Temps en moviment  2 hores 45 minuts

Temps  6 hores 3 minuts

Coordenades 2073

Data de pujada 2 / d’octubre / 2018

Data de realització d’octubre 2018

  • valoració

     
  • informació

     
  • Fàcil de seguir

     
  • Entorn

     
-
-
1.378 m
975 m
0
3,2
6,4
12,71 km

Vista 517 vegades, descarregada 25 vegades

a prop de el Prat de Sant Julià, Catalunya (España)

Al norte de la plana de Vic en la comarca de Osona, existen unos acantilados verticales , de paredes grises donde solo los buitres se relacionan con ellos, usando sus pequeñas cavidades para anidar . Son los Cingles de Aiats y la Serra de Cabrera, unos peñascos de la sierra Trasversal formados por un antiguo mar interior. Un paraíso natural al que accedemos desde el Pont de la Rotllada en la carretera C-153, en la entrada, el camino es ancho y se puede aparcar dos o tres vehículos, por este camino vecinal nos adentramos en un pequeño valle entre paredes de roca caliza, hasta la soberana casa de campo , la masia dels Aiats, detrás de ella empieza la senda que con potente subida nos llevara a lo más alto de los riscos, en los primeros metros grimpamos por las rocas y las raíces, desembocando en el inicio del Grau de la Escaleta, un camino tallado en la roca, un empedrado natural que nos parece un exquisito paseo, la altura es considerable y una parada para admirar este paisaje nos relaja. Este Grau de la Escaleta solo es un reflejo de lo que nos espera en esta magnífica ruta. Llegamos a lo alto del Pla de Aiats , dos cabañas, una cisterna y un prado, que tiene una longitud de poco más de un kilometro y una anchura de unos 200, cubierto de helechos , mustios helechos en estos primeros días de octubre, por un sendero que sale a la derecha y el cual usaremos en la vuelta, visitamos la punta de Aiats, un mirador sobre el Collsacabra, la Plana de Vic y las montañas colindantes. Cerca de ,él está el punto más alto de Aiats con 1312 metros sobre el nivel del mar, este es un buen sitio para comer algo, mientras dejamos que nuestra mirada explore cada rincón de esta extensión de terreno, siempre verde, bosques de encinas, robles y hayas, pero hace rato observamos que el Boj se está muriendo, está gravemente atacado por una polilla China, este lepidóptero entró desde ese país a Europa , vía Alemania en el 2006, causado por el comercio de plantas ornamentales infectadas, en el 2014 entro en nuestro país, y desde entonces , la oruga del Boj, lo está matando. Es una plaga que en poco tiempo podría acabar con este arbusto. Aunque he leído que su depredador natural es también un invasor, la avispa asiática, y… que será mejor, el remedio o la enfermedad.
La ruta continua hacia en Santuario de la Mare de Deu de Cabrera, por un hayedo espléndido, sombrío, pisamos sobre su manto de hojas secas y mustias, mudas al contacto con nuestras huellas, que tras unas marradas desemboca en un paso estrecho, han instalado una cuerda fija y de apoyo unos peldaños de hierro, un poco más y nos encontramos en el Coll del Bram, frente al acantilado de Cabrera, vemos las escaleras artificiales, construidas en 1952 para poder acceder al santuario en épocas de fuertes nevadas, son muy verticales y suben adosadas por la pared, nosotros subiremos por las Marradas, un camino lateral a pie de cingle que por la derecha nos llevara zigzagueando, a la cima de la sierra y al Santuario de la Mare de Deu de Cabrera. Construido en 1144, era la iglesia de los señores de Cabrera, afectándole el terremoto de 1428, el edificio actual fue levantado e 1611, y la imagen de la virgen de marmol se destruyó en 1936. Para llegar a la cima tenemos que recorrer un paso estrecho en la roca , una lengua puente , que nos lleva al punto más alto de la sierra con 1308 m, el regreso al Coll del Bram lo hacemos por las escaleras, una vez en este, nos dirigimos a las Bores de Masarella, un fenómeno geológico, parte de la pared del acantilado se separo de la roca principal formando una gran grieta, donde los valientes pueden recorrerla por su interior, es un recorrido difícil nosotros iremos por encima, por el pasillo rocoso, no apto para personas con vértigo pues su anchura es de poco más de un metro, por este motivo nos ayudáremos los unos a los otros cuando el terreno se haga poco tratable, y se acaricie en el ambiente el peligroso silencio de la montaña, que ni los pájaros se arriesgaran a turbar la armonía de ese instante de máxima concentración en las rocas, manos y botas sumergidos en la tarea de no sufrir un resbalón, que pudiera ocasionar un contratiempo severo, pasados un par de puntos complicados circundamos varios acantilados de enorme belleza, hasta llegar a la Agullola de la Tuta, un promontorio rocoso, con una altitud de 1142 m, en su cima una gran cruz blanca de hierro y alguna bandera, de aquí nace la leyenda de la princesa que se convirtió en cabra y vivió en esta atalaya. Antes de llegar al Morral den Caselles, bajamos por una senda serpenteante sobre una alfombra de hojas secas y mudas, que desde el Pla del Sitjar nos bajara al valle cerca del camino de la masia dels Aiats, gajes del oficio en este tramo el GPS falla, el trazado es rectilíneo y es desnivel que es de unos 500 metros se dispara. Hemos andado juntos, Viky, Duli, Mariluz, Rosa S, Rosa F, Belen, Toni Lara, Carlos, Pablo, Juan A, Juan V, Joaquim y Julian. SENDA VIVA.

