-
-
1.401 m
910 m
0
2,2
4,5
8,95 km

Vista 190 vegades, descarregada 6 vegades

a prop de Rocabruna, Catalunya (España)

Caminants: Toni Bach, Miquel Colomer, Francesc Espuña, Tomàs Costa, Joan Bastian, Pere Guitart, Xevi Muñoz, Ramon Regí, Josep Darnaculleta, Maria Mosquera, Amat Las Heras, Ton Prat, Joan Masoliver

Qui té boca s’equivoca i qui té nas es moca

Ningú no es podia imaginar que quan arribaríem al clot dels Polls faltaria un cotxe.
- On deuen ser?
- No ho sé. Han sortit els primers!
- Potser han anat al Coll de Golofreu?
- Ai, carai!

Un cotxe va a mirar que no s’estiguin esperant a la pista del Comanegra i intenta de contactar-hi telefònicament. No tenen cobertura. Tornem amb l’esperança que en aquest interval d’un quart hagin arribat. No han aparegut! Ai, carai!

Tornem a provar de contactar-hi telefònicament i aquesta vegada tenim sort.

- On sou?
- (Veu alegre) Acabem de passar per Coll de Riu i enfilem cap a Coll de Bassegoda.
- (Veu esparverada) I què hi cardeu, aquí!?
- Coi, anem cap a Ribelles i cap al Clot...
- (Veu encara més esparverada) Valga’m Déu... Aneu cap al Clot de les Puces i hem quedat al Clot dels Polls!
(Silenci sepulcral)
- I ara què fotem?
- Ai, carai!

Estan “només” a una hora i mitja de cotxe del lloc on ens trobem els altres. I hem d’improvisar amb rapidesa, abans no perdem la cobertura. Quedem que nosaltres farem l’excursió prevista i que ells vindran a esmorzar. Avui sí que la telefonia mòbil ens ha estalviat, a uns i altres, de passar un matí amb ànsia. Encara sort ...!

Bé, som-hi que no ha estat res! Agafem el camí que va de Rocabruna a la Manera, del Ripollès al Vallespir, passant pel Coll de Malrem. En aquest punt, el nefast i injust Tractat dels Pirineus (1659) hi establí la línia fronterera que parteix pel mig un poble amb la seva llengua i la seva cultura.

El camí és important i, des de segles enrere, molt transitat. A mitja hora de marxa, la masia de Bocabartella, a tocar de la frontera, ens podria explicar infinitat d’històries, de pagesos i de ramaders, de contrabandistes i de fugitius, de carlins i de liberals, de trabucaires i de milicians, de maquisards i de guardiacivils, d’excursionistes i de boletaires, d’alegries i de penes, d’esperances i de desconsols ... Està situada en un pas estràtegic i solitari, que permet anar d’un estat a l’altre amb molta facilitat tant a l’estiu com a l’hivern. Avui és propietat de la Generalitat, que hi ha fet arribar una pista. Quan passem per sobre, veiem que hi ha aparcats dos cotxes. Hi ha un home amb un gos que se’ls mira des del mig de l’era. I cap més senyal de vida: ni mica d’aviram, ni cap hort conreat ni cap estenedor amb roba. Res de res.

A partir del Coll de Malrem, deixem el camí principal per seguir un corriol fins a pocs metres del Coll Vernadell, a tocar de les mines de les Ferreres. Aquest camí, que s’havia estassat amb motiu d’una Embardissada, encara es conserva en força bon estat, és fàcil de seguir i fins i tot algú hi ha fet unes pintades grogues.

Prop del coll girem 180 graus per anar a buscar uns prats farcits de falgueres, les quals desdibuixen els corriols del bestiar. Ara ens cal anar a trobar una casa de pagès, a la banda esquerra del torrent de les Ferreres, d’on surt una pista fins al mateix Clot dels Polls.

Aquí esmorzem, ara sí, tota la colla reagrupada, enmig de riallades, bromes i ironies per la passejada involuntària d’aquests companys abnegats, que haurien tingut temps d’anar més enllà de Lleida, i de visitar-hi la Paeria i tot.

Recordem, divertits, que ja ens va passar un cas semblant una altra vegada, dècades enrere, quan encara no hi havia mòbils. Havíem quedat per anar al Taga, i uns s’esperaren a Sant Martí d’Ogassa mentre els altres eren a Coll de Jou. Finalment, tots vam acabar fent la caminada prevista, cada grup pel seu compte, però el cert és que vam anar de bòlit tot el matí, fins que vam trobar-nos quan ja era hora de tornar.
Nosaltres, és ben clar, som dels d’ensopegar amb la mateixa pedra. Tant de bo que siguin només dues vegades ...

Ah, i de bolet, ni un!

Veure més external

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.