

Per pujar fins a la torre sortim de darrere la casa per una petita coma, sense camí i buscant els millors passos. És una pujada dificultosa per la manca de camí i perquè el pendent és fort. Cal mantenir-se força pel centre, evitant els pelats de la dreta, més dificultosos, i les punxes de l'esquerre, impracticable. La torre de Claramunt es troba la capdamunt de la coma, a l'esquerre, i encara es manté dreta, en part. S'hi entra per una escletxa oberta entre dues roques. Des de dalt és domina un ampli paisatge.
Reporto aquí unes notes tretes de la viquipèdia i que són d'interès. El Castell de Claramunt està situat al cim d'una penya, a la meitat del vessant meridional de la serra del Montsec, a la banda occidental de la vall d'Àger, prop del poble de Corçà. Com en molts altres castells de la contrada, hi havia als peus de la fortificació el vilatge de Claramunt que ha subsistit fins a l'època moderna. Romanen algunes parets dels habitatges i les restes de l'església de Sant Bartomeu. La primera referència documental del lloc i el castell de Claramunt és de l'any 1042.
El castell era format per una torre de planta quadrangular i un recinte. S'han conservat els costats N i E de la torre que feia 2,8 m per 3,5 a l'interior. El gruix dels murs és de 80 cm excepte la paret E que té un gruix de 75 cm. L'angle del NW és corb. La part primerenca de l'angle NE és recte i a partir dels 4 m també és corb. A l'extrem del mur E hi ha la porta que és a 2 m de terra. L'aparell és fet amb pedres no gaire grans (13 cm X 25 cm) escairades però no treballades, unides amb morter de calç de poca qualitat.
La torre és situada a l'extrem W de la penya. A l'E de la torre hi havia el pas d'entrada entre dues roques i un recinte. S'hi troben alguns munts de pedres d'enderrocs de parets. Al llarg de bona part del perímetre hi ha alguns panys de mur que ressegueixen l'espadat. A l'E, al llarg d'uns 13 m hi ha unes quantes filades de carreus d'una muralla d'un gruix de 110 cm. Al costat del castell es troben les restes de l'església castral de Santa Maria de Claramunt.

El retorn el fem pel mateix camí, sempre molt atents al pendent i a la malesa.
Des de les ruïnes de la casa de Claramunt seguim l'itinerari per on hem vingut fins una mica més enllà del retrobament amb el GR, que abandonem per continuar avall per la pista ampla fins a la carretera. Quan hi arribem la seguim a l'esquerra 300 m, on ens desviem a dreta per una pista, fins que es bifurca davant d'una esplanada. No la seguim ni a dreta ni a esquerra, sinó que continuem recte per l'esplanada i a l'altre costat baixem sense camí clar, per desembocar en uns camps que hi ha a sota. Passem uns 125 m per la vora del camp, amb el barranc de les Colomines a la dreta, fins que trobem un pas net. Passem el barranc i un camp o prat abandonat, pel costat de les ruïnes d'una casa i un altre camp abandonat, al final del qual trobem una petita pista que ens mena al camí que ve de Corçà.

La pista va baixant fins que torna a passar el barranc de les Colomines i inicia la pujada. Passa pel mas de Joaquim, encara força conservat i amb ús temporal i acaba en una collada herbada. Continua per un camí d'obaga que ens mena a un esperó de la serra de los Espins i que cau sobre l'embassament de Canelles, des d'on és té una vista ben bonica de l'embassament i de la torre de Conclues. Però la vista és enganyosa, perquè per arribar fins a les Conclues encara cal superar un altre ressalt que a primera vista passa desapercebut.

A partir d'aquí el camí es fa més trencat. Baixa a un collet i després revolta a la dreta per superar un altre esperó. Aquí el camí és obrat a la roca, amb algun pas sobre el pantà que demana atenció, passa l'esperó per una escletxa i puja a un altre coll, fins al peu mateix del cim on hi ha la torre de Conclues, cent metres més amunt. La pujada és per camí clar, però molt dret, i que exigeix esforç i atenció a les relliscades.
La torre de Conclues és un mirador magnífic i espectacular que cau a plom sobre el pantà de Canelles. Està mig enrunada, però encara s'aguanten les quatre parets i un arc ogival. La porteta que dona sobre el pantà està força ben conservada, però l'espai que deixa després és reduït i no apte pels que tinguin vertigen.

Reporto també algunes notes tretes d'internet.
La Torre de les Conclues, també és anomenada com a Torre de Portaclosa, per indicar que protegia un pas estret o pas tancat, o, posteriorment, Torre de les Tinyoses, ja que fou el lloc on s'aïllava el ramat afectat de la tinya.
La Torre de les Conclues, que cal situar entre el segle XII i el XIII, sorgí com a enclavament estratègic per controlar la ribera del riu Noguera Ribagorçana a l'estret de Fet. Antigament, abans de la construcció de l'embassament, hi havia un camí que seguia el curs del riu sobre unes estaques clavades a la roca segons els avis de Corçà.

El retorn a Corçà el fem per la via més directa, vigilant molt la baixada fins al primer coll. Un cop arribats a la pista, ja no la deixem fins al poble, on encara ens esperen runes del castell de Corçà i les restes del poble, que sembla que havia esta murallat.

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.