Al nord de la plana de Vic a la comarca d'Osona, existeix uns penya-segats verticals , de parets grises on solament els voltors es relacionen amb ells, usant les seves petites cavitats per niar . Són els Cingles de Aiats i la Serra de Cabrera, uns penyals de la serra Trasversal formats per un antic mar interior. Un paradís natural al que accedim des del Pont de la Rotllada en la carretera C-153, en l'entrada, el camí és ample i es pot aparcar dos o tres vehicles, per aquest camí veïnal ens endinsem en una petita vall entre parets de roca calcària, fins a la sobirana casa de camp , la masia dels Aiats, darrere d'ella comença la senda que amb potent pujada ens portés pel alt dels cingles, en els primers metres grimpem per les roques i les arrels, desembocant en l'inici del Grau de la Escaleta, un camí tallat en la roca, un empedrat natural que ens sembla un exquisit passeig, l'altura és considerable i una parada per admirar aquest paisatge ens relaxa. Aquest Grau de la Escaleta solament és un reflex del que ens espera en aquesta magnífica ruta. Arribem a l'alt del Pla de Aiats , dues cabanyes, una cisterna i un prat, que té una longitud de poc més d'un quilometro i una amplària d'uns 200, cobert de falgueres , mústigues falgueres en aquests primers dies d'octubre, per una sendera que surt a la dreta i el qual usarem en la volta, visitem la punta de Aiats, un mirador sobre el Collsacabra, la Plana de Vic i les muntanyes adjacents. Prop de ,ell està el punt més alt de Aiats amb 1312 metres sobre el nivell del mar, est és un bon lloc per menjar alguna cosa, mentre deixem que la nostra mirada explori cada racó d'aquesta extensió de terreny, sempre verd, boscos d'alzines, roures i hagis, però fa estona observem que el Boix s'està morint, està greument atacat per una arna Xina, aquest lepidòpter va entrar des d'aquest país a Europa , via Alemanya en el 2006, causat pel comerç de plantes ornamentals infectades, en el 2014 entro al nostre país, i des de llavors , l'eruga del Boix, ho està matant. És una plaga que en poc temps podria acabar amb aquest arbust. Encara que he llegit que el seu depredador natural és també un invasor, la vespa asiàtica, i… que serà millor, el remei o la malaltia.
La ruta contínua cap a en Santuari de la Mare de Deu de Cabrera, per una fageda esplèndida, ombrívol, trepitgem sobre el seu mantell de fulles seques i mústigues, mudes al contacte amb les nostres petjades, que després d'unes marradas desemboca en un pas estret, han instal•lat una corda fixa i de suport uns esglaons de ferro, una mica més i ens trobem en el Coll del Bram, enfront del penya-segat de Cabrera, veiem les escales artificials, construïdes en 1952 per poder accedir al santuari en èpoques de fortes nevades, són molt verticals i pugen adossades per la