Temps  8 hores 53 minuts

Coordenades 2312

Data de pujada 30 / de juliol / 2017

Data de realització de juliol 2017

-
-
2.519 m
1.436 m
0
5,0
10,0
19,95 km

Vista 885 vegades, descarregada 52 vegades

a prop de Bagà, Catalunya (España)

Descripció de la 1ª etapa, del Refugi de Rebost al Refugi del Serrat de les Esposes
Autor: Catalunya - Palau Robert

(1.630 m). Refugi de Rebost. S'inicia la travessa remuntant en direcció N/NE per la dreta d'una font tot creuant, uns metres més amunt (1.669 m), la pista que mena al coll del Forn (E). Després de la font Ramon Espel (que no sempre raja; 1.684 m), es travessen dues pistes més (1.728 m, i 1.802 m), la segona de les quals surt d'un revolt de la carretera de coll de Pal -on hi ha la zona d'aparcament de la Ruta del Trencapinyes, del Parc Natural del Cadí-Moixeró-, i es continua pujant en el mateix sentit de la marxa (NE) per un sender que s'endinsa pel bosc fins al pla Bagà (km 0,97, 1.862 m). Es gaudeixen de belles vistes a migdia (SO) del Pedraforca i el Cadí.

(1.923 m) Es creua una nova pista i se segueix cap al NE pel vessant occidental del Roc Negre, de la Bòfia i dels Rocs de Canells a través d'un espès bosc de pi negre.
(2.085 m) Collada de Comafloriu. Es deixa un trencall a l'esquerra (NE; 2.094 m), que flanqueja el serrat Gran, i es continua remuntant amb força per la dreta (E) ja sense arbres. A partir d'aquí, la ruta s'enfila cap al NE fent ziga-zagues per la coma herbada amb aèries vistes de les serres d'Ensija, del Verd i de Gisclareny, Roca Tallada, el Pedraforca, el Cadí, les Roques del Claper, les Muntanyetes, els Rocs de Canells, Comafloriu -per on es discorre-, el serrat Gran i el Puigllançada.
(2.377 m) Bifurcació: se surt al GR 150-1, que cal seguir amunt per l'esquerra, canviant de direcció (NO), cap al Comabella i el serrat Gran; per la dreta (SE) es baixaria al coll de Pal. Es compartiran senyals amb el GR fins al pla de Moixeró. Si s'és observador, es poden trobar caus de marmota entre el rocam, espècie present al parc d'uns anys ençà provinent del sud de França, on ha estat introduïda. A mesura que es puja, es veu a ponent (NO) la silueta del refugi de Niu d'Àliga.
(2.398 m) Es corona el Cap del Serrat Gran, es davalla per la carena (NO) a la collada de Comabella (2.346 m) i s'ascendeix novament fins al puig homònim (2.436 m). Es tenen amplíssimes panoràmiques d'ambdues valls, la cerdana al nord i la berguedana al sud. Es careneja pel serrat Gran (NO) per travessar després (O) el dilatat prat alpí dels rasos de Comabella fins al refugi de Niu d'Àliga. En cas d'haver-hi boira, el recorregut descrit fins ara des de la collada de Comafloriu pot esdevenir perillós, ja que es discorre gairebé tothora vora el penya-segat.
(2.513 m) Refugi de Niu d'Àliga. Punt més alt de la Cavalls del Vent. No obstant, aquesta ruta planteja remuntar 170 m al nord i fer el cim de la Tosa (punt geodèsic; 2.536 m; tram georeferenciat). El trajecte segueix cap a l'oest descendint amb força pel pedregar a migdia del torrent de les Planes i el serrat de les Pedrusques.
(2.411 m) Es creua un antic camí d'extracció minera (de ferro i manganès) -al nord s'hi poden veure algunes cavitats- i es continua baixant en el mateix sentit de la marxa (SO). S'avança pel rocam (O) per la cara N del puig de la Mena. S'és en un bon punt de guaita de rapinyaires, voltors sobretot, i d'isards.
(2.288 m) Passat el coll de la Vall, es prossegueix per la carena del puig de la Canal Freda (O/SO) i, més avall, es careneja per la pleta del Llamp cap a ponent. Grans vistes de la vall i muntanyes cerdanes al nord i de les Penyes Altes, el Pedraforca i les serres del Moixeró, del Cadí i d'Ensija al sud i a l'oest. Més a migdia, es distingeix fins i tot el massís del Montseny, Sant Llorenç del Munt i l'inconfusible relleu de Montserrat. S'entra en un frondós bosc de pi negre i es davalla pel vessant septentrional de la Roca del Llamp.
