Temps  una hora 32 minuts

Coordenades 8864

Data de pujada 5 / d’octubre / 2015

Data de realització d’agost 2011

  • valoració

     
  • informació

     
  • Fàcil de seguir

     
  • Entorn

     
-
-
1.095 m
574 m
0
5,9
12
23,69 km

Vista 1524 vegades, descarregada 84 vegades

a prop de Matadepera, Catalunya (España)

Itinerari circular que ens dóna una visió molt general del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Nosaltres el fem en sentit contrari al camí normal de la Mola per el Coll d’Eres, passant per el Coll de Boix, tot seguin el GR-5 i un tros del camí Ral
Descripció de la ruta.
Deixem el vehicle a l’aparcament habilitat dalt del Coll d’Estenalles (873 m). Al peu de unes escales trobem un rètol amb la direcció a seguir per anar a: Mura, Coll de Boix (seguint el GR-5) i la oficina del parc de la Mata.(seguim aquesta direcció), travessem la barrera per a vehicles i marxem per la pista que mena a l’ermita de Sant Jaume i la casa de la Mata. Abans d’arribar-hi abandonem la pista i marxem per un corriol, sempre seguint els senyals de GR-5. Davallarem al Coll de la Garganta Aquí tenim una magnífica vista del Montcau. Marxem direcció al xalet de Coma d’en Vila sense arribar-hi, per aquesta zona el camí transcorre per camí de roques que ens dona la sensació de estar dins la muntanya de Montserrat, ens desviem per sota del xalet i anem a parar al Coll de Boix, 878 m. passant per uns bonics i ben fressats corriols on hi ha un encreuament de diversos camins que recorren el parc.
Del Coll marxem en direcció al Castellsapera, per una carena que ens permet veure el vessant occidental del parc: Vacarisses, el Turó del Pujol, el Paller de Tot l’Any… passem per la falda del Turó de la Pola o del Coll de Tres Creus, 929 m. i arribem al Coll del Tres Creus a on deixem el GR-5. Des de aquest coll tenim una magnifica vista de la muntanya de Montserrat i convida a fer-se una foto de tot el grup.
Ara agafem un corriol que surt per la nostre esquerra i que passa als peus del Castellsapera 939 m. (Des de el Coll de Tres Creus, surt un altre corriol que en 10 minuts ens portaria al cim).
Passat las parets del Castellsapera tenim La Mola al davant nostre i una vista general de Sant Llorenç de Munt. Abastem l’encreuament amb el Camí Ral de Barcelona a Manresa.
(S'anomenaven camins rals les rutes concedides i afavorides pels reis. Els masos i les viles per on passaven gaudien de certs privilegis i es beneficiaven de comunicacions millors i, per tant, del comerç que això comportava. Pel Parc Natural passaven diversos camins importants. El de més renom era el camí Ral de Barcelona a Manresa, que unia el cor de Catalunya amb Barcelona i el mar i creuava la serra de l'Obac. Aquest camí, que sembla que fou construït per presos condemnats a treballs forçats, aglutinava bona part del comerç i els transports entre els pobles que es trobaven al llarg del seu recorregut.)
A nosaltres ens cal seguir el Camí Ral pel corriol de l’esquerra, al peu del Castellsapera. El camí (senyalitzat precàriament amb pintura blava i fites ) segueix rodejant el coster de muntanya del Castellsapera, encarant-se al Coll del Mal Pas del General i perdent alçària ràpidament en dirección sud-est, per anar a cercar la carretera de Matadepera a Estenalles. Aquest punt molt mal senyalitzat i hi trobem diversos corriols, alguns son drecera del principal. Cal guiar-se pel sentit comú i prendre el camí més fressat. Arribats a la carretera hem de seguir-la a la dreta durant uns 200 m. fins a La Barata.
El hostal de la Barata (650), potser el més famós de tots els hostals del camí Ral, aquest mas sempre ha estat un dels més importants del massís. Un document del segle XIII testimonia la compra d'un tros de terra situada al peu del camí Ral (al terme de Matadepera) per part d'en Ramon Barata. Fins ben entrat el segle XV, però, no consta com a hostal. Tot i la importància i la bona reputació d'aquest hostal, la tradició atribueix a un hostaler de la Barata relacions amb alguns bandolers del camí Ral. Es deia que l'hostaler es comunicava amb els saltejadors mitjançant un codi de senyals basat en la col•locació i el color de les peces de roba dels estenedors. Amb aquest codi transmetia als bandolers les dades necessàries perquè assaltessin els viatgers que l'hostaler seleccionava.

A l’alçada d’aquest antic hostal hem d’anar a buscar la llera de la Riera de les Arenes (seca) i seguir-la en direcció a Matadepera. És un tram bastant llarg i molt “ensopit ”pro és la alternativa de no fer un bon tram de carretera. Trobem una pista que a l’esquerra marxa cap el Gabí, més endavant una altra pista surt, també per l’esquerra, en direcció a La Garrigosa: ( si pugéssim a la carretera per aquest punt, trobaríem el àrea d’Esplai del Torrent de l’Escaiola). Nosaltres hem de seguir la pista un tram, fins que es bifurca i agafem el ramal de la dreta en lleugera baixada. Desprès de superar el torrent, gira 180º fins a creuar-ne una altra, que hem de seguir a l’esquerra, des de aquest punt tenim una vista espectacular del cingles dels Cavalls, que formen el massís de la Mola, en poca estona arribem fins a Can Robert.

