Coordenades 814

Data de pujada 19 / d’abril / 2015

Data de realització d’abril 2015

-
-
476 m
73 m
0
7,1
14
28,48 km

Vista 868 vegades, descarregada 17 vegades

a prop de Celrà, Catalunya (España)

Pujada als Àngels (485m) passant pels castells de Palagret o Mabarrera i de Sant Miquel. La ruta passa també per les Mines Victòria i les Mines del Nen Jesús.

---------------------------------------

La ruta comença i acaba al carrer Germans Sàbat de Celrà. Després de començar la pista forestal, es passa pel costat d'una mena de pou de glaç i després d'una petita pujada s'arriba al Castell de Palagret o de Mabarrera. Ruïnes d'un magnífic castell en bon estat de conservació.

El següent punt de destí és el Santuari dels Àngels, després d'una llarga pujada per pista. Abans d'arribar, es passa pel Surolí i la font de mateix nom (en realitat no hi ha font, hi ha una pintura). Els Àngels és el punt més alt de la ruta.

Després dels Àngels, cal seguir el corriol que baixa a tota vora de carretera fins a la Casa de les Figues, on cal desviar-se direcció al Puig de Sant Miquel. També s'hi arribarà seguint pista i passant pel Puig Estela (sense vistes, només un cartell). Molt bones vistes des del Castell de Sant Miquel, en molt bon estat.

Després de la visita al castell, la ruta continua per fer voltar per la zona de les Mines Victòria. El camí anirà baixant passant per diverses galeries (es pot entrar a la majoria i no són gaire profundes).

Passades les Mines Victòria, la ruta passa pels Sants (una curiosa escultura) i la Font del Castanyer (sense aigua l'abril de 2015). La ruta puja fins arribar gairebé al Mirador del Congost, amb grans vistes, una taula informativa i una bandera.

Després del Mirador cal tornar cap al cartell pel qual ja s'ha passat de ''baixada'' a les mines. Aquí comença la baixada a les Mines del Nen Jesús. Abans s'haurà passat per la Trinxera.

Just abans de començar la zona de mines, es passa per la Font del Borni (sense garantia sanitària). A partir d'aquest punt, comencen a aparèixer les mines a la dreta del corriol. Com passa amb les Mines Victòria, es pot entrar i no són gaire profundes.

Es passa pel Carregador de les Mines del Nen Jesús abans d'arribar a la Font d'en Bussé (sense garantia sanitària), últim punt d'interès d'aquesta ruta per les Gavarres.

---------------------------------------

Una llarga caminada entre castells i mines.
La majoria de la ruta és per pista forestal.
Llum per a les mines.