paret, nosaltres pujarem per les Marradas, un camí lateral a peu de cingle que per la dreta ens portés zigzaguean, al cim de la serra i al Santuari de la Mare de Deu de Cabrera. Construït en 1144, era l'església dels senyors de Cabrera, afectant-li el terratrèmol de 1428, l'edifici actual va ser aixecat i 1611, i la imatge de la verge de mabre es destrueixo en 1936. Per arribar al cim hem de recórrer un pas estret en la roca , una llengua pont , que ens porta al punt mes alt de la serra amb 1308 m, el retorn al Coll del Bram ho fem per les escales, una vegada en est, ens dirigim a les Bores de Masarella, un fenomen geològic, part de la paret del penya-segat se separo de la roca principal formant una gran esquerda, on els valents poden recórrer-la pel seu interior, és un recorregut difícil nosaltres anirem per damunt, pel passadís rocós, no apte per a persones amb vertigen doncs la seva amplària és de poc més d'un metre, per aquest motiu ens ajudàrem els uns als altres quan el terreny es faci poc tractable, i s'acariciava en l'ambient el perillós silenci de la muntanya, que ni els ocells s'arriscaran a torbar l'harmonia d'aquest instant de màxima concentració en les roques, mans i botes submergits en la tasca de no sofrir una relliscada, que pogués ocasionar un contratemps sever, passats un parell de punts complicats circumdem diversos penya-segats d'enorme bellesa, fins a arribar a la Agullola de la Tuta, un promontori rocós, amb una altitud de 1142 m, en el seu cim una gran creu blanca de ferro i alguna bandera, d'aquí neix la llegenda de la princesa que es va convertir en cabra i va viure en aquesta talaia. Abans d'arribar al Morral den Caselles, baixem per una senda serpenteant sobre una catifa de fulles seques i mudes, que des del Pla del Sitjar ens baixés a la vall prop del camí de la masia dels Aiats, inconvenients de l'ofici en aquest tram el GPS falla, el traçat és fa rectilini i él desnivell que és d'uns 500 metres es dispara . Hem caminat junts, Viky, Duli, Mariluz, Rosa S, Rosa F, Belen, Toni Lara, Carlos, Pablo, Juan A, Juan V, Joaquim i Julian. SENDA VIVA.
Informació

Punto informacion

Edifici d'interès

Aiats

Risc

Grau de la Escaleta Grimpada

fotografia

Canal torno

Ruïnes

Casas

Ruïnes

Cisterna

fotografia

Pla Aiats

cim

Cims Aiats

fotografia

Pla Aiats

fotografia

Marrades

Risc

Corda y esglaons

Collada

Coll de Bram

fotografia

Cistella tirolina

fotografia

Marrades de Cabrera

Arquitectura religiosa

Santuari Mare de Deu de Cabrera

cim

Cim de la Serra de Cabrera

Risc

Esquerda

Cova

Trinchera Bores de la Masarella

cim

Agullona

1 comentari

  • Foto de mingunc

    mingunc 25/11/2019

    He fet aquesta ruta  verificat  veure detalls

    Ruta preciosa, gràcies per compartir-la

Si vols, pots o aquesta ruta.