-
-
1.271 m
887 m
0
1,8
3,6
7,18 km

Vista 63 vegades, descarregada 3 vegades

a prop de Rocabruna, Catalunya (España)

Caminants: Toni Bach, Josep Rius, Miquel Colomer, Lluís Busquets i Joan Cortadellas

Per avui teníem programada una anada al Pic de la Dona. Comença a fer calor, ens acostem a les tardes més llargues de l’any i ja tenim temps de fer un puja i baixa a algun dels pics del nostre Pirineu. Però, malgrat el canvi climàtic, no podem oblidar el refranyer: pel maig cada dia un raig. Quan som a tocar de la Colònia Estebanell, veiem la Serralada Pirinenca coberta de boira i farcida de castellades amenaçadores. Canvi de plans.

Anem proposant excursions a muntanyes més baixes i properes. Finalment, a tots ens sembla bé la volta del Clot dels Polls – Coll de Bocabartella - Coll de Malrem – Puig de cal Pubill – Coll de Vernadell - Mines de les Ferreres – Clot dels Polls.

Quan aparquem el cotxe, diríem que aquí baix la tarda està assegurada. Fa una calor enganxosa i no corre ni un bri d’aire. No es mou res.

Des del Clot dels Polls, comencem la pujada per un camí que havia estat molt important, el del Coll de Malrem, camí fàcilment transitable durant tot l’any i que, en poques hores, de dia o de nit, permet passar d’un estat a l’altre sense cap dificultat. Quan les fronteres eren importants, va ser molt trepitjat per part de trabucaires, contrabandistes, maquisards, fugitius, exiliats... Malgrat que hi havia nombroses patrulles de vigilància, era molt fàcil de despistar-les: hom sabia els horaris de pas, o bé se les “untava”, si calia... i tothom, guàrdies i gent d’espardenya, anava vivint la vida com bonament podia. ( Un bon exemple d’això és el dossier Les rutes de l’exili republicà del 1939, que va elaborar el 2013 el Departament de Pedagogia de la UdG. Penso que és interessantíssim per conèixer les rutes de l’exili, qui les va transitar i les vicissituds que s’hi van viure). Ara ja només som quatre excursionistes i alguns caçadors, pocs, els que correm per aquests verals.

Nosaltres no trobem ni una ànima en tot el camí. Si de cas, tres muls que pasturen mandrosament a tocar del Coll de Bocabartella i unes quantes vaques als prats de Malrem. Aquí, a la frontera, només un molló, el 521, i unes banderoles que ens indiquen el camí i les distàncies fins al poble germà de la Menera.

Ara fem un gir de 90º per tal de dirigir-nos al Pic de cal Pubill i al Coll de Vernadell. Tenim davant per davant el serrat que hem de pujar. Ja hem fet altres vegades el camí, fins i tot el vam estassar per a una Embardissada, però una fita mal col•locada ens fa errar el corriol. De totes maneres, segueix força bé i anem a parar en un petit collet a uns dos-cents metres més a ponent del que era el nostre objectiu. Res de greu.

Quan hi arribem, fem una breu parada per menjar una mica i recuperar forces. El cel es va enfosquint i cada cop té un color més acollonidor, un color de pocs amics. Se sent, somort, un primer tro. Ens entren tots els dubtes sobre si hem de continuar l’itinerari - pràcticament som a la meitat-, o si és millor girar cua i tirar cap avall altra vegada sense perdre temps. La rotunditat d’un segon tro ens aclareix totes les potències: cap avall i tan de pressa com es pugui!

Anem a buscar el camí que volíem fer de pujada i en menys de deu minuts ja som a Malrem. I mitja hora més de baixada fins al cotxe, on arribem molls només de la suor. Comença a caure alguna gota, però a Olot no arribarà la ruixada, feble, fins ben entrada de fosc.

Veure més external

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.