Temps en moviment  2 hores 45 minuts

Temps  4 hores 3 minuts

Coordenades 1588

Data de pujada 23 / de maig / 2019

Data de realització de maig 2019

  • valoració

     
  • informació

     
  • Fàcil de seguir

     
  • Entorn

     
-
-
325 m
68 m
0
2,4
4,7
9,47 km

Vista 35 vegades, descarregada 7 vegades

a prop de la Vall d'Hebron, Catalunya (España)

Petita travessa matinal per Collserola utilitzant els transports públics
Sortim del metro Mundet (L3) i passem pel costat del Velòdrom fins la porta del Laberint d’Horta.
Passem pel costat del centre educatiu de Can Llupià i seguim fins el fons de la vall del Torrent de Fondarills fins la font de la Marquesa. També se li diu de la Senyora o de Can Gras. Sortim per la dreta i remuntem fins a creuar la carretera d’Horta a Cerdanyola. Creuem les cases, seguim uns metres pel passeig de els aigües i tot seguit agafem un corriol a mà dreta. Aquest s’enfila una mica, passant pel costat d’un turó i després davalla fins a tronar a trobar la carretera de les aigües, que creuem i seguim recte per un senderoi que passa pel costat del turó den Fotjà i torna a la carretera de les aigües.
Tot seguit agafem a l’esquerra, una pista que posa Torrent de Sant Iscle i Cerdanyola que al cap d’uns metres li surt un sender a la dreta que agafem. Aquest fa una giragonsa i anem a parar de cap al torrent de Sant Iscle. De seguida veiem la font vella de can Ferrer a mà dreta. Abandonada i seca.
El camí uns cops va pel llit del torrent i altres pel costat de la riera seca. A l’estiu és molt agradable perquè es humit i ombrívol. Passem la ruïnes d’una antiga represa o potser una bassa i ja trobem un pal indicador. El primer pal agafarem a l’esquerra cap a Sant Iscle i Can Catà. El de la dreta va a Can Ferrer. La segona cruïlla no te pal indicador, Agafem cap a la dreta, cap els prats.
Aquí ja la vall s’obre. Passem pel costat de Can Lloses i arribem a la pista que va d’Horta a Cerdanyola. Anem per l’A5, cap a Sant Iscle, cap a l’esquerra. (a la dreta va cap al forat del Vent).
Passem una altra cruïlla. Nosaltres recte per la A5. Passem per la porta (tancada) de Sant Iscle de les Feixes. Arribem a Can Catà. Seguim per la pista uns metres més i a la següent cruïlla anem a la dreta, on posa camí del cementiri. Si seguíssim aquesta pista sí que hi arribaríem però de seguida ens desviem per un corriol que s’obre a mà dreta. Un camí maco i solitari a través del bosc de Canaletes. Aquest camí, va seguint els pals de la llum i el torrent sec de can Codina, més o menys. Creuem el rierol torrent de Sant Iscle, arribem a una pista que agafem recte i cap amunt fins a anar a topar, altre cop amb el camí de can Catà que hem deixat abans. Una pista plena de bicicletes que ens hem estalviat. A més, per aquí fem drecera.
Passem pel costat dels prats de Santa Maria de les Feixes, passem per sota de l’aqüeducte de Can Caneletes i tot seguit ja estem al punt d’informació (tancat) del Parc de la Riera. Aquí comença la ciutat.
Ara només hem de fer una passejada pels aquesta part residencial de Cerdanyola per anar a buscar l’estació de la Renfe de Cerdanyola.
Espero que us agradi aquesta passejada. Aquí us la deixo. Ja em direu.
Salut i República
Porta. Avui tancada
Ens torna al camí de Can Catà que abans em deixat. A la dreta, el Bosc de Canaletes

2 comentaris

  • Foto de Manel_49

    Manel_49 25/05/2019

    Una altra bona matinal per Collserola. Conec diferents punts d'aquesta ruta però no l'he feta sencera: me l'apunto. Salut i cames!!!!

  • Foto de Magí Alsina

    Magí Alsina 25/05/2019

    Gràcies Manel.
    Últimament vaig molt a Collcerola. M'estic tornant un especialista.
    Però és que es un muntanya que la tenim molt a mà. És tan comode no haver d'agafar el cotxe. Tens transport públic per tot arreu i por fer mil combinacions. L'única pega és que la pobre Collcerola té cases per tot arreu. Urbanitzacions que s'enfilen per la muntanya i també moltes que s'hi han posat de manera il.legal. I moltes linies elèctriques. Massa.
    Però encara hi ha recons molt macos i ferèstecs. Increïbles de pensar que siguem a Collcerola. Cal que la conservem.
    Salut i República!

Si vols, pots o aquesta ruta.