-
-
977 m
945 m
1,0 km
Vista 345 vegades, descarregada 7 vegades
a prop de Capafonts, Catalunya (España)
Distància
1 kmDesnivell positiu
23 mDificultat tècnica
ModeratDesnivell negatiu
10 mAltitud màxima
977 mTrailrank
26Altitud mínima
945 mTipus de ruta
Només anadaCoordenades
82Data de pujada
3 d’abril de 2017La Vall de Capafonts Tots els drets reservats
Seguiment en Viu
Deixa que qui tu decideixis sàpiga on et trobes mentre segueixes o graves una ruta des de l'app.
Passa't a Wikiloc Premium Passa't a Premium per eliminar els anuncis
LA VALL DE CAPAFONTS
www.valldecapafonts.com
Ruta anada amb sortida des de el Coll de Prades.
Coll de Prades - Picorandan
La manera més habitual de pujar fins al Picorandan des de Capafonts és pujar amb cotxe fins al Coll de Prades i fer la ruta caminant des d'allà.
La ruta és fàcil, però degut a les pendents i la facilitat a poder relliscar per cupa de les pedres no és recomenable per a gent amb mobilitat reduïda o nens molt petits.
Dalt a la pedra és molt important tenir als nens controlats i vigilats duran tota l'estona pel perill a caure.
A la Toponímia de la capçalera del Brugent i del poble de Capafonts es descriu d'aquesta manera: "És un cim pelat, una gran roca enganxada a la Serraplana".
Vist des de Capafonts és a la dreta dels Montllats i a l'esquerra del coll de Capafonts i la seva forma recorda un con truncat, força arrodonit. Es destaca molt a l'horitzó, gairebé com un sentinella tutelar. És a prop del terme de la Febró;des d'allà no es veu, però l'anomenen molt. La pronúncia que hem sentit alguna vegada, 'Picóndaràn' o 'Picóndràn', vafer suposar a Ramon Amigó a El Picó d'Aran. Una apreciació toponímica, Reus, 22-VIII-1964, que podria ésser bona l'etimologia 'pic o agulló de la vall, basant-se en el fet que 'aran' en èuscar vol dir 'vall'. El professor Joan Coromines havia aventurat la hipòtesi de "La pica de Roldan", per la seva forma geològica, però a l'Onomasticom Cataloniae, modificà el seu criteri i digué que es tracta d'una forma mossàrab que vol dir "bec d'oreneta", donada la forma de la roca, i fa extensiva aquesta interpretació a quatre pics més que estan escampats pels països catalans; en el cas la roca que és a Capafonts, costa d'imaginar la forma d'un bec d'oreneta. Segons l'etimologia popular d'algun informador, Picorandan deu voler dir 'pic rodó', però aquesta hipòtesi no està provada".
Des del Coll de Capafonts s'hi arriba fàcilment; el tram final, ja a Serraplana, es fa trescant per sobre una extensa lloanca. De dalt de la roca es domina tota la vall del Brugent: a la dreta, la plana calcària del Montllats i les cingleres escalonades que l'envolten; a l'esquerra, i de l'oest a l'est, l'ermita de l'Abellera, els Pics, els Costers, el pla del Pagès, la serra del bosc de Poblet i el pla de la Mola; en front, a l'est, la mola de la Roquerola i les Fous per on surt el riu de la vall, i més enllà les serres llunyanes de l'Alt Camp, del Penedès. El Picorandan és una fita que marca el límit de la conca de l'Ebre. Des de la roca, la conca de l'Ebre queda a l'oest, i la del Francolí, a l'est.
www.valldecapafonts.com
Ruta anada amb sortida des de el Coll de Prades.
Coll de Prades - Picorandan
La manera més habitual de pujar fins al Picorandan des de Capafonts és pujar amb cotxe fins al Coll de Prades i fer la ruta caminant des d'allà.
La ruta és fàcil, però degut a les pendents i la facilitat a poder relliscar per cupa de les pedres no és recomenable per a gent amb mobilitat reduïda o nens molt petits.
Dalt a la pedra és molt important tenir als nens controlats i vigilats duran tota l'estona pel perill a caure.
A la Toponímia de la capçalera del Brugent i del poble de Capafonts es descriu d'aquesta manera: "És un cim pelat, una gran roca enganxada a la Serraplana".
Vist des de Capafonts és a la dreta dels Montllats i a l'esquerra del coll de Capafonts i la seva forma recorda un con truncat, força arrodonit. Es destaca molt a l'horitzó, gairebé com un sentinella tutelar. És a prop del terme de la Febró;des d'allà no es veu, però l'anomenen molt. La pronúncia que hem sentit alguna vegada, 'Picóndaràn' o 'Picóndràn', vafer suposar a Ramon Amigó a El Picó d'Aran. Una apreciació toponímica, Reus, 22-VIII-1964, que podria ésser bona l'etimologia 'pic o agulló de la vall, basant-se en el fet que 'aran' en èuscar vol dir 'vall'. El professor Joan Coromines havia aventurat la hipòtesi de "La pica de Roldan", per la seva forma geològica, però a l'Onomasticom Cataloniae, modificà el seu criteri i digué que es tracta d'una forma mossàrab que vol dir "bec d'oreneta", donada la forma de la roca, i fa extensiva aquesta interpretació a quatre pics més que estan escampats pels països catalans; en el cas la roca que és a Capafonts, costa d'imaginar la forma d'un bec d'oreneta. Segons l'etimologia popular d'algun informador, Picorandan deu voler dir 'pic rodó', però aquesta hipòtesi no està provada".
Des del Coll de Capafonts s'hi arriba fàcilment; el tram final, ja a Serraplana, es fa trescant per sobre una extensa lloanca. De dalt de la roca es domina tota la vall del Brugent: a la dreta, la plana calcària del Montllats i les cingleres escalonades que l'envolten; a l'esquerra, i de l'oest a l'est, l'ermita de l'Abellera, els Pics, els Costers, el pla del Pagès, la serra del bosc de Poblet i el pla de la Mola; en front, a l'est, la mola de la Roquerola i les Fous per on surt el riu de la vall, i més enllà les serres llunyanes de l'Alt Camp, del Penedès. El Picorandan és una fita que marca el límit de la conca de l'Ebre. Des de la roca, la conca de l'Ebre queda a l'oest, i la del Francolí, a l'est.
A Capafonts hi ha tres roques emblemàtiques: El Picorandant, la Pena Roja i la Ninota. Aquesta és la més original, la més singular.
És una part de cinglera que se separa a poc a poc de la muntanya, i que caurà, com ho fan altres roques del seu entorn, en un termini relativament curt si ho mesurem en termes geològics. En un segle s'ha separat de manera evident, ja que es diu que fa uns setanta anys s'hauria pogut saltar sobre la roca sense gaires dificultats, i avui això és impensable. Les fotografies més antigues ho confirmen.
Té forma de cap mig esculpit, una alçada no mesurada, però que deu ser d'uns quaranta metres o més; de fet, el peu està enfonsat en el rocam que esva desprenent, i la seva alçada total pot ser considerable.Des del poble es veu molt bé i mostra una forma que recorda un dels guerrers de la pel·lícula La guerra de les galàxies i també una de les xemeneies de la Pedrera de Barcelona.
Pujar damunt del cap de la Ninota és relativament fàcil, però perillós a causa de les roques que es desprenen en tot el seu entorn. No és recomanable anar-hi en època de pluges.
Si vols, pots fer un comentari o valorar aquesta ruta.
Comentaris