El castell de Sant Miquel és un conjunt arquitectònic al cim del puig o muntanya de Sant Miquel a cavall dels municipis de Girona i Celrà (Gironès). La seva ubicació al cim permet el control sobre grans extensions del territori. La seva adscripció administrativa és controvertida alternant-se entre Celrà i Girona, en època medieval, moderna i contemporània sembla estar més lligat a la parròquia i municipi de Celrà, tanmateix al principi de la transició democràtica espanyola sembla produir-se un canvi d'adscripció en favor de la capital comarcal, fet en disputa. Aquest conjunt envoltat per un fossat inclou una ermita, dita de Sant Miquel Arcàngel, i una torre de base quadrada. El lloc és un perfecte exemple de la reutilització successiva d'aquest espai al llarg del temps per raó de les necessitats canviants. Hom creu que ja hi havia una construcció fortificada durant l'edat mitjana de datació incerta per la presència de dues, una d'elles cisternes tallades per la construcció fossat i la presència d'un pany de mur amb restes de torre semicircular associada a aquest. Tanmateix els primers registres històrics parlen d'aquest lloc a mitjans del segle XV per l'inici de la construcció d'una ermita dedicada a santa Maria i sant Miquel Arcàngel. L'ermita té d'una sola nau i l'absis és poligonal aprofitant el basament d'una torre circular prèvia. La nau fou ampliada cap al segle XVIII. L'exterior de l'ermita hi havia un campanar d'espadanya al mig de la nau i la coberta inicialment arcs de maons fou substituïda per una volta de pedra. Sembla que aquesta ermità tingué ermitans entre els segles XVI i XVIII, probablement de forma continuada. Tanmateix durant la Guerra del Francès el lloc fou ocupat per les tropes del Primer Imperi Francès com a part de les operacions del segon setge de Girona de 1808, l'agost d'aquell any el lloc fou atacat per forces de miquelets dirigides per Joan Clarós provinent del lloc proper dels Àngels foragitant les tropes que es retiraren a Campdorà (combat del 16 d'agost). De nou fou objecte d'apreciable atenció militar durant les operacions preparatòries del setge de Girona de 1809 quan unes cent unitats tropes del terç de Vic hagueren de retirar-se enfront d'uns cinc-cents homes de l'exèrcit francès (9 de maig) que s'hi atrinxeraren. Passada la guerra del Francès l'ermita sembla destruïda. Durant la Guerra dels Matiners (1846-1849) s'instal·là sobre les ruïnes de l'absis de l'ermita una torre de la línia militar de telegrafia òptica Madrid-Frontera francesa. A més també s'hi construí de bell nou una torre al sud d'aquesta corresponent a la línia civil de la telegrafia òptica. Tot aquest conjunt fou fortificat i s'hi construí el fossat perimetral. Aquestes dues infraestructures resultaren obsoletes en poc temps per la posada en funcionament de la línia de telègraf el 1856 passant les instal·lacions a control de la Guàrdia Civil.
El castell de Palagret o de Mabarrera és en plena vall de Palagret, al cim d'un petit turó, a 178 m d'altura, als contraforts més septentrionals del massís de les Gavarres al sud-est del nucli de Celrà i al sud-oest del de Juià. Estratègicament situat per a controlar el camí d'època romana que permetia l'accés a Girona des del Baix Empordà a través de les Gavarres. Del castell es conserven importants vestigis medievals dels murs de llicorella d'una construcció de planta rectangular com també elements preromànics.
Puig entre Els Àngels i Sant Miquel. Sense vistes.
El Santuari dels Àngels és un dels santuaris més visitats i de més devoció de les terres gironines, i s'hi venera la Mare de Déu dels Àngels. És al cim del Puig Alt al Massís de les Gavarres, al terme municipal de Sant Martí Vell (Gironès). El santuari té un espaiós cambril, un petit orgue i una dependència per a l'exposició dels nombrosos exvots que ofereixen els pelegrins. Al costat de la capella hi ha una hostaleria. Des del santuari es gaudeix d'una bona visió sobre l'Alt i Baix Empordà, el Gironès i la Selva i limiten el seu horitzó els Pirineus, el Montseny i la mar.
Ruïnes que es troben baixant dels Àngels.
Font que es troba passat el Surolí. En realitat no hi ha font. Hi ha una pintura d'una font.
El Surolí, lloc de llegendes.
Ruïnes d'un pou de glaç al començament de la ruta.
Aparcament al carrer Germans Sàbat de Celrà.
Font sense garantia sanitària.
Carregador de les Mines del Nen Jesús
Font sense garantia sanitària.
Ruïnes d'edificis emprats pels miners.
Carregador de les Mines Victòria, queda a l'esquerre del camí.
Mirador a la zona del Congost, després dels Sants.
Curioses escultures.
Cartell entre l'itinerari de les Mines Victòria i les Mines del Nen Jesús.
Font sense garantia sanitària.
Trinxera a un costat del camí.
Galeria de les Mines del Nen Jesús
Galeria de les Mines del Nen Jesús.
Galeria de les Mines del Nen Jesús.
Galeria de les Mines del Nen Jesús.
Galeria de les Mines Victòria.
Galeria de les Mines Victòria.

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.