Temps  3 hores 52 minuts

Coordenades 786

Data de pujada 10 / de febrer / 2016

Data de realització de febrer 2016

-
-
523 m
245 m
0
2,1
4,1
8,26 km

Vista 1741 vegades, descarregada 56 vegades

a prop de Òrrius, Catalunya (España)







Un altre vegada per la serralada Litoral i més concretament al voltant del turó de Céllecs-Òrrius. També és una sortida mantinal, amb poc desnivell i amb una distància caminada bastant curta. Però si que és molt aprofitada per la quantitat de racons que anirem coneixent: el pou de can Moneret, el molí de can Tarascó, la cova o la mina del turó Rodó, la font del Porc de Céllecs i d'altres indrets que no vam poder veure perquè va començar a ploure fort.
Som l'Anna i l'Andreu.
Deixem el cotxe en el carrer de l'àrea industrial d'Òrrius. Localitzarem aquest carrer perquè hi veurem una parada de bus i també una zona on estan arrenglerats diferents contenidors de color per la recollida selectiva de residus.
Sortim del carrer i agafem la carretera BV 5006 en direcció a la Roca. No hem de despistar-nos perquè 30 mts més amunt hem de girar a l'esquerra per entrar dins del poble.
A continuació trobarem el carrer de l'esquerra que va al centre del poble, però nosaltres agafarem el de la dreta que és el "passeig de les Oliveres" fins al final, només són uns 100 mts. Al final del passeig hi ha un camí de terra, a l'esquerra (camí del forn), que passa per un grup de cases conegudes com el veïnat de Prat ...nosaltres continuarem pel camí de la dreta amunt.
Aquest recorregut (utilitzar la ruta del gps ens serà de molta ajuda) és el mateix que haurem de fer per visitar el pessebre vivent d'Òrrius, però en sentit invers. Per tot el camí s'instal·len representacions de diferents quadres que simbolitzen la vida en temps del naixement de crist.
Aquest boscos de Pollancres i algun plàtan acull moltes representacions i quadres del pessebre.
Després de superar una llarga pista de pujada trobarem el mas de Can Moneret, no entrarem al mas sino que girarem a l'esquerra i continuarem pista amunt. Atenció amb els gossos, quan nosaltres vam passar ens va sortir de la casa un gos juganer, però gens bordador. Per evitar qualsevol ensurt recomano de passar amb total discresió.
A mida que anem pujant la pista es va desdibuixant i empetitint, però encara hi pot circular un tot terreny. Després d'alguns revolts i situats per dalt del mas de Can Moneret trobarem a mà esquerra i a peu de pista el pou de Can Moneret. És una contrucció circular amb pedra seca i amb una obertura frontal. Al mig s'endevina un forat profunt de 130 cm de diàmetre.
Continuem pujant envoltats d'alzinars i pinedes. Ara el camí es converteix amb una sendera estreta però molt evident, fins anar a trobar la pista principal que travessa tota la serralada de nord a sud.
Aquesta pista també és camí de pas dels senderistes que recorren el GR 92 (o sender del Mediterrani) i del Meridià Verd.
Arribats a la pista girem a l'esquerra en direcció a Sant Mateu (a 6 km en direcció sud i per pista). Aquest és un camí molt utilitzat per senderistes, ciclistes, genets, motoristes...
A menys de 500 mts recorreguts trobarem a ma dreta el que queda del moli de vent de Can Tarascó. Abans (anys seixanta) encara conservava les aspes i la totalitat de la construcció, ara, les aspes han desaparegut i la part superior de la torre i altres elements estan escampats pel terra. Fins i tot podem passar de llarg sense reparar en la presència de la construcció en runes.
És un antic molí de vent per pujar aigua de pou destinada a la masia de Can Tarascó. L'edificació constava d'una estança de planta quadrada de dos metres de costat i una torre rodona adossada. La torre té un diàmetre interior de 1,30 m a la part alta, on encara es conservaven diferents peces de ferro que formaven part del mecanisme del molí. La part soterrada de la torre, el pou pròpiament dit, és de diàmetre inferior, al voltant d'un metre. (font: Parc de la Serralada Litoral. ed: Piolet)
El molí de vent està en molt mal estat i haurem de vigilar molt al acostar-nos si volem tafanejar.
Com no podia ser d'una altra manera a prop del molí i també per sobre de la pista forestal, hi ha la masia de Can Tarascó ...habitada, arranjada i immensa.
Aquesta vegada no ha sigut així, però en altres ocasions, passant pel mateix camí, hem trobat gossos cridaners que bordaven sense baixar a la pista. Sembla ser que només volien reafirmar la seva autoritat de vigilants ja que al cap de cinc segons s'en tornaven al mas contens i satisfets.
Bé, a prop del camí que puja al mas de can Tarascó trobarem un corriol, bastant trepitjat, que serà el que ens portarà dalt del cim de Céllecs. Per aquest corriol també passa el PR C-36.
El corriol enllaça amb una pista bastant ampla que porta directament al turó Rodó de Céllecs.