(2.022 m) Coll de Jou. Punt divisori natural entre la Tosa, que es deixa enrere, i el Moixeró, per on cal seguir (SO/O). A partir d'ara, s'ha de remuntar a ponent pel boscam per la cara sud de les Suquetes. Després del coll de la Miquela (2.144 m), l'itinerari avança (O/SO) decantat al nord de la cresta del serrat del mateix nom.
(2.111 m) Collet de Molins o pas de la Guilla. Es deixen dos trencalls successius a la dreta: el primer baixa en direcció nord al refugi no guardat del Cortal de Vidal; uns metres més endavant, un altre senderó es dirigeix a ponent cap al collet Barginós per l'antic traçat del GR 150-1. Cal seguir remuntant (SO) cap a les Penyes Altes seguint les marques de GR.
(2.262 m) Bifurcació. S'agafa a mà esquerra (SE) un sender que en pocs metres corona les Penyes Altes (2.270 m), cim format per dues puntes bessones que és alhora el sostre de l'accidentada serra de Moixeró, el punt de confluència de tres de les quatre províncies catalanes (Barcelona, Girona i Lleida) i una talaia excepcional de la contrada. Es desfà el camí fins a la darrera bifurcació i ara es davalla a l'esquerra (SO) per l'interior d'un espès bosc de pi negre en direcció al collet Raset discorrent per l'obaga del massís. S'ajunta per la dreta (NE; pal indicador) el trencall deixat abans al collet de Molins que passava pel de Barginós.
(2.056 m) Collet Raset. A mà esquerra (SE), es troba un caminoi que baixa a Gréixer pel canal de la Serp. Cal seguir en el mateix sentit de la marxa (O/SO) travessant l'extens prat herbat del pla de Moixeró. Es deixa un trencall a la dreta (NO; 1.993 m) que baixa per la vall del torrent de Moixeró.
(1.970 m) Coll del Moixeró. Magnífiques vistes a llevant de les Penyes Altes de Moixeró. Es deixa finalment el GR 150-1, que marxa planerament a l'esquerra (NO), i es flanqueja cap al N el vessant occidental del Roc Cremat, que queda a mà dreta (NE).
(1.978 m) Coll de la Font Freda de Riu. Es davalla per una pendent herbada primer cap a ponent i després en direcció N resseguint el curs del torrent dels Èvols per dins del bosc, que esdevé més frondós a mesura que davallem. El descens és cada cop més pronunciat: cal parar-hi compte, ja que és fàcil relliscar i caure. Més avall, es discorre per l'interior d'una esplèndida avetosa i es desemboca a una pista (1.623 m), que s'agafa a mà dreta (NE).
(1.565 m) Bifurcació de pistes: es continua de baixada tombant a l'esquerra (O/SO) tot canviant el sentit de la marxa que es duia i es creua el torrent del Grau de l'Ós (1.538 m), que se seguirà per l'esquerra mentre es davalla per la pista a través d'un frondós bosc de ribera amb força avets, bedolls i salzes.
(1.455 m) Bifurcació. Es deixa la pista principal a l'esquerra (O) i es pren una altra de la dreta (E), que s'abandona de seguida per continuar per un sender que descendeix a mà esquerra (NO; 1.448 m) travessant antigues feixes i bancals. Es puja després suaument entre camps tenint davant (NE) com a referència el serrat de les Esposes -es distingeix prou bé perquè el costat oriental és rocós i l'occidental cobert d'arbres-, que cal vorejar a ponent discorrent per un boixar.
(1.511 m) En haver remuntat cap al NE un prat, s'accedeix al destí de la jornada: el refugi del Serrat de les Esposes. Fi del recorregut.
______________________________________________________________________

SENYALITZACIÓ: Durant la major part de tots els recorreguts de la CV (Cavalls del Vent), es van trobant diferents senyalitzacions de color taronja el que els fa força fàcil de seguir. Amb tot, recomano portar GPS i tenir a ma el mapa dels recorreguts. També, us pot anar bé comentar el tram que penseu fer al guarda del refugi, donat que hi ha algún punt (pocs), en els que han modificat lleugerament el traçat i hi ha mes d'una possibilitat a seguir pel que pot generar dubtes, sobretot si porteu algún track antic.

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.