Temps en moviment  2 hores 23 minuts

Temps  3 hores 44 minuts

Coordenades 1313

Data de pujada 12 / de desembre / 2019

Data de realització de desembre 2019

-
-
874 m
382 m
0
1,8
3,6
7,26 km

Vista 21 vegades, descarregada 2 vegades

a prop de Collbató, Catalunya (España)

Por, em feia aquesta sortida! "Que s'ha begut l'enteniment", pensava jo. "Gairebé 500 m de desnivell i en poc més de 6 km!", raonava. Jo m'ho mirava des del meu particular punt de vista de patidor en les pujades, però no gosava dir res en veu alta, que a la colla hi ha qui és molt expert en matèria de muntanya i coneix les nostres limitacions i sap el que es fa.
El grup ha arribat a Collbató una mica disgregat per culpa de la sortida 573 de l'autovia, que uns han vist mentre altres asseguren que no existeix. La foscor de l'hora hi deu tenir alguna cosa a veure en l'afer, ja que quan hem deixat els cotxes a l'aparcament, l'agutzil del món encara devia dormir i no havia engegat els llums. El vent ja hi era, i no obstant la foscor i el vent, hem començat la caminada tan bon punt hem aconseguit agrupar-nos de nou i tancar els cotxes. Sortint de la població, abans d'encarar el corriol, a les nostres espatlles, s'albiraven les primeres clarors rogenques i tots ens hem girat per a contemplar l'aurora, un meravellós espectacle natural de llum i colors que només està a l'abast de qui matina, ja sigui perquè llepa i ha de treballar, ja perquè està boig i se'n va d'excursió.
Raó tenia en Joan Mollà, coordinador d'avui, quan deia que des d'allà —estàvem a punt d'engegar— fins al Monestir de Montserrat el camí puja tota l'estona. En dono fe. Però no seria del tot sincer si no afegís que també ha dit que es tractava d'anar fent tranquil•lament, de compassar passes, respiració i batecs del cor. I, sobretot, de respectar-nos els uns als altres considerant l'estat físic de cadascú i que les nostres edats gairebé sumarien dos mil•lennis. Que, fins a 2/4 de 12, hora en què un autocar ens baixaria a Collbató, disposàvem de temps sobrat per anar-nos aturant a contemplar les meravelloses vistes que l'alçada que assoliríem ens oferiria i a refer-nos de l'esforç.
Hem esmorzat arrecerats del vent en un indret a tocar del Pou de la Costa Dreta —la sima més profunda de tot el massís—, que ha engolit un dels bastons del Joan, que ha lliscat en deixar-lo a terra. Òbviament no hem intentat recuperar-lo: l'avenc té 148 metres de desnivell.
Després d'això, en Joan, que avui ha guiat amb ma ferma als altres 25 caminadors, ens ha posat en fila índia —el camí tampoc donava per més, a l'esquerra hi havia la paret de roca i a la dreta el precipici— i ens ha fet passar per caixa: s'havia de pagar l'autobús. Mentrestant, en la seva imparable ascensió el sol acabava de depassar un núvol enorme que era ancorat sobre el Baix Llobregat i ha vingut a acaronar-nos, cosa que tots hem agraït. Però no he vist que ningú es tragués roba, com fem altres dies, perquè el dia era fresc i el vent ens perseguia i ens atrapava sempre que els plecs de la muntanya no ens en protegien.
El punt d'inflexió és al Pla dels Soldats, allà on s'ajunta el Camí Vell de Collbató —el nostre— amb el de Sant Joan. Des d'allà, el camí baixa fins al Monestir passant per la bassa i l'ermita de Sant Miquel.
Al final, les màquines només es posaven d'acord a dir que hem fet poc més de 7 km. Quant al desnivell, hi havia discrepàncies, però en tots els casos els mesuraments eren superiors als 500 m, 534 em sortien a mi. Però a banda de la dificultat que per a cadascú hagi tingut l'ascensió, que és molt subjectiva, tots hem estat d'acord que és una bonica excursió matinal al llarg d'un camí preciós.
fotografia

Aurora

fotografia

Foto 2

fotografia

Foto 3

fotografia

Foto 4

fotografia

Foto 5

fotografia

Foto 6

fotografia

Foto 7

fotografia

Foto 8

fotografia

Foto 9

fotografia

Foto 10

fotografia

Foto 11

fotografia

Foto 12

fotografia

Foto 13

fotografia

Foto 14

fotografia

Pla dels Soldats

fotografia

La bassa de Sant Miquel

fotografia

Ermita de Sant Miquel

fotografia

El Monestir

fotografia

Via del cremallera

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.