Coordenades 504

Data de pujada 17 / de març / 2017

Data de realització de març 2017

-
-
1.253 m
877 m
0
2,6
5,1
10,25 km

Vista 332 vegades, descarregada 12 vegades

a prop de la Nou de Berguedà, Catalunya (España)

Ruta de descoberta i investigació, doncs ens vam aventurar sense haver trobat cap track ni ressenya per a més de la meitat del recorregut. Concretament, desconeixíem com seria tota la pujada fins als cingles i el cim del Reu, així com tot el recorregut del Serrat de la Font de Morers. Com a resultat, podem dividir la ruta en dues crestes o carenes individuals i molt diferents.

Cingles del Reu
El Reu és una cinglera que s'alça imponent sobre la C-16 entre el trencant de Saldes i la central de Cercs. A més, és un cim que vist des del sector del Moixeró es veu punxegut i destacat. Ens va sorprendre no trobar informació! Potser la gent local el coneix amb un altre nom?

Comencem a la Nou i ens dirigim per pista direcció El Puig. Poc després de la casa, en un revolt de la pista, decidim deixar-la i aventurar-nos per anar a buscar la cinglera. Durant aquest tram, tot i no tenir un camí clar, es fa prou bé buscant sempre les zones que fan com corriol i es veuen més netes. Moltes vegades ens donava la sensació que seguíem un veritable corriol, si no fos perquè no trobàvem cap marca i perquè n'hi havia moltes opcions "bones" a seguir. En algun moment, depenent per on escollim pujar, haurem de fer servir les mans a la roca, però sense cap dificultat. D'una manera o altra, acabarem arribant sota la primera cota dels cingles, que he marcat com a 1072m.

D'aquí fins al cim del Reu serà seguir sempre la cinglera. Tot i que no hi ha un camí com a tal marcat, és prou evident per on es va seguint i és un tram prou net i de bon fer. Passarem diverses cotes que ens faran baixar pocs metres cap a collets que les separen de les següents. De fet, a l'últim de tots aquests collets abans d'enfilar la pujada final al cim del Reu, vam trobar una cinta blanca-vermella a un arbre i una fita de pedres entre dos troncs. No sabem on és exactament el camí que intenta marcar aquesta fita, però el més evident ens semblava precisament la carena que acabàvem de resseguir.

Arribem al cim del Reu, on per sorpresa nostra podem disfrutar d'una gran panoràmica (quan veníem en el cotxe per Cercs semblava que havia de ser un cim tapat de vegetació). Trobem no una sinó dues estelades, ben agafades amb tres cables cadascuna per suportar el vent. Una sembla prou colorida encara. Això vol dir que la gent hi puja aquí més del que ens pensàvem, només que no hem sapigut trobar informació.

Des del cim seguim la cinglera cap al nord, ara per corriol bastant definit. De fet, arribem al Grau de la Llet on enllacem amb el PR que prové de la Nou passant per la Collada de Sant Isidre i segueix els Cingles del Reu cap al nord direcció Malanyeu. Aquest PR sí que l'havíem trobat en algun track. Sortim un momentet del PR per acostar-nos fins al final de tot dels cingles, on acaben a un esperó que ja cau en picat i ens ofereix bones vistes de Malanyeu. Tornem al PR per baixar fins la casa de Coma-rodana.

En conclusió, aquesta part ens ha semblat un recorregut engrescador, més senzill de seguir del que esperàvem inicialment, i amb bones vistes de la Serra d'Ensija, Cercs, Cingles de Vallcebre, Moixeró, Sobrepuny...

Si hem tingut prou aventura, podem seguir la pista fins la collada de Sant Isidre i tornar a la Nou. Si encara volem més...


Serrat de la Font de Morers
Seguirem ara el serrat paral·lel als cingles del Reu, el Serrat de la Font de Morers. Això ha sigut totalment improvisat, doncs ens el miràvem mentre recorríem el Reu i com al final ens ha portat menys temps del previst i encara tenim bastantes hores de sol, decidim anar a explorar la seva cresta rocallosa.