Per la pista continua el PR C-36 en direcció al cim de Céllecs.
Aquest camí, encara que fàcil de fer, notarem que s'enfila fort amunt i que no sembla que arribem mai a dalt.
Notarem que ens acostem a dalt quan observem les antenes per sobre de les copes dels pins. La primera que veurem és la més oriental i la més petita, però al costat de l'antena gran.
Arribem a les antenes del turó Rodó de Céllecs. La més gran i aparatosa la trobarem a l'esquerra i al costat del vèrtex geodèsic. A part de les torres d'antena hi han unes instal·lacions o edificacions que han d'albergar material i equips de suport. Comentar, de passada, que alguna problemàtica arrosega la construcció d'aquestes antenes per no respectar la distància de seguretat amb la vegetació circumdant.
A la dreta (més oriental) hi ha l'antena més petita i amb edificació inclosa. Al costat veurem un corriol que baixa en direcció est, si l'agafem trobarem una cova petitona a vint metres. Buscant per la xarxa he trobat aquesta referència de la cova i que resulta ser una petita mina d'extracció de mineral.
Abandonem el cimall de Céllecs (el turó Rodó de 529 m)i davallem per la pista formigonada, la mateixa que fan servir les companyies telefòniques o de televisió per reparar les antenes després d'alguna incidència metereològica.
De baixada per la pista formigonada veiem la coneguda zona d'escalada de Céllecs.
Anem baixant, primer per pista formigonada (20 mts) i deprés per pista de sorra. Molt a prop trobarem una mena de collada i d'on surten diferents camins i corriols. Nosaltres girarem a l'esquerra per agafar una pista que davalla fort per la vessant occidental de Céllecs.
No baixem per què si, sino que ho fem per visitar la font del Porc. Aquesta font està situada a la vessant nord i sota mateix del turó Rodó (el de les antenes).
Després de dos forts revolts (esquerra-dreta) trobem un corriol molt embrossat que ens portarà a la font. La font és molt a prop de la pista de baixada.
Ens acostem a la font, primer trobem un bassal d'aigua i després, amagada en un racó a mà esquerra, la font del Porc. L'entorn de la font sembla molt visitada pels animals del bosc (no vam veure, però, que el senglar utilitzés el bassal per rebolcar-se i prendre banys de fang) i no percebem molta activitat humana, senyal que per la font no hi passa molta gent.
La font sembla restaurada de fa temps, amb una paret de roques lligades amb algun tipus de ciment i un generòs forat per on ha de sortir l'aigua. El reg per on ha de sortir l'aigua és brut de fulles i pinassa i no vam veure cap tipus de broc que fes de sortidor.
Acabem de fer les fotos de la font i comencen a caure quatre gotes del cel. No li donem importància i ens dispossem a refer el camí de tornada. La intenció és de tornar a pujar a la carena de Céllecs i coneixer el turó de Céllecs, el poblat ibèric, les runes del mas de can Cabanyes... però de pujada per la pista ens cau el "diluvi universal". Evidentment no podem continuar amb les nostres tranquiles i detallades visites i decidim de donar per acabada l'excursió. La baixada la fem per pistes, camins i alguna senda molt evident i trepitjada.
Comencem a baixar per pista en direcció a l'ermita de Sant Bartomeu de Cabanyes i l'aigua de pluja comença a corre amb ganes.
Davallem cap a Òrrius amb tranquilitat, però sense pausa. En alguna bifurcació important registro el punt en el gps per fer la ruta més entenenadora, però l'objectiu és de no parar gaire per no mullar-nos molt.
El camí de baixada de Céllecs enllaça amb la pista per on passa el GR 92 i que ja hem conegut en la pujada.
Mentres l'Anna s'allunya per la pista jo agafo alguna fotografía esporàdica de l'entorn, aprofito ara que la pluja afluixa una mica.
Anirem planejant per la pista fins a trobar la primera bifurcació a l'esquerra.
En aquest punt (primer camí a l'esquerra que trobarem) abandonem la pista del GR 92 i davallem per corriol direcció al poble d'Òrrius.
En la baixada s'activa la pluja i les ganes d'arribar també.
Ja trepitjem l'asfalt i continuem baixant.
Arribem al poble, al centre del poble. Després de canviar-nos de roba (on tenim el cotxe és a prop del centre) ens relaxem prenent alguna cosa calenta al bar.
Com a final d'aquesta història recomanar un llibre que ens ajudarà a molts a trobar racons atractius als que ens agrada voltar per aquestes contrades i és el llibre del PARC de la SERRALADA LITORAL.
Fins la propera!
Sortida Febrer del 2016.

Veure més external

Turó Rodó (Punt Geodèsic)
Bifurcació corriol-pista (PR C-36)
Bifurcació can Tarascó
Bifurcació corriol-pista (GR 92)
Cova o mina turó Rodó
Font del Porc
Molí de Vent
Aparcament
Pou can Moneret
Bifurcació corriol-carrer Bell-Cim
Bifurcació Pista (GR 92)-corriol
Bif. sant Bartomeu de Cabanyes

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.