Per la esquerra de la casa marxa la pista que, mena a Can Pobla. Quasi enganxada a la paret i pel mateix costat surt una drecera d’aquesta pista, que passa per les tombes de Can Robert. Quan la drecera ens torna a deixar a la pista per segon cop, la seguim fins arribar a Can Pobla, a on acaba la pista i a on la majoria de excursionistes que només volen pujar a la Mola el fan des de aquí. Tenim dos itineraris: pujar per la canal de can Pobla o per camí dels Monjos.
Nosaltres agafem aquest últim, un camí en forta pujada i format per molts esglaons desiguals i que se es uneix al que bé de Matadepera (PR-31). Surtin del bosc, albirem el Monestir i en pocs minuts arribem al cim de la Mola.
El Monestir d'estil romànic que es distingeix per la seva austeritat arquitectònica. Consagrat a Sant Llorenç al segle XI, presenta una senzilla estructura de tres naus amb absis i un creuer amb cimbori al centre. Dels pocs elements ornamentals que presenta, cal destacar els relleus de franges i arcs cecs que decoren les façanes dels absis. El conjunt de l'edifici està erigit amb pedra tosca extreta de la mateixa muntanya.
Dinem al restaurant de La Mola, al recinte del Monestir, fem les fotos de rigor i des de la mateixa terrassa del edifici amb una taula d’orientació semblant a una roda, tenim una molt bona vista del recorregut que ens queda, fins assolir el cim del Montcau.

Ens posem en marxa i al poc, arribem al morral del Drac, 968 m. Aquest és un bon exemple de monòlit, una de les formes més peculiars del relleu d'aquest massís. Les figures capritxoses que l'erosió ha modelat en aquestes masses rocoses són l'origen d'un gran nombre de topònims: el Cavall Bernat, el Paller de Tot l'Any o la Castellassa. El morral del Drac deu el seu topònim a una llegenda que explica com els moros van portar un drac a Sant Llorenç que tenia horroritzada tota la comarca. Després de doblegar tots els cavallers que s'hi enfrontaren, el comte de Barcelona el va ferir de mort en aquest monòlit.
Seguim camí, fins trobar un rètol que ens indica la direcció dels Òbits (a la dreta), i cap allà anem. Les balmes del massís han estat secularment aprofitades per construir-hi habitacles obrant tan sols al cantó obert de la roca. Aquestes edificacions, que permetien combinar les necessitats econòmiques amb les defensives, van proliferar força durant la turbulenta edat mitjana. Les balmes obrades dels Òbits pertanyen a un mas de dues estances amb dos pisos. El primer pis es destinava al corral i el segon, a l'habitatge.
Seguim el curs de la cinglera, passem per la font Flàvia, per tornar altre vegada al camí anomenat la Carena del Pagès, un agradable camí molt planer que, sempre en direcció nord, ens mena fins al Coll d’Eres, 942 m. D’aquí surt una pista enquitranada però tallada al trànsit que ens retornaria al Coll de Estenalles. I des de el mateix Coll d’Eres, comença la pujada fins al cim del Montcau, 1056 m. 10 minuts de forta pujada ens separen del cim. Ara només ens cal admirar el immens paisatge. Si a l’anada des del Coll de Boix hem pogut observar la banda occidental i des de la Mola hem tingut una visió àmplia i general, sobretot del Vallès, aquest camí ens descobreix la part més oriental del parc i la conca del Ripoll: Sant Feliu del Racó, Sant Llorenç Savall, Granera i l’amplia zona afectada pel gran incendi de l’estiu del 2003.
Toca baixar i el fem per un corriol que mena fins la pista enquitranada, a prop del Coll d’Estenalles, al que arribem i donem per acabada aquesta llarga però esplèndida sortida.......fins la propera.

Veure més external

Coll_d'Estenalles
Coll_de_Boix
Castellsapera
La_Barata
Riera_de_les_Arenes
Can_Pobla
Camí dels Monjos
Sant Llorenç de Munt ( La Mola)
Morral_del_Drac
Els Òbits
Font Flàvia
Roure_del_Palau
Coll_d'Eres

1 comentari

  • Foto de Alejandro P.B.

    Alejandro P.B. 13/05/2018

    He fet aquesta ruta  verificat  veure detalls

    La ruta es fantàstica, panoràmica, llarga, tranquila, deixa les aglomeracions de la mola pel final de la ruta i m'ha encantat. Gracies. Pero... deus ser el cosí de zumosol per fer una velocitat mitjana de 15km/h per fer-la una hora i mitja. No se, no se... XD

Si vols, pots o aquesta ruta.