Comencem per anar a buscar el Grau de les Orenetes, un pas al nord del Serrat sota una gran paret amb un sostre desplomat que sembla tallat a ganivet! Lògicament, pel dret no podrem agafar la cresta... rodegem una mica aquest mur seguint el corriolet fins que veiem un lloc per on les roques no són tan dretes i la vegetació menys densa, i ens enfilem a la cresta. Si la cresta del Reu ha sigut més neta del que esperàvem, aquesta és tot el contrari... Tot i l'aspecte rocós que presentava des del Reu, és un continu d'arbustos i branques d'arbres caiguts que ens dificultaran (o entretindran, segons cadascú) la progressió.

Poc després d'una roca estètica, arribem a un altre mur bastant vertical. Ens l'estudiem. Creiem que seria possible pujar-lo resseguint una diagonal herbada i fent una grimpada final per una placa fisurada que comença a un arbre sec... Però l'herba està humida i l'exposició considerable. Com tampoc sabem què ens espera a dalt i en cas de mitja volta no ens faria gaire gràcia desfer aquest tram, decidim que rodejarem el mur per sota fins trobar un pujador més senzill. Aquest serà el tram més selvàtic del dia, i l'únic on trobarem algunes lianes de punxes que ens faran patir mentre intentem resseguir la paret per sota. Al final, com veiem que la cresta cada vegada està més metres sobre nostre, passada una roca caiguda que fa de túnel (veure foto) decidim buscar-nos la vida entre els arbustos per retornar ja a tota cresta. Ens costa lo seu però tornem a ser a dalt. La cosa no ha millorat... Tram de cresta igualment brut de vegetació, però l'enfrontem amb ganes i seguim avançant fins que...

Sorpresa! Canvien els arbres i passen a ser pins. Els arbustos desapareixen. Les roques també. Ens trobem a una esplanada sense camí però tan oberta que ens sembla una autopista! Just en aquest punt es veu com recentment han fet neteja d'alguns arbusts (branques tallades i apilades), i una pintada vermella a una pedra. He posat Waypoint. D'aquí fins on els mapes del ICGC marquen "Pic de Ramon" és un agradable passeig! La bandera del Pic de Ramon, però, està a una altra cota més baixeta però més aïllada. Decidim que hi anirem més tard.

Tornem a dirigir-nos cap a la cresta del Serrat per "acabar la feina" i pujar al seu punt més alt. Animats per com d'obert és ara el terreny, ens pensem que serà un passeig... fins que de cop topem amb un mur vegetal! Li busquem el millor pas per tornar a tota cresta, i repetim la dinàmica dels trams anteriors de combinar passos sobre roques i evitar branques i arbusts. Una estona més tard ens plantem al punt més alt. Construim una fita.

Per baixar decidim probar sort seguint la cresta direcció la Nou i no tornar enrere. Com uns 50m del cim trobem un casquet verd d'algun tret, i a més la cresta esdevé més ampla i neta, tot ens fa pensar que per aquesta part avançarem ràpidament i que podríem trobar un possible corriolet... Una altra vegada, anem equivocats i la cresta es torna a embrutar... Veient que cada vegada és més bruta i sense ganes de desfer el camí per on hem vingut, ens aventurem per un tram de roca i tartera directes avall, fins que les roques donen pas a un tram pel del bosc on passem per on podem, i tornem a sortir a una altra tartera, i tornem a endinsar-nos per segon cop entre els arbres... fins que s'obre la vegetació i arribem als camps. Anem a visitar la bandera del Pic de Ramon abans de tornar a la Nou.

En resum, aquesta segona part és només per a gent amb ganes d'aventura, de buscar-se camins on no hi són, i amb genètica de senglar :)
Cota 1072m (mirador)
Cota 1102m
Cota 1177m
Cota 1204m
Cim Cingles del Reu
Esperó final dels cingles, mirador
Grau de les Orenetes
Deixem sender, enfilem fins cresta
Mur exposat, preferim rodejar
Pujada bastant "selvàtica"!
Cresta bruta, però es deixa fer
Cim Serrat de la Font de Morers
Pic de Ramon (bandera